L'ampliació de l'aeroport del Prat esquerda l'entesa entre PSC, ERC i Comuns

L'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat s'entreveu com la nova gran polèmica que aterra a la política catalana, tal com ja va avançar Públic, després del projecte que ha presentat aquest dilluns el president de la Generalitat, Salvador Illa. La negociació del PSC amb ERC i els Comuns per aconseguir l'estabilitat financera que suposen els quasi 4.000 milions d'euros de suplement de crèdit, a falta de pressupost per enguany, ha endarrerit alguna setmana el xoc de trens, tot i que en aquest cas seria més adient parlar d'avions. Però un cop aprovats els tres suplements de crèdit al Parlament, el Govern socialista presidit per Salvador Illa ha decidit fer públic un projecte d'ampliació del principal aeroport de Catalunya, la qual cosa ha tensat la relació entre les tres forces progressistes que ha marcat el rumb del primer any de legislatura.

El cavall de batalla amb els socis d'investidura rau en el rebuig per part d'ERC i els Comuns a l'allargament de la tercera pista de l'aeroport, que suposaria una afectació mediambiental al Delta del Llobregat. A més, ERC reclama que abans de tirar endavant cap projecte es retiri Aena de la governança de l'aeroport, i que el control del sistema aeroportuari de Catalunya passi a mans de les institucions catalanes. El Govern és conscient del rebuig i ha fet arribar el projecte tant a ERC com als Comuns abans de la presentació, per intentar reduir el malestar.

El president de la Generalitat defensa que la proposta està basada "en el màxim rigor tècnic i operatiu i la màxima ambició"

Illa assegura que vol "tenir el projecte encarrilat abans de l'estiu" i per això ha presentat un projecte basat en els treballs del comitè d'experts que l'Executiu del PSC va crear per estudiar el tema, presidit per l'exdirigent de Convergència, Santi Vila, i que s'ha reunit aquest matí abans de l'anunci. El president de la Generalitat defensa que la proposta està basada "en el màxim rigor tècnic i operatiu i la màxima ambició" per assolir un aeroport intercontinental amb el "màxim respecte per a la sostenibilitat" i preveu tenir-lo llest de cara al 2033. El projecte preveu renaturalitzar unes 250 hectàrees de terreny agrícola -"multiplicant per 10" la superfície del delta afectada per l'ampliació-, crear una "anella verda" i un fons ambiental .

Segons Illa, el projecte presentat pel Govern és "el més equilibrat entre els possibles". "Comptem amb una proposta sòlida, consensuada i definitiva per fer realitat la millora i modernització de l'aeroport del Prat perquè esdevingui un gran hub de connexions intercontinentals", ha afirmat.

El polèmic allargament de la pista ja estava previst en la proposta feta per Aena fa quatre anys. Projecte que es va haver de descartar per l'oposició d'ERC, en aquell moment amb Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat. A més, ara l'allargament de la pista es faria repartint l'afectació dels nous 500 metres de pista entre la llacuna de la Ricarda i afegint una segona afectació al sud, a la llacuna del Remolar i les platges de les Filipines, també de gran valor ecològic. El projecte inclou compensacions mediambientals i una nova terminal anomenada satèl·lit que, en aquest cas, sí que comptaria amb el vistiplau d'ERC. També es preveu la remodelació i posada al dia de les actuals terminals T1 i T2.

Data fixada per al 2033

Salvador Illa i el seu Govern semblen decidits a tirar endavant l'ampliació de l'aeroport amb o sense suport polític majoritari. I el propi conseller de la Presidència, Albert Dalmau, recorda que aquest projecte no té perquè passar pel Parlament. L'ampliació de l'aeroport del Prat és un projecte de titularitat estatal que impulsa Aena com a gestor aeroportuari, amb una inversió prevista de 3.200 milions d'euros, i que té l'acord del Govern de la Generalitat i el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, a més del suport de l'Ajuntament de Barcelona, liderat per l'alcalde socialista Jaume Collboni. Mentre l'Ajuntament del Prat, amb l'alcaldessa dels Comuns Alba Bou al capdavant, s'hi mostra radicalment en contra.

El Govern estatal va declinar tirar endavant la primera proposta del 2021 pel rebuig del llavors Govern d'ERC liderat per Pere Aragonès. Ara, amb un Govern socialista a la Generalitat, les peces encaixen i el president d'Aena, el també socialista Maurici Lucena, ha desplegat una intensa activitat negociadora i de planificació al Palau de la Generalitat, amb diversos departaments del Govern, l'Ajuntament de Barcelona i amb alguns responsables d'ens socioeconòmics, especialment patronals. Lucena considera l'ampliació "prioritària per a Barcelona, Catalunya i Espanya".

