Público
Público
EMERGÈNCIA PEL CORONAVIRUS

L'activisme que porta anys mobilitzant-se en favor de la sanitat pública

La Marea Blanca considera que la pandèmia ha posat de manifest les limitacions d'un sistema sanitari amb recursos escassos com a conseqüència de les retallades de fa uns anys i qüestiona l'excel·lència del model català, amb l'argument que l'únic que realment funciona molt bé són els professionals. Parlem amb dos activistes de la plataforma, que reivindiquen reforçar l'atenció primària i que l'emergència sanitària serveixi per reforçar el sector públic. 

Cartell contra les retallades en sanitat. @MareaBlancaLL
Cartell contra les retallades en sanitat. @MareaBlancaLL

Llençols blancs amb missatges de suport i reivindicació de la sanitat pública van aparèixer dimarts en balcons i finestres d’arreu de Catalunya. La iniciativa l’encapçalava la Marea Blanca -tot i que va rebre el suport de moltes altres organitzacions-, i s’emmarcava en la jornada de lluita coordinada per la Xarxa Europea contra la Comercialització i Privatització de la Salut i la Protecció Social, que coincidia amb el dia mundial de la salut. La sanitat, i fonamentalment la pública, ha acaparat bona part de l’atenció mediàtica el darrer mes com a conseqüència de la pandèmia global de la Covid-19. Enmig d’elogis i homenatges diversos als professionals del sector, el gran dilema és si tot plegat implicarà dotar-la definitivament de més recursos.

Sorgida oficialment el febrer del 2015, la Marea Blanca és una plataforma en defensa d’una sanitat "pública, universal i gratuïta" que agrupa diverses organitzacions. Infrafinançada històricament, la sanitat pública catalana encara no s’ha recuperat de les retallades que va patir fa una dècada, durant els governs d’Artur Mas, i en aquesta situació de recursos limitats ha hagut d’afrontar la pitjor emergència sanitària del darrer segle. Com veu la Marea Blanca la resposta a l’epidèmia i, sobretot, com creu que ha de canviar el sistema sanitari un cop se superi? Parlem amb dos dels seus activistes, el metge Toni Barbarà i l’auxiliar d’infermeria jubilada Trini Cuesta.

El pla de xoc social reclama reforçar la sanitat pública, la universalitat de la cobertura sanitària i la intervenció de la sanitat privada sense compensació econòmica

La plataforma és una de les entitats que fa unes setmanes va sumar-se a la demanda d’un "pla de xoc social", que entre d’altres qüestions reclamava "reforçar la sanitat pública", la "universalitat de la cobertura sanitària" i la "intervenció de la sanitat privada sense compensació econòmica", a banda de garantir tots els professionals dels elements de protecció suficients per poder portar a terme la seva tasca sense risc. Per a Barbarà, l’emergència de la Covid-19 ha posat de manifest que el sistema sanitari català està "depauperat", com a conseqüència de les retallades, que ell titlla de "destralades". Malgrat això, recalca que s’ha demostrat que "quan hi ha una crisi sanitària de debò, l’únic que és capaç d’abordar-la és el sistema públic". Per això reclama que "el sector privat no s’emporti recursos que s’haurien de dedicar al públic".

Barbarà qüestiona que Catalunya "tingui un excel·lent sistema sanitari, el que té són uns excel·lents treballadors sanitaris, que són el més entregat, solidari i el millor d’un mal sistema". En aquest sentit, es mostra molt crític amb el Govern i amb el Departament de Salut i considera que ha tingut una actuació erràtica les darreres setmanes, amb canvis d’opinió. Tot i desitjar que tot plegat serveixi per reforçar la sanitat pública, es mostra escèptic que això passi i creu que "continuarem amb les derivacions cap a la sanitat privada" i sense un necessari augment de recursos cap al sistema públic.

Enfortir l'atenció primària

La Marea Blanca manté la reivindicació dels 38 punts que va plantejar fa gairebé tres anys al Congrés dels Diputats, entre les que hi ha la demanda de derogar l’article de l’estatal Llei General de la Sanitat que obre la porta a concessions a la sanitat privada; la derogació de l’article 135 de la Constitució que estableix la primacia del pagament del deute i que es blindi constitucionalment la salut com un dret fonamental, que s’acabi amb el finançament públic de les mutualitats de funcionaris; o la supressió de la desgravació fiscal de les assegurances privades.
Barbarà reivindica que el sistema públic "per naturalesa ha de ser universal, independentment de la situació administrativa de cadascú", afegeix que al Govern estatal "ha anat tard i li ha faltat valentia en la resposta a la pandèmia" i reivindica que l’ideal seria que a partir d’aquest episodi "s’entengui que el dret a la vida és més important que el dret a la propietat" i que la gent pugui pronunciar-se "sobre quin sistema de salut volem".

Una de les reivindicacions històriques de la Marea Blanca és la defensa de l’atenció primària. Totalment eclipsats, almenys a nivell informatiu i polític, pels hospitals durant la pandèmia, més de la meitat dels CAP han estat tancats les darreres setmanes. Per a Trini Cuesta, veïna de Nou Barris, "hem aconseguit tenir el CAP obert fins i tot els cap de setmana i això dona molta tranquil·litat als veïns". Admet que "és molt complicat gestionar" una situació com la que vivim, però considera que "no s’escolta prou als professionals".

Tot i considerar que és "molt difícil preveure què passarà" quan se superi l’emergència, Cuesta recalca que a la Marea Blanca "portem anys defensant l’atenció primària, que està infrafinançada, quan sabem que els països que tenen millors indicadors de salut són els que despleguen una bona xarxa de primària". "Defensem que sigui una part fonamental del sistema sanitari i que no es potenciï l’hospitalcentrisme. No es pot descuidar la primària, que permet fer una atenció més personalitzada i un seguiment de proximitat i ajuda a evitar la saturació”, insisteix Cuesta.

Altres propostes del pla de xoc social

Més enllà de les qüestions referides a la sanitat, l’anomenat Pla de Xoc -impulsat per organitzacions com la CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Élite Taxi, Riders per Drets o el Sindicat de Llogateres, entre d’altres, també advocava per protegir els treballadors dels serveis essencials, prohibir els acomiadaments i introduir una renda bàsica de quarantena universal i incondicional o suspendre el pagament de lloguers, hipoteques o subministraments.