L'advocat general de la UE avala la part essencial de la llei d'amnistia

La llei d'amnistia fa un nou pas en el seu llarg recorregut jurídic. L'advocat general de la UE, Dean Spielmann, s'ha pronunciat aquest dijous sobre les dues qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional en relació amb la llei d'amnistia. Tot i que aquestes conclusions no són vinculants, serveixen de guia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a l'hora de determinar la seva decisió final.  

Una de les principals notícies que aporta aquesta deliberació és que la llei d'amnistia compleix els estàndards jurisprudencials establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans. D'una banda, "sembla haver estat aprovada en un context real de reconciliació política i social" i"“no constitueix una autoamnistia".

Segons les conclusions a les quals ha tingut accés aquest mitjà, la llei en qüestió és "fruit d'un procediment parlamentari regular tramitat en el si d'un sistema democràtic pluralista. No és el resultat d'un acte unilateral imposat per un poder autoritari, sinó d'un debat i d''una votació democràtica a les Corts Generals".

En segon lloc, "la seva aplicació no s'escapa del control judicial. Tal com resulta de la petició de decisió prejudicial, correspon efectivament a l'òrgan jurisdiccional remitent examinar en el procés principal si es compleixen els requisits que estableix la llei per poder ser beneficiat per l'amnistia i, en particular, si els fets de què es tracta s'emmarquen o no en l'exclusió establerta a l'article 2, lletra c), de la LOA".

No hi va haver malversació

La qüestió relativa a la malversació, principal motiu esgrimit pel Tribunal Suprem per no aplicar l'amnistia als principals dirigents independentistes, ha estat un dels assumptes examinats per la Gran Sala del Tribunal de Justícia. En aquest sentit, l'advocat general de la UE considera que les despeses del Procés no van afectar les finances europees.

I és que Dean Spielmann considera que la protecció dels interessos financers de la Unió "no s'oposa a l'extinció de la responsabilitat prevista a la LOA pels actes no delictius que afectin els interessos financers de la Unió, com ara els actes determinants de responsabilitat comptable (malversació), en absència d'un vincle directe entre aquests actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió". 

Sobre si la norma respecta les exigències del dret a la tutela judicial efectiva, la llei estableix que tota resolució sobre la seva aplicació en un assumpte determinat s'ha de dictar en el termini màxim de dos mesos. Aquest termini podria resultar massa "curt" per determinar si la situació està o no coberta per l'amnistia, en funció de l'origen dels fons (nacional o europeu) i del seu ús efectiu per promoure la independència de Catalunya fora d'Espanya.

Tot i que matisa que el Govern espanyol ha assenyalat que es tracta d'un termini "estrictament indicatiu", l'advocat general considera que no és conforme amb el Dret de la Unió obligar els òrgans jurisdiccionals nacionals a dictar una resolució absolutòria i a aixecar les mesures cautelars que s'hagin acordat en una fase anterior del procediment en el termini màxim de dos mesos, fins i tot quan el Tribunal de Justícia no hagi adoptat encara la resolució sobre una petició de decisió prejudicial que se li hagi presentat.

Per això, aprecia que "algunes disposicions de la Llei Orgànica d'Amnistia relatives a l'exempció de la responsabilitat comptable podrien ser incompatibles amb el dret a la tutela judicial efectiva".