L'acord aranzelari entre la UE i els EUA posa en risc entre 4.500 i 9.000 llocs de feina a Catalunya
Un estudi del sindicat UGT situa en 500 milions l'afectació econòmica, mentre les patronals Pimec i AMEC alerten dels efectes indirectes en les empreses que venen a països europeus que exporten al mercat estatunidenc

Barcelona-
El passat 27 de juliol, el president dels Estats Units, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, van tancar un acord comercial per posar en stand by la guerra aranzelària. Ambdues parts van acordar que Washington imposarà aranzels del 15% a tots els productes importats de la UE. La mesura inicialment havia d'entrar en vigor l'1 d'agost, però divendres Trump va anunciar-ne l'endarreriment fins el dia 7.
Més enllà de les valoracions polítiques, la decisió ja ha posat en alerta als sectors econòmics i laborals, analitzant l'hipotètic impacte sobre les exportacions, però també l'afectació en l'ocupació, tant de forma directa com indirecta. Tot i les incògnites sobre el desplegament dels aranzels i la seva extensió en funció dels sectors productius, ja existeixen alguns indicis sobre els seus possibles efectes.
El sindicat UGT Catalunya alerta dels perills sobre els llocs de treball, mentre que les patronals, sense arribar a valorar l'acord com catastròfic, adverteixen sobre les conseqüències de les empreses que formen part de la cadena de subministrament que acaba exportant als EUA. "Encara no tenim clar a quins sectors afectarà ni la lletra petita de l'acord, però intuïm que els àmbits més perjudicats poden ser l'industrial i l'agroalimentari". Així ho explica el secretari de Política Sindical de l'UGT Catalunya, Òscar Riu.
En un informe elaborat pel sindicat sobre l'impacte dels aranzels de Trump a Catalunya, es conclou que l'afectació directa sobre l'economia serà de 500 milions, amb una taxa del 15% pels productes comunitaris que entrin als EUA. Respecte a la pèrdua de l'ocupació, els càlculs de la UGT Catalunya preveuen la retallada d'entre 4.500 i 9.000 llocs de feina.
Tot i que els Estats Units no representen una gran part de les exportacions catalanes (4,4% del total), els efectes poden ser significatius. En l'últim any, Catalunya va exportar allà més de 4.300 milions. Catalunya exporta bàsicament a Alemanya i França, però ven productes i components industrials que després es reexporten als EUA. Per aquest motiu, la UGT demana al Govern de la Generalitat que analitzi l'evolució de les comandes en els pròxims sis mesos.
Riu afegeix que hi ha subsectors productius, com el vi, el cava o el de l'oli d'oliva, en els quals els aranzels del 15% tenen una afectació important, ja que es tracta de pimes o petits productors: "Són empreses que exporten molt allà i que els hi resulta difícil reorientar les seves vendes cap a altres mercats". A més d'aquests àmbits, l'automoció, el metall i el farmacèutic són altres segments que podrien veure's afectats per aquesta nova situació.
Mesures de xoc
Tot i que la UGT Catalunya aprova els plans de la Generalitat de Catalunya per facilitar l'obertura de nous mercats que puguin substituir al nord-americà, Òscar Riu planteja "mesures de xoc, com els Expedients de Regulació d'Ocupació per força major, similars als articulats durant la pandèmia de la Covid-19". Així, precisa que, "tenint en compte que un mercat no es guanya en tres dies", insta al Govern a estar amatent a l'evolució econòmica durant el primer trimestre de l'any 2026, posant el focus en el manteniment dels llocs de treball i la supervivència de les empreses.
Per la seva banda, l'AMEC, l'associació que representa les companyies catalanes exportadores, valora de forma neutra l'acord dels aranzels. El seu director general, Joan Tristany, afirma que "possiblement el desitjable seria haver acabat amb uns aranzels a zero, de forma recíproca, però és obvi que en una negociació s'ha de trobar un punt intermedi". De fet, considera clau el cànon que els EUA imposaran a competidors de la UE com la Xina o Turquia.
Tristany al·ludeix a la incertesa sobre com es concretarà la negociació entre els EUA i la Xina pels aranzels. "Si finalment en té uns més baixos que la UE, cosa que dubto, voldria dir que la Xina estaria competint de forma favorable contra els nostres productes als Estats Units. Però si els EUA imposen uns aranzels elevadíssims del 100% o el 150% a la Xina, aquests no vendran res als Estats Units i inundaran amb els seus productes altres mercats com l'europeu", apunta.
Efectes indirectes
En l'anàlisi feta pel Departament d'Internacional de la patronal Pimec, es destaca que moltes pimes catalanes poden veure's afectades de manera indirecta si els seus clients són exportadors, si formen part de cadenes de subministrament de productes que es fabriquen parcialment aquí, però s'assemblen o comercialitzen als EUA, o si depenen de materials importats que podrien veure incrementat el seu cost en un context de represàlies comercials.
Segons Pimec, les indústries alimentària, cosmètica, química i de maquinària o els productes metàl·lics són alguns dels sectors que, a Catalunya, podrien notar més les conseqüències, sigui per limitacions d'exportació, augment de costos logístics, revisió de contractes internacionals o dificultats per mantenir la competitivitat si hi ha desviaments de fluxos comercials.
Fa pocs dies, l'Executiu català va aprovar un paquet de 50 milions en ajuts a empreses que vulguin "diversificar" mercats per a fer front als aranzels dels Estats Units. Els ajuts seran de fins a 90.000 euros per companyia i es podran demanar a partir de la primera setmana de setembre. Aquest paquet s'emmarca en el pla per a mobilitzar 1.500 milions d'euros que el Govern va aprovar a l'abril per respondre als aranzels anunciats per Donald Trump.
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va defensar que "tal com estan les coses", en referència a la guerra aranzelària, "el més prudent, sensat i que convé fer" és diversificar els mercats. Davant aquest escenari, sindicats i patronals coincideixen en la necessitat d'invertir en sectors com la fabricació industrial i l'agroalimentari i evitar l'escalada d'una guerra aranzelària. Així, advoquen per enfortir la resiliència de l'economia catalana i europea, amb un sector públic fort capaç de fer front a crisis globals i reptes econòmics futurs.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.