L'acord entre Junts i el PSOE s'encalla per l'abast definitiu de l'amnistia

L'abast definitiu de la Llei d'amnistia ha fet encallar les negociacions entre Junts i el PSOE, l'últim escull que falta per tancar la investidura de Pedro Sánchez, després de l'acord global tancat aquest dijous amb ERC. Després de la reunió de dilluns a la tarda entre l'expresident Carles Puigdemont i el secretari d'Organització dels socialistes, Santos Cerdán -dirigent de la màxima confiança de Sánchez-, tot semblava a punt perquè l'entesa es culminés durant aquest dijous. La fumata blanca al voltant de la normativa i, de retruc, del conjunt de la investidura, però, s'està allargant per les diferències entre les dues formacions al voltant del perímetre final de l'amnistia, és a dir, el que definiria qui hi entraria i qui en quedaria exclòs.

En concret, la discussió final sobre la qüestió versa sobre casos específics que, segons el criteri del PSOE, no haurien de beneficiar-se del perdó i que per als de Puigdemont, en canvi, és imprescindible que siguin inclosos. Segons han avançat alguns mitjans, com elMon.cat, es tracta d'afectats per causes judicials que no depenen directament de la causa de l'1 d'octubre, sinó de peces vinculades a presumptes delictes de malversació de fons públic, com ara els encausats en l'operació Volhov, de suposat finançament irregular del Procés.   

Durant bona part del dia, el secretariat permanent de Junts -encapçalat per Puigdemont- ha estat reunit en un hotel de Brussel·les, però la trobada s'ha tancat a la tarda -després d'unes sis hores- sense lligar un acord amb el PSOE. Malgrat això, des de la formació apunten que continuen les converses amb el PSOE. En la mateixa línia, el ministre de la Presidència en funcions i membre de l'equip negociador del PSOE, Félix Bolaños, ha manifestat en una roda de premsa des de la seu del PSC que la negociació amb Junts "està en curs" i s'informarà dels detalls del probable acord "tan aviat com es produeixi, que esperem que sigui aviat".

Rehabilitació política de Puigdemont

La falta d'acord amb Junts ha impedit, a més, que es registrés al Congrés la proposta de Llei d'amnistia, un pas imprescindible per poder fixar la data del debat d'investidura de Sánchez. Tot això queda ajornat, com a mínim, fins aquest divendres. Amb tot, que el pacte entre la formació independentista i el PSOE era una possibilitat més que real ho constata el fet que Junts havia preparat una sala del Thon Hotel d'UE de Brussel·les per a una compareixença de Puigdemont amb la voluntat d'informar dels detalls de l'entesa.

A primera hora de la tarda s'ha retirat el muntatge per a la roda de premsa, cosa que ha permès deduir que la negociació encara no s'havia culminat amb èxit. Si, finalment, es tanca, els pròxims dies Junts el sotmetrà a ratificació del seu consell nacional -la seva direcció ampliada- i de les seves bases, a la qual consultarà telemàticament.

Junqueras ha confirmat que s'ha tancat un acord perquè hi hagi un mediador

La paràlisi en les converses no significa que no s'hagin assolit avenços significatius. Així, per exemple, el PSOE hauria acceptat la figura d'un mediador internacional sobre el conflicte polític, fins al punt que el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat que serà algú de "reconegut prestigi". La figura d'un mediador era una de les principals exigències de Puigdemont i els seus, que també advoquen per la creació d'un equip de seguiment dels acords -que en verifiqui el compliment- i el reconeixement de Catalunya com a nació.

A més, aquesta setmana definitivament s'ha confirmat la restitució de Puigdemont com a interlocutor polític vàlid a nivell estatal, la qual cosa no és un element menor per aconseguir el "sí" de Junts a la investidura, donat la seva absoluta ascendència sobre el partit. La seva reunió a Brussel·les amb Santos Cerdán va tancar una rehabilitació que va començar a aclarir-se el 4 de setembre, arran de la trobada que va mantenir amb la vicepresidenta en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz.

L'endemà l'expresident va pronunciar una conferència a la capital europea en la qual va fixar el marc negociador de Junts per a la possible investidura de Sánchez, un relat en què constatava que en aquesta ocasió la formació sí que estava disposada a la negociació i a arribar a un possible pacte, a diferència del que va succeir durant la passada legislatura.

La batalla entre ERC i Junts

L'eterna pugna entre ERC i Junts per l'hegemonia independentista és una qüestió també present en les negociacions de totes dues formacions amb el PSOE. Malgrat que les seves reclamacions són pràcticament calcades -a grans trets es poden resumir en amnistia, passos per a la resolució del conflicte polític i qüestions més materials com millores en el finançament i traspàs del servei de Rodalies-, no ha existit una mínima coordinació entre els dos partits, ni molt menys una negociació conjunta.

En aquest sentit, els resultats de les eleccions generals del 23 de juliol van convertir en imprescindibles per al PSOE tant els set diputats d'ERC com els set de Junts per Catalunya. Mentre que Esquerra ja havia actuat com a soci parlamentari de Sánchez durant la passada legislatura, Junts s'havia situat en l'oposició en les principals qüestions -des de la seva investidura als successius pressupostos generals-, de manera que la seva actual predisposició a negociar va garantir als de Puigdemont acaparar gran part de l'atenció i dels focus mediàtics.

Després de tres mesos eclipsada, els últims dies ERC ha aconseguit donar-li la volta a la truita i començar a capitalitzar els acords amb el PSOE. Així, el pacte per a la llei d'amnistia tancat pels republicans ja inclou el gruix dels independentistes represialiats -fins a arribar a la causa del Tsunami Democràtic o dels CDR-, i aquest dijous a més el partit d'Oriol Junqueras ha segellat l'anunci del traspàs per fases del servei de Rodalies a la Generalitat, a més de millores en el finançament de la Generalitat. Assoliments que difícilment pot rebutjar Junts i que obliguen el partit de Puigdemont a allargar la incertesa per mantenir el relat que és un negociador més dur que la seva competència independentista.