Público
Público

L'Aran i Catalunya, Catalunya i l'Aran

Colau, Valls, Maragall... Catalunya ja escalfa motors per a les properes eleccions municipals del maig del 2018. Aquestes eleccions coincideixen també amb unes altres possiblement menys conegudes: les del Conselh Generau d'Aran. Públic s'ha desplaçat fins a Vielha e Mijaran per saber com veu la formació occitanista Corròp la relació amb Catalunya més d'un any després del referèndum de l'1-O i la declaració d'independència del 27-O.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Una panoràmica de Bòssost, a l'Aran. ÀNGEL FERRERO.

"Ara mateix calculo que aquí viuen unes trenta persones", assegura el conserge d'un hotel a l'entrada de Baqueira. L'estació d'esquí és efectivament gairebé buida ara fora de temporada. Encara no ha nevat, però ja fa fred a les tardes, i ara i adés creua el carrer una figura solitària, gairebé sempre un treballador migrant que torna de Vielha en autobús carregant una o dues bosses de plàstic del supermercat amb queviures. «Amb tal que no acabi com a El Resplandor...», li comento al conserge. No sé si no ha entès la broma o ha fet com si no l'hagués entès. És igual. Potser millor així i tot.

L'Aran potser no és una realitat tan ben coneguda a Catalunya com es voldria pensar, més enllà de les imatges bucòliques i el turisme estacionari. Què n'esperen, de les properes eleccions, els aranesos? Quin impacte ha tingut l'1-O a la Vall d'Aran? "La realitat nacional de molta gent aquí és l'espanyola, això és així: el 27-S, en aquelles eleccions en clau plebiscitària, el municipi més unionista ve esdevenir Bossòst", senyala Hug de la Rosa, regidor al municipi de Les, 955 habitants.

"Per a l'aranès de soca-rel, la seva realitat nacional no és Catalunya: històricament és occitana", continua explicant al subratllar que l'Aran és una de les poques zones on l'occità és llengua oficial, a diferència de la Vall d'Aosta –amb reconeixement parcial– i França. "Però l'ens que ho reconeix és la Generalitat de Catalunya, no pas el Govern d'Espanya", remarca. I hi insisteix perquè "en els darrers temps, degut al procés, s'ha utilitzat a l'Aran com un ariet polític contra Catalunya". "Alguns se senten occitans i altres fins i tot només aranesos, i l'aranesisme polític s'ha construït durant molts anys confrontat al catalanisme, Unitat d'Aran ho continua fent a dia d'avui", afirma de la Rosa, que compara el fenomen amb el blaverisme al País Valencià tot senyalant que algunes personalitats polítiques de l'Aran no han fet esforços per connectar amb altres realitats occitanes.

Una opinió que comparteix l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que també fou regidora a Les. "S'assembla bastant al blaverisme, sí... Mira també què passa amb els occitans que viuen a França: molts no els veuen com a germans que formen part de la mateixa nació i hi ha qui ha arribat a dir que l'aranès no és occità", apunta. "L'occità no està reconegut com a llengua a l'Estat espanyol", afirma l'exdiputada cupaire, "i a França tampoc".

Mireia Boya: "El que Catalunya ha atorgat a l'Aran és impensable que ho faci l'Estat espanyol"

"El que Catalunya ha atorgat a l'Aran és impensable que ho faci l'Estat espanyol. Només cal veure l'estat d'altres llengües minoritzades, com el bable a Astúries", afegeix Boya. De totes maneres, d'immediat precisa que calen més esforços per la conservació i la promoció de l'aranès. "L'aranès ha sobreviscut, s'ensenya a l'escola, s'ensenya a l'institut, però no hi hagut polítiques per a que també s'utilitzi al carrer", assegura. I això, indica, "és culpa de totes les administracions araneses, que no invertiren prou, però de l'altra banda de la Generalitat, que no ha traspassat tots els fons que estaven acordats". Aquests diners "molts cops s'han destinat a altres coses, no a la llengua al carrer". Al plec per demanar subvencions al Conselh Generau d'Aran, posa Boya com a exemple, no hi ha cap clàusula que exigeixi l'aranès. "A mi això em sembla una cosa bàsica a l'hora de donar una subvenció cultural", lamenta a l'agregar que "no hi ha hagut una política cultural decidida."