El pressupost del 2026, en l'aire

Ara bé, una cosa és que la tramitació d'un projecte estratègic com l'ampliació de l'aeroport es pugui tirar endavant unilateralment, i altra molt diferent és la repercussió que això pot tenir sobre l'estabilitat política del Govern de Salvador Illa, quan encara no fa ni un any de la seva investidura. I la presentació del projecte ha encès totes les alarmes en els quarters generals d'ERC i dels Comuns, just quan els socialistes iniciaven els primers contactes preliminars per a la negociació dels pressupostos del 2026 amb els dos socis d'investidura, després de tancar els tres suplements de crèdit que han alleugerat la falta de pressupost del 2025. Uns pressupostos del 2026 que Illa considera imprescindibles i que ha donat instruccions a la consellera d'Economia, Alícia Romero, de mirar de tancar-los la pròxima tardor.

Però Romero ho tindrà difícil si el projecte de l'aeroport tira endavant tal i com s'ha presentat. Fonts dels Comuns són taxatius: "Amb nosaltres que no comptin si les prioritats del Govern no són les que li calen al país. I la prioritat és facilitar l'accés a l'habitatge digne o invertir en Rodalies i arreglar el desastre que afecta a la mobilitat de centenars de milers de persones cada dia, i no ho és ampliar un aeroport per portar encara més turistes malgrat la massificació, malmetent espais de gran valor ecològic i incomplint normatives mediambientals europees". Pels Comuns i les entitats ecologistes i de preservació del territori la compensació mediambiental prevista és una fal·làcia, perquè ja s'han incomplert altres compensacions promeses en anteriors ampliacions, denuncien.

ERC exigeix la governança des de Catalunya

Pel que fa a ERC, des del Govern creuen que poden convèncer als republicans, però Esquerra ha deixat clara la seva oposició al projecte presentat. ERC també exigeix que la proposta d'ampliació respecti els espais mediambientals i a més posa l'èmfasi en exigir el traspàs de la gestió aeroportuària. "Volem que Aena surti de l'equació, les decisions sobre tots els aeroports catalans s'han de prendre des de Catalunya i amb enfocament estrictament català. Volem un model aeroportuari català i per això cal un canvi de la governança, tal com consta en l'acord d'investidura de Salvador Illa, i esperem que es compleixi", assegura un dirigent de l'Executiva d'Esquerra.

La secretària general del partit, Elisenda Alamany, s'expressa amb rotunditat: “defensar Catalunya avui és fer que Aena tregui les urpes del Prat”. Per Alamany, l'empresa estatal és la responsable que l'aeroport del Prat hagi estat relegat al low cost en benefici del madrileny Barajas, i acusa Illa de no haver-se “atrevit” a “arrencar de les mans d’Aena la gestió d’una infraestructura tan estratègica per al nostre potencial com a país i per crear un model econòmic al servei dels interessos dels catalans”.

Alamany (ERC): Defensar Catalunya avui és fer que Aena tregui les urpes del Prat

Fonts del Govern asseguren que "complirem amb tots els acords" i expliquen que s'estudia una fórmula per incrementar la presència de les institucions catalanes en la gestió aeroportuària, tot i que admeten que molt probablement la presència d'Aena en els òrgans de gestió es mantindrà, per la dificultat de substituir una empresa de grans dimensions i complexitat, segons al·leguen.

Però fonts de la direcció d'ERC deixen clar que "no estem d’acord que calgui allargar la pista curta" perquè "ja hi ha una pista prou llarga per fer els vols de llarga distància". El Govern d'ERC ja va apostar per una remodelació que permetia l'utilització de l'actual pista llarga, però aquesta opció compta amb l'oposició de municipis com Gavà pel soroll que provoquen els avions amb aquesta configuració de pistes.

A més, dirigents d'ERC del Baix Llobregat, amb molta incidència en l'actual direcció del partit, es mostren absolutament contraris al projecte d'Aena i del Govern de la Generalitat. És el cas de Joan Tardà o del diputat Jordi Albert. Aquest últim recorda que "ERC sempre ha estat contrari a aquesta ampliació i això no canviarà. El traspàs a Catalunya de la governança dels aeroports catalans no és una contraprestació. No és una cosa a canvi de l'altra". Albert afegeix amb rotunditat: "Esquerra Republicana vol que es compleixin els acords però en cap cas acceptarà l'ampliació de l'aeroport".

Els Comuns lliuraran la batalla europea en contra

També els Comuns tenen al Baix Llobregat un important dic d'oposició a l'ampliació de l'aeroport, ja que compten amb l'alcaldia del Prat del Llobregat, municipi en què s'ubiquen l'aeroport i les zones naturals afectades. L'alcaldessa del Prat, Alba Bou, és taxativa: "l'ampliació de l'aeroport no es pot fer, atemptaria directament contra la voluntat de canviar el rumb de l’emergència climàtica".

