Público
Público

WATERLOO Junqueras i Puigdemont protagonitzen el seva primera trobada des de 2017 amb diferències i "sense retrets"

"Hi ha un compromís molt explícit de mantenir el contacte i d'anar trobant-nos", ha afirmat el líder d'ERC. Puigdemont no ha volgut fer declaracions als mitjans després de la trobada

El líder d'ERC Oriol Junqueras i el líder de Junts Carles Puigdemont a Waterloo, a Bèlgica, el 7 de juliol de 2021
El líder d'ERC Oriol Junqueras i el líder de Junts Carles Puigdemont a Waterloo, a Bèlgica, el 7 de juliol de 2021. Natàlia Segura / ACN

Que era una reunió de baix nivell sense grans expectatives polítiques es coneixia amb antel·lació. Però el primer vis à vis entre Carles Puigdemont i Oriol junqueras en gairebé quatre anys no ha passat desapercebut en Waterloo. Era la cita de la reconciliació. Almenys sobre el paper. La primera trobada des de 2017 entre els líders dels principals partits independentistes s'ha desenvolupat de forma "molt agradable" i "familiar", segons ha resumit el líder republicà recentment indultat al final d'una trobada que ha durat dues hores i mitja.
Hi ha un compromís molt explícit de mantenir el contacte i d'anar trobant-nos", ha afirmat Junqueras aquest dimecres en declaracions als mitjans després de la reunió.  Preguntat pels moments de tensió i discrepàncies amb Puigdemont en els darrers anys, Junqueras ha remarcat que no té per "costum retreure res a ningú". En canvi, el líder de JxCat no ha volgut fer declaracions als mitjans després de la trobada amb Junqueras.

Era la primera vegada que es veien les cares des de la fugaç declaració unilateral d'independència. Després d'aquest històric 27 d'octubre de 2017, el de Junts va exiliar-se a Bèlgica; el d'Esquerra va optar per quedar-se i ser empresonat. Així i tot "no hi ha hagut retrets", ha assegurat Junqueras davant els mitjans que esperaven enfront de la coneguda com a Casa de la República en la vila valona. Dues setmanes després de ser indultat, el líder d'ERC ha viatjat a la ciutat belga com a home lliure, mentre que el seu amfitrió -que no ha sortit a la porta ni a rebre'l ni a acomiadar-lo- es troba en l'exili a esperes del desenllaç del procés de la seva extradició a Espanya.

L'esperada cita entre el president i el vicepresident que van posar les urnes el famós 1-O venia precedida per molts desfavors. Més i menys públics. El primer va ser després la decisió d'exiliar-se sense previ avís del de Girona. L'últim va ser el seu negatiu a desplaçar-se a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg per a saludar a Junqueras, que sí que va visitar la institució comunitària un dia abans de presentar-se en Waterloo. Entretant, durant aquests últims anys de crisi catalana, les pulles vetllades entre tots dos han estat constants i patents. Junqueras va defensar en el diari francès Le Figaro que el seu sacrifici de no marxar-se del país va obeir a la "responsabilitat cap als seus ciutadans". Puigdemont, per part seva, no amaga en cap moment de la narració de la gesta de l'1-O en el seu últim llibre la desconfiança que li va despertar el que fos el seu número 2. Per això, aquesta trobada era tan esperat. I sobretot tan simbòlic. Però en ell ha prevalgut la presa de contacte personal i no així les nombroses qüestions polítiques que els separen.

Els que sí els han rebut entre xiulets entrant a la delegació republicana, enquadrada pels exconsellers també indultats, han estat uns escassos simpatitzants. Amb aplaudiments, banderes estelades i pancartes de "només la unió fa la força" els esperaven a Waterloo. Però si hi ha alguna cosa que flaqueja entre l'independentisme català en aquests moments és la unitat. En el fons i les formes. Les discrepàncies van des de les diferències sobre el rumb que ha de prendre el projecte independentista fins al protocol a seguir avui a Waterloo. A Puigdemont no se l'ha vist. No ha sortit a la porta ni a rebre ni a acomiadar al seu convidat, encara que segons fonts pròximes a l'expresident, aquest ha preparat les postres d'un menjar carregat d'una infinitat de senyals que, per alguns moments donaven compte d'un acostament, i per uns altres d'enormes distàncies paleses. Al piscolabis s'ha unit també el raper Valtonyc i l'eurodiputat Toni Comín.

Perd força l'interès del Procés entre retrets veïnals

Una altra de les evidències que deixa l'esperada jornada és que l'eufòria que deslligava el Procés ha perdut molt de foc a Brussel·les. Les anteriors rodes de premsa d'un Puigdemoint nouvingut al país, abarrotades de periodistes procedents de tot el continent que s'amuntegaven entre colzades per a aconseguir la millor foto del polític català exiliat ja s'antullaven com alguna cosa del passat. L'ocorregut avui en Waterloo ha aixecat expectació, però exclusivament entre la premsa espanyola.

La concentració mediàtica, no obstant això, no ha agradat a tots al barri de l'ex president. Poques hores abans de l'arribada de la comitiva catalana a l'emblemàtica casa de la república, a la qual donen la benvinguda una gran bandera europea i una altra catalana, un veí de l'habitatge confrontant ha penjat al seu balcó una bandera espanyola. "Vagin-se al seu país. Estem a Valònia. Aquí no som independentistes", ha etzibat instant els policies belgues que escortaven la trobada a fer alguna cosa per contenir el desplegament de Waterloo: "quatre compareixences en els últims 15 dies".

En definitiva, l'esperat desglaç no ha estat tal. Són moltes les divisions, el ressentiment i la desconfiança que separen als dos líders, que no obstant això s'han instat a continuar veient-se "per lluitar pel compromís compartit contra la repressió" i "en defensa de les llibertats fonamentals". Puigdemont i Junqueras han segellat una reunió de treball fregeixi i de caràcter merament personal, que segons el republicà ha estat "molt emotiva i molt especial".

La de Waterloo ha estat la tercera escala de la gira europea de Junqueras com a home lliure. Va començar la setmana passada a Ginebra per visitar a Marta Rovira, secretària general de la formació. Va continuar aquest dilluns a Estrasburg per a continuar recaptant suport internacional contra "la repressió" que segons l'indultat continua exercint l'Estat espanyol. I culmina a la ciutat belga.

Junqueras torna ara a Catalunya, des d'on continuarà lluitant per recuperar el seu estatus com a eurodiputat electe de l'Eurocambra. El futur de Puigdemont és més incert. Continuarà a Bèlgica a esperes de la decisió judicial de Luxemburg sobre la seva euroordre en marxa i, amb de moment, el seu escó en el Parlament Europeu. Els seus camins van començar a prendre rumbs molt diferents quatre anys enrere. I de moment així continuarà sent.