Público
Público

JUDICI A LA CÚPULA DELS MOSSOS DE L'1-O Trapero: "Veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure"

Acaba la primera jornada del judici contra la cúpula dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O que ha inclòs una extensa declaració de Josep Lluís Trapero. El major de la policia catalana ha defensat l'actuació del cos, ha assegurat que la reacció de la ciutadania als col·legis era inimaginable i ha ratificat la intenció de complir les ordres judicials per aturar el referèndum

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, a la sortida de la primera sessió del judici per l'actuació del cos policial durant el referèndum de l'1-O, celebrat aquest dilluns a l'Audiència Nacional, a Madrid. EFE/Fernando Villar

PÚBLIC

La primera jornada del judici a la cúpula dels Mossos d'Esquadra per l'actuació de la policia catalana durant la concentració davant la conselleria d'Economia el 20 i 21 de setembre de 2017 i el posterior referèndum de l'1 d'octubre ha finalitzat a l'Audiència Nacional després d'una extensa declaració del principal encausat, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Un interrogatori que no ha estat exempt de tensió i que ha portat al fiscal Miguel Ángel Carballo a algun moment d'enfrontament verbal amb Trapero.

El major dels Mossos ha afirmat aquest dilluns a la tarda durant  la seva declaració que "veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure". Segons Trapero, els informes de la Comissaria General d'Informació preveien certa oposició a l'actuació policial l'1-O en alguns col·legis puntuals, però esperaven que les visites als centres, els avisos donats als directors perquè no entreguessin les claus i les actes aixecades els dos dies abans de la votació davant de les activitats lúdiques, tinguessin algun efecte en molta gent que decidís finalment no anar a votar. Això va permetre tancar una vintena de centres abans de les 9 del matí del dia 1. Però Trapero ha dit que esperaven tenir més èxit.

Sorpresa per la resistència ciutadana

En resposta al fiscal Miguel Ángel Carballo, ha admès que no van fer cap dispositiu específic per cap centre concret, sinó que el van dissenyar de forma genèrica. Preveien certa resistència passiva en alguns centres, "seure a terra i esperar la policia, no atacar-la", però no de forma tant generalitzada. "Ens va sorprendre el grau de defensa de les urnes, no prevèiem el caràcter general de la resistència", ha admès. 

Durant la seva declaració, el major Trapero també ha afirmat que "vam fer tot el que vam poder, d'ofici o perquè ens ho van ordenar" per impedir l'1-O. Trapero ha defensat d'aquesta forma l'actuació de la policia catalana durant els fets de la tardor de 2017, informa Júlia Pérez. Trapero també ha qualificat de “barbaritat” les lleis de desconnexió de la legalitat espanyola que va aprovar el Parlament de Catalunya l'any 2017. I ha negat tenir cap tipus de coneixement del document anomenat "Enfocats" que la policia estatal va assegurar havia trobat a la casa d'un dels alts càrrecs d'Economia, Josep Maria Jové. El document era, segons l'acusació, una suposada guia per al pla per proclamar la independència de Catalunya de l'Estat espanyol.

El judici té previst continuar aquest dimarts amb més interrogatoris de la resta de processats. En el banc dels acusats s'asseuen, a més de Trapero, els excaps polítics de la policia autonòmica en 2017: Pere Soler, ex secretari general d'Interior, i Cèsar Puig, exdirector de la policia catalana. També és jutjada la intendent Teresa Laplana, la defensa del qual ha sol·licitat ser exonerada d'assistir a les sessions ja que pateix estrès posttraumàtic.

Els tres primers s'enfronten a una petició fiscal d'11 anys de presó per rebel·lió, mentre que la quarta està acusada de sedició i podria ser condemnada a quatre anys de presó.