Poc ús social de la llengua

"L'aranès ara es parla una mica entre el jovent, però l'ús continua estant restringit a la família i el cercle d'amics", comenta per la seva part De la Rosa, que creu que les connexions territorials de TV3 i Catalunya Ràdio estan bé, "però són insuficients", i opina que "més hores en aranès" a tot el territori servirien per donar a conèixer millor la realitat de la vall. "Molts cops et trobes a Catalunya que l'Aran és un món desconegut, no saben què és exactament, hi ha gent que encara es pensa que és un dialecte", critica.

"Encara hi ha una certa vergonya per fer servir l'aranès en públic, hi ha qui no el considera una llengua 'de prestigi', com sí que ho pot ser el castellà, que està relacionada també amb el turisme, sobretot el d'un cert poder adquisitiu", assegura Mireia Boya. L'exdiputada creu que "l'aranès està considerat per molts una llengua domèstica que s'intenta fins i tot amagar." En aquest sentit, segons Boya, "és molt difícil normalitzar la llengua si no hi ha, per exemple, uns dibuixos animats perquè els nens puguin escoltar l'aranès, o unes notícies diàries, o només hi ha una hora de ràdio al dia... És poquíssim, quan en realitat és una llengua oficial. Si bé té un reconeixement oficial i uns recursos, i això s'ha d'agrair al Govern de Catalunya, cal dir que no s'ha fet prou per ajustar-ho a la realitat nacional que tenim i equiparar-la al nivell del català." 

De Corròp a Amassa

Pregunto tant a Hug de la Rosa com Mireia Boya per Corròp. D'on sorgeix? Quins són els seus objectius? "Ve de la idea de muntar candidatures municipalistes reunint a totes les persones amb un tarannà d'esquerres i progressista per acabar amb el bipartidisme a l'Aran, el repartiment del poder entre Convergència Democràtica Aranesa (CDA) i Unitat d'Aran-Partit Nacionalista aranès, que bàsicament és el PSC", respon de la Rosa. Corròp, explica al seu torn Boya, "sorgeix de la necessitat de tenir una alternativa al poble i a tota la Vall d'Aran per trencar amb el bipartidisme, que a la pràctica feien les mateixes polítiques." 

"No hi havia ningú a la Vall d'Aran que fes polítiques d'esquerres i pensades amb la gent, no hi havia un treball assembleari"

"El model turístic és el mateix per a CDA que per a Unitat d'Aran", prossegueix, "hi ha un caciquisme fins i tot al voltant de determinades personalitats que és el que volíem trencar." "No hi havia ningú a la Vall d'Aran que fes polítiques d'esquerres i pensades amb la gent, no hi havia un treball assembleari, d'opinar col·lectivament, d'atorgar beneficis al jovent i a la pagesia... aquest tipus de coses ni es plantejaven", relata l'exdiputada de la CUP. "Quan ens vam presentar molta gent se'n reia de l'assemblearisme", però "a poc a poc molta gent que volia una alternativa d'esquerres es va engrescar i vam acabar sent la segona força". "Em sembla que ens van faltar 20 o 30 vots per tenir els mateixos regidors que el partit de govern actual i per tant hauríem decidit qui seria l'alcalde", manifesta Boya.

Ara Corròp vol fer el salt a la resta de la Vall d'Aran. "Si tot va bé al maig hauria d'ampliar-se a altres municipis", explica de la Rosa. "L'intent serà ampliar l'experiència a la resta de la Vall d'Aran, als municipis més grans", reprèn Boya, que avança que "probablement canviem el nom de Corròp i ens diguem Amassa, que en aranès vol dir 'junts'". La idea és "presentar-nos com a mínim a Vielha, Les i potser algun altre municipi. D'il·lusió en tenim molta". Fins ara, senyala de la Rosa, "Corròp només s'ha presentat al municipi de Les, on va obtenir dos regidors, un d'ells, Mireia Boya".

Hug de la Rosa, regidor de Corròp a Les. ÀNGEL FERRERO.

El regidor de Les valora molt positivament el pas de Boya pel Parlament de Catalunya pel que fa a la difusió i visibilització de la realitat de la Vall d'Aran, com decidir parlar en aranès als plens i les comissions. "És una llengua oficial, té tot el dret, i al Parlament no hi ha cap problema, a diferència del que passa amb el català al Congrés dels Diputats", explica. O, afegeix, a diferència del diputat de Ciutadans Javier Rivas Escamilla, que també és diputat per la Vall d'Aran, "encara que no ho sap ningú". "Sí, algun dia haurem de fer-li una estàtua", bromeja.

