El 25 d’abril de 2016 Ángel Luis VJ, Guàrdia Civil que estava de baixa laboral però portava la seva arma reglamentària i un matxet de 45,5 centímetres de fulla lligat a l’esquena, va envestir el cotxe de Younes Slimani i el va obligar a baixar. Després li va disparar a les cames fins a onze ocasions, impactant-lo sis vegades. Ja abatuda la víctima, li va pegar insistentment al cap amb la culata de la seva arma i li va disparar el tret que va posar fi a la vida de ciutadà marroquí, que tenia 39 anys i estava casat i amb dos fills. L'autor del crim, condemnat a assassinat, va argumentar que temia que la víctima fos un terrorista.

Aquest és un dels casos que revela l'actualització que es presenta aquest dimarts del projecte Crímenes de Odio, ideat pels periodistes David Bou i Miquel Ramos el 2016 i que és la primera base de dades creada per controlar els crims d'odi amb resultat de mort realitzats a l'Estat espanyol. Fins ara, la xifra arriba a les 103 víctimes i 101 casos entre 1990 i 2020 respecte als 186 casos i 88 morts notificades el 2016. 

"La nostra funció és posar a disposició de la gent una eina de consulta multidisciplinar", explica a Públic Miquel Ramos. Persones de tota mena, des de policies, passant per estudiants de dret, periodistes i treballadors d'ONG han fet servir la documentació enregistrada per Crímenes de Odio, projecte que compta amb el suport de SOS Racisme València i la conselleria d'Igualtat de la Comunitat Valenciana.

L’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va definir el 2003 el crim d'odi com a "tota infracció penal" quan la víctima, el lloc o l’objecte de la infracció són seleccionats per la seva raça, origen nacional o ètnic, l’idioma, el color, la religió, l’edat, la minusvalidesa física o mental, l’orientació sexual o altres factors similars. Per a Miquel Ramos la legislació contra els crims d'odi "arriba molt tard a l'Estat espanyol", i considera que és "una manera de no assumir determinades responsabilitats que li pertocarien".

A l'Estat espanyol, la investigació d'aquests crims per part de les administracions és gairebé nul·la, i Crímenes de Odio ha omplert el buit amb l'ajuda de familiars i associacions. "L'Estat el que acostuma a fer és treure-li el component d'odi, tant en l'àmbit judicial com polític, com és el cas de Guillem Agulló", explica Ramos. El cas de jove antifexista, assassinat a mans d'un grup de feixistes ara farà 27 anys, és paradigmatic per al periodista. "És molt representatiu d'aquest intent de despolititzar un crim que era evidentment polític", denuncia.

A més dels crims ideològics, que serien el cas del jove antifeixista, l'informe classifica fins a 10 tipologies diferents: aporofòbia (27), disfòbia (1), homofòbia (6), islamofòbia (2), odi ideològic (7), racisme i xenofòbia (36), romafòbia (1), transfòbia (5), violència ultra al futbol (6) i d'altres (15).

Els crims d'odi més comesos són els relacionats amb l'aporofòbia, el racisme i la xenofòbia. Per a Ramos, els agressors que ataquen a les persones sense llar se senten impunes. "Veus la deshumanització amb la que actuen sobre aquestes persones que consideren víctimes sense valor. Els hi dona aquesta sensació d'impunitat, d'estar colpejant a algú pel qual ningú va a plorar, ningú va a reclamar", denuncia Ramos. Respecte a les persones migrades, Ramos apunta que pertanyen a un col·lectiu més visible.

Tot i que una persona del col·lectiu LGTBIQ+ no sempre té trets distintius que l'identifiquin a primera vista, Ramos assenyala que aquest any han detectat més crims trànsfobs. Una part d'això, assegura, és el compromís i fiscalització de les associacions que denuncien aquests assassinats. "En el context actual hi ha una infecció a escala global dels discursos d'odi prou evident, i això estimula que es cometin més delictes d'odi. També hi ha més consciència en el tema dels delictes d'odi i la gent denuncia més", assegura.

El discuros d'odi generen més crims d'odi

Afirma que la "la normalització dels discursos d'odi i de l'extrema dreta al debat públic estimulen aquests prejudicis", però Ramos considera "agosarat" relacionar-los amb l'aparició de certs partits a l'escena política espanyola, com ara VOX. "La relació és amb l'increment dels discursos d'odi però a nivell global. L'extrema dreta ja fa temps que està infectant els discursos d'odi a la societat", determina. De fet, ha recordat que l'estiu passat els menors migrants van ser l'ariet de l'odi a Catalunya, un ariet que va tenir conseqüències tan greus com atemptats amb explosius als centres de menors. "No va haver-hi víctimes, però els discursos d'odi porten a cometre aquests tipus de crims", lamenta. 

L'informe localitza que una gran part dels crims es duen a terme a tres ciutats: Madrid (30), Barcelona (18)  i València (10). Una de les explicacions és la densitat de població, però Ramos apunta que els grups d'extrema dreta viuen a aquestes tres ciutats. Així mateix, el periodista valencià reconeix que els casos dels principis dels 90 són més difícils d'investigar, però els crims actuals, degut a la gravació d'imatges i altres mitjans, és més fàcil accedir a una bona hemeroteca.

Dels 101 casos investigats -37 de les quals als Països Catalans-, 46 han acabat en condemna, 4 absolts, 4 no han estat jutjats i 47 no se'n sap el recorregut. La majoria d'aquestes investigacions sense més informació, especifica Ramos, són relacionats amb crims d'aporofòbia, ja que, tot i que hi hagi un cas, una víctima i fins i tot un culpable, la majoria dels periodistes no ressegueixen la pista.

Per últim, Ramos especifica que des de Crímenes de Odio no han investigat els feminicidis ni els crims relacionats amb violència institucional perquè han preferit derivar als lectors a dues iniciatives que estan fent aquesta tasca: Feminicidio.net i La Coordinadora de Prevenció de la Tortura.