L'aposta de la banca per la digitalització exclou la gent gran

"La percepció de les entitats és que amb la pandèmia en només nou mesos s'ha avançat el previst en cinc anys i ara seguiran pel mateix camí". Aquesta reflexió del treballador d'una entitat bancària descriu de manera precisa un fenomen sostingut en el temps, que s'ha accelerat amb la crisi de la Covid-19. L'aposta per la digitalització de la banca està deixant de costat en el sistema financer la gent gran, un col·lectiu exclòs per les seves limitacions en l'ús de la tecnologia. El procés va acompanyat d'un tancament progressiu de les sucursals bancàries, el que ha deixat la meitat de pobles de Catalunya sense cap oficina. La situació ja es coneix amb el concepte d'exclusió financera.

Municipis sense oficina

L'informe del Banc d'Espanya mostra una altra realitat cada vegada més present: Dels 947 municipis catalans, 467 (gairebé la meitat) no disposa de cap oficina bancària, deixant un 3,2% de la població catalana sense una cosa tan essencial com l'accés a una entitat financera per disposar d'efectiu. Per al col·lectiu de persones grans, les que tenen mobilitat reduïda o les que no comptin amb transport privat, tenir un caixer és un servei bàsic, no un luxe.

Dels 947 municipis catalans, 467 (gairebé la meitat) no disposa de cap oficina bancària

Paral·lelament al desmantellament dels caixers del paisatge dels carrers, la decisió de les entitats financeres està generant una bretxa digital. La reducció dels serveis està portant determinats col·lectius, especialment el de persones més gran de 65 anys, a assumir noves eines i sistemes digitals. De la vocació de servei s'ha passat a l'autogestió de les operacions financeres habituals.

Menys oficines i més grans

El context empresarial empara la visió de Miravete. El Banc Santander ha anunciat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per a 5.000 persones, el Sabadell ha plantejat una reducció de l'11% de la plantilla i Ibercaja està negociant ajustos laborals. El responsable sindical adverteix que "el canvi comporta un tancament d'oficines brutal". Com a exemple d'aquesta tendència, Miravete indica que en alguns municipis ha quedat desert el concurs públic per instal·lar caixers automàtics als carrers.

Víctor Miravete (UGT): "Intenten suplir la falta de confiança entre el client i el banc a través de la figura del gestor"

El nou paisatge del sector financer implica ciutats amb menys oficines, "a les quals no podràs entrar-hi sense cita prèvia". D'aquesta manera, UGT alerta que la dificultat en l'accés al servei fomenta l'exclusió financera. Tot i que, tal com comenta Miravete, "intenten suplir la falta de confiança entre el client i el banc a través de la figura del gestor, hi ha un rang de la població que no està acostumada a l'ús de la tecnologia". Malgrat que en alguns llocs s'hi desplacen setmanalment autobusos per oferir el servei de caixer automàtic, el sindicat valora la mesura com "insuficient". L'esperança és que, tal com ha succeït en països com Suècia, s'opti per la rebancarització, repoblant de sucursals el paisatge de les poblacions.

El final del model de proximitat

Sierra afegeix que l'exclusió financera s'està concentrant a la Catalunya buidada. "Hem perdut el model de les caixes d'estalvi catalanes, ara integrades bàsicament al BBVA, que apostaven per la proximitat". Ara, aquest paper l'han adoptat les caixes rurals, que mantenen la vinculació geogràfica i en alguns casos ofereixen serveis a dos o tres províncies.

Joan Sierra (CCOO): "Hem perdut el model de les caixes d'estalvi catalanes, ara integrades bàsicament al BBVA, que apostaven per la proximitat"

Més enllà dels impediments de connectivitat que planteja la digitalització, Sierra assenyala un handicap encara més generalitzat: la manca d'atenció personalitzada. "Els bancs busquen optimitzar la rendibilitat del client i la seva funció ja no és respondre al client, sinó que pretenen vendre productes financers". El negoci que dona marge de benefici a les entitats es trasllada a la comercialització d'assegurances o a la intermediació en els fons d'inversió. En aquest sentit, el dirigent sindical demana que en un sector tan regulat com el financer, l'administració ha de ser capaç de garantir els drets de la ciutadania a través d'un servei bàsic de bancarització.

El futur proper de l'evolució de el sector bancari passa per la digitalització, que deriva en un model d'entitat tecnològica de processos ràpids. Aquest viratge no deu ni pot oblidar-se de determinats col·lectius. La solució implica considerar com a essencial l'accés als serveis financers.