D'altra banda, el portaveu al Parlament, David Cid, defineix l'operació com "purament econòmica i caduca" i "pròpia del segle XX" que només busca "maquillar" la proposta del 2021. Els Comuns estudiaran quin és el millor moment per intentar provocar que el projecte naufragui, amb la mirada posada en el 2028, quan s'hauria d'aprovar el Pla Director Urbanístic (PDU) a partir de la Declaració Ambiental Estratègica.

Cid (Comuns): Lliurarem la batalla contra l'ampliació en tots els fronts, també l'europeu

Cid es mostra determinat a plantar cara al Govern i assegura que "lliurarem la batalla contra l'ampliació en tots els fronts, també l'europeu" i afegeix que "és pràcticament impossible que la UE avali un projecte així pel seu impacte ambiental", tot recordant que les llacunes afectades tenen protecció mediambiental a escala europea ja que estan incloses en la Xarxa Natura 2000. A més, en clau de política interna, Cid amenaça Illa: "seria complicat per al país que tampoc hi hagués pressupostos el 2026".

Illa es mostra determinat a tirar endavant

Per la seva part, el president de la Generalitat, Salvador Illa, vol aprofitar el projecte d'ampliació de l'aeroport per demostrar la determinació del seu Govern, malgrat els difícils equilibris a què el sotmet la minoria del PSC en l'aritmètica del Parlament. Illa es mostra decidit a buscar "el major consens polític possible per un projecte fet des del rigor tècnic i amb respecte mediambiental", però adverteix que el projecte tirarà endavant amb acord o sense: "necessitem tenir una economia connectada", justifica.

També ho deixa clar el conseller de la Presidència, Albert Dalmau: "No renunciem a prendre les decisions que hem de prendre, som el Govern i la gent el que vol és que es prenguin decisions. El Parlament pot fer les iniciatives que cregui oportunes, però el Govern pren decisions de la seva competència".

Els poders fàctics pressionen

El Govern d'Illa es troba entre l'espasa i la paret. Per un costat, sotmès a una important pressió de nombrosos poders fàctics econòmics i empresarials ben connectats amb el PSC. També empenyen des del Govern estatal –tot i que amb la discrepància dels membres de Sumar-, i des d'Aena, per tirar endavant l'ampliació de l'aeroport. Segons el president de la patronal Foment, Josep Sánchez Llibre, "el projecte d'ampliació arriba amb retard però esperem que ara agafi velocitat de creuer". Per Sánchez Llibre, el projecte és essencial per al creixement de l'economia catalana i espera que Salvador Illa aconsegueixi l'acord polític amb els seus socis però demana que el projecte tiri endavant amb ell o sense ell. Altres actors importants favorables són Fira Barcelona o la Cambra de Comerç. En canvi, David Cid, dels Comuns, estima en 20 milions més la xifra de turistes que l'ampliació portaria a Barcelona, "amb un impacte molt negatiu sobre el territori, amb massificació, i més increment del preu de l'habitatge".

Però al Palau de la Generalitat també tenen molt present que queda molta legislatura per davant, i un error de càlcul que inhabiliti els suports que fins ara ha tingut el Govern socialista per part d'ERC i els Comuns podria provocar un sotrac considerable i una paràlisi total de les iniciatives parlamentàries del Govern. Un fet que incentivaria l'estratègia del principal partit de l'oposició, Junts, que acusa a diari a Illa de presidir un Govern inoperant, sense força al Parlament i submís a les ordres del Govern espanyol i de Pedro Sánchez.

Sales (Junts): L'ampliació que ens cal és el traspàs integral

Amb la paradoxa que, malgrat compartir la necessitat d'ampliar l'aeroport, Junts per Catalunya ja ha deixat clar que no hi donarà suport perquè considera la proposta "unilateral i sense consens". Segons la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales: "l'ampliació que ens cal és el traspàs integral" de titularitat i de la gestió de la infraestructura a la Generalitat. En aquest sentit, com també ha fet la CUP, Sales ha anunciat que registraran la petició de compareixença del president Illa davant del ple del Parlament.

Als difícils equilibris polítics que necessitarà fer Illa i el PSC, cal afegir l'oposició social amb les protestes que ja s'han anunciat per part d'entitats com Zeroport o d'organitzacions ecologistes, que el 2021 ja van treure milers de persones al carrer per protestar contra el projecte d'ampliació. "Més ciment al delta del Llobregat, que ja està en un 60% sota el ciment, implica una afectació claríssima a tots els sistemes i espais", assegura un dels portaveus de Zeroport, Joan Manel del Llano. Així doncs, Illa es troba a partir d'aquest dilluns davant el seu primer gran dilema, com impulsar l'ampliació de l'aeroport, que va prometre com a icona de la seva presidència, sense que això suposi hipotecar la resta de la legislatura.