PROCÉS SOBIRANISTA El jutge del Suprem retira les ordres de detenció de Puigdemont i els consellers

El jutge Pablo Llarena ha acordat retirar les ordres europees de detenció dictades contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí i que es comuniqui la seva decisió a les autoritats belgues, han informat fonts del Tribunal Suprem.

És a dir, exposa que, amb posterioritat al fet que s'emetessin les ordres de detenció, "s'ha definit que els fets poguessin haver-se perpetrat mitjançant el concert de tots els investigats i amb una unitat jurídica inseparable".

'Evitar una bufetada molt grossa'

L'advocat espanyol de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha considerat aquest dilluns que el jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena ha decidit retirar l'ordre europea de detenció del president i el quatre consellers que l'acompanyen "davant la probabilitat de rebre un bufetada de la justícia belga".

Ha explicat que la interlocutòria del magistrat justifica la decisió per evitar que els membres del Govern que es troben a Bèlgica no siguin extradits per tots els delictes pels quals se'ls investiga, la qual cosa impediria que se'ls jutgés per això i els situaria en una situació desigual pel que fa a la resta de consellers cessats.

Més 'investigació' sobre el referèndum

La policia espanyola ha anat aquest matí a la seu de l'Institut d'Estadística de Catalunya de la Generalitat (Idescat) per buscar documentació relacionada amb la confecció del cens utilitzat per al referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

Els agents s'han personat a primera hora d'aquest dimarts amb el requeriment judicial a les oficines de l'Idescat, organisme de la Generalitat que centralitza els treballs estadístics realitzats per les diferents institucions autonòmiques.

El jutge va obrir recentment una peça separada per 'investigar' diverses denúncies per revelació de secrets per l'ús de dades personals en l'enviament de cartes per part del Govern català per designar als membres de les meses electorals de l'1 d'octubre.

El jutge indaga també si va haver-hi un delicte de revelació de secrets en l'enviament de prop de 55.000 cartes a ciutadans catalans perquè formessin part de les taules electorals o en les dades incloses a la pàgina web que la Generalitat va crear perquè els ciutadans sabessin en quins local podien votar.