Público
Público

La jutge no veu delicte en l'intent d'assalt policial a la seu de la CUP i arxiva el cas

Per a la magistrada els agents de la Policia Nacional van tenir una actuació "legítima" el 20 de setembre de 2017, quan van intentar entrar a la seu del partit anticapitalista tot i no tenir ordre judicial. Considera que no van cometre cap delicte de coaccions i que, en qualsevol cas, estaven emparats per l'ordre de la Fiscalia Superior de Catalunya d'aturar el referèndum de l'1-O

La mare d'Anna Gabriel (d'esquenes) intervé en la concentració davant la seu de la CUP, en l'aniversari del 20S. / Arran.
La concentració del 20-S davant la seu de la CUP.

Per segona vegada, el jutjat ha decidit arxivar la denúncia de la CUP pel desplegament policial davant la seu de la formació el 20 de setembre de 2017, que va fer-se sense ordre judicial. En concret, la decisió l’ha pres la titular del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona, Sílvia López Mejía, amb l’argument que l’actuació dels agents de la Policia Nacional va ser "legítima", perquè estava emparada per l’ordre de la Fiscalia Superior de Catalunya per impedir el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, que havia estat declarat "il·legal" pel Tribunal Constitucional. La magistrada interpreta, per tant, que els fets denunciats no són constitutius de delicte.

La CUP havia presentat denúncia per delictes contra la inviolabilitat domiciliària i altres garanties de la intimitat comesos per funcionari públic i per delicte de coaccions comès per agents del Cos Nacional de Policial durant l’intent d’assalt a la seu del partit. La jutge, però, ha seguit el criteri de l’Advocacia de l’Estat i de la Fiscalia, que havien demanat el sobreseïment del cas i l’arxivament de les actuacions contra diversos funcionaris policials. D’aquesta manera s’exculpa l’aleshores comissari en cap d’Informació de la Policia a Barcelona, Juan Manuel Quintela, i a un responsable de la Brigada Provincial d’Estrangeria, al quals la CUP, com a acusació particular, demanava portar a judici.

Per a la magistrada no va existir un delicte de coaccions perquè cap agent va cometre "cap actuació" cap als militants o qualsevol vianant que passegés per la zona ni "consta que cap agent intentés accedir al local ni qualsevol classe d’actuació contra les 2.000 persones que es van concentrar" davant l’espai. Per a López Mejía, per tant, l’actuació policial va ser "proporcionada i ajustada".

López Mejía ja havia arxivat el cas fa un any, però l’Audiència de Barcelona va ordenar-ne la reobertura en entendre que el desplegament dels antiavalots podria constituir un delicte de coaccions en usar-se els agents per "restringir la llibertat aliena". La formació anticapitalista ja ha avançat que recorrerà l’arxivament de la causa.

"Legítim exercici de les seves funcions"

El 20 de setembre de 2017 va tenir dos grans focus d’interès polític i informatiu a Barcelona. Un va ser la seu del Departament de Catalunya, a la Rambla de Catalunya amb la Gran Via, on un registre de la Guàrdia Civil i diverses detencions va generar una enorme mobilització ciutadana que va reunir fins a 40.000 persones a l’exterior. L’altre va ser la seu de la CUP on l’intent d’assalt policial va provocar una concentració d’unes 2.000 persones. Els dirigents del partit no van deixar entrar els agents de la Policia Nacional a l’interior de la seu perquè no tenien cap ordre judicial que els autoritzés a fer-ho, però aquests sí que van requisar material de propaganda de l’1-O que portaven al carrer militants de la formació. A més a més, es van mantenir a l’exterior fins passades les 20h.

La titular del jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona repeteix l’argumentari d’un any enrere i considera que l’actuació policial es va portar a terme en el "legítim exercici de les seves funcions que tenia encomanades com a Policia Judicial i en compliment estricte de l’ordenat per la Fiscalia Superior de Catalunya" per tal d’impedir el referèndum. En aquest sentit, recorda que la instrucció de la Fiscalia va deixar "fora de qualsevol dubte, la il·legalitat de qualsevol dels actes adreçat a la celebració del referèndum".

També exposa que els policies van procedir a adoptar "les mesures necessàries per intervenir els efectes instruments destinats a preparar o celebrar el referèndum il·legal, requisant urnes, material electoral, propaganda, material informàtic...". A més a més, s’explica que la Brigada Provincial d’Informació va obtenir informació segons la qual "a la seu de la CUP podria haver-hi material relacionat amb els actes de preparació i celebració del referèndum" i anant a la seu el 20-S els agents van comprovar que efectivament "hi havia material propagandístic" a l’interior del local.