Boya també recorda però altres aspectes negatius. "Jo estic mal vista perquè se m'identifica com la persona que ha portat el conflicte de la independència a la Vall d'Aran: llaços grocs, actes al carrer... mai s'havia fet abans, sortir a fer manifestacions, concentracions, fins i tot talls de carreteres, com el 8-N... això no havia passat", matisa. I "per això se'm culpa de tot plegat" i recorda com "un parell de cops van aparèixer davant de casa meva llaços grocs recollits a diversos municipis de la Vall d'Aran". També esmenta com va "haver de tancar la casa rural per amenaces."

Catalunya, l'Aran i el dret a l'autodeterminació

"Els aranesos seran el que vulguin ser", afirma Boya. "No hi ha cap problema per part de Catalunya perquè l'Aran exerceixi el seu dret a autodeterminar-se si així ho vol. Tota aquesta amenaça de l'1-O de que es faria un altre referèndum... quin problema hi ha? Que s'organitzi. Una campanya, motius pel sí, motius pel no, i si les opcions plantejades són viables... Fem-lo, cap problema", diu la cupaire, per a qui per molts motius "ens interessa molt més formar part de Catalunya que no pas de l'Estat espanyol." 

"Per molts motius ens interessa molt més formar part de Catalunya que no pas de l'Estat espanyol"

"Si un dia els ciutadans de l'Aran volen deixar de formar part de Catalunya, poden organitzar el seu referèndum i separar-se, perquè és un dret que Catalunya els reconeix", reitera, "és un dret dels aranesos" i "quan alguns han intentat instrumentalitzar-ho el que fan és reconèixer el dret d'autodeterminació dels aranesos però no dels catalans". "És indefensable", rebla, "no es pot defensar una cosa i negar l'altra."

"Nosaltres ho plantegem d'una manera pragmàtica", diu Hug de la Rosa. "És normal que un aranès no vulgui sentir-se català, però Catalunya és l'únic país que ens ha reconegut la llengua, que ens ha tornat l'autogovern i les nostres institucions, que ha potenciat i protegit la cultura pròpia", recorda, i, per tant, segueix, "la idea de dissoldre's a Osca o França, com van publicitar determinats pamflets periodístics, és, per a aquell que se sent nacionalment aranès, molt pitjor." De tot això en conclou que, en conseqüència, la independència de Catalunya seria molt positiva per l'Aran. "Tot allò que Catalunya no ha aconseguit dintre de l'Estat espanyol, nosaltres ho tindríem pràcticament assegurat", argumenta. "I quan arribi el moment i la Vall d'Aran demani exercir el seu dret a l'autodeterminació, que ho farà, Catalunya no s'hi pot negar, perquè el dret a decidir de l'Aran està reconegut per Catalunya." Fins i tot algunes forces, com ara Esquerra Republicana Occitana (ERÒ), han mantingut que el nom del país hauria de ser República de Catalunya i l'Aran, senyala el regidor de Les. De totes maneres, reconeix que els independentistes a l'Aran "haurien de treballar durant anys per fer possible aquest escenari, tenint molt en compte l'especifitat aranesa."

I quin record es guarda del referèndum? "La participació no va ser tan alta com ens hauria agradat, però si va ser alta del que m'esperava, per tant, jo ho valore molt positivament", rememora de la Rosa. "No hi havia absolutament cap institució de l'Aran en connivència amb el referèndum" i per això, relata, "no em pensava que vindria tanta gent a participar-hi, a votar i a defensar l'escola". "Fins i tot a Les vam dormir al centre de votació", recorda. El dia de la declaració d'independència, en canvi, va ser "un dia difícil" del qual el regidor de Les guarda una "sensació agredolça" 

"No hi havia absolutament cap institució de l'Aran en connivència amb el referèndum", explica Hug de la Rosa sobre l'1 d'octubre

"Recordo passar per cases de gent, sobretot gent que havíem estat involucrats en el referèndum de l'1-O, però també la gent que estava en contra, però tot va ser a l'intimitat, no va haver-hi cap expressió pública", narra. "Només recordo a les darreres homes un cotxe amb la bandera espanyola i una altra amb el 155 escrit recorrent Vielha... és l'única expressió pública que recordo d'aquells dies", senyala de la Rosa. Fora comença a fer-se fosc i tothom s'afanya per tornar a casa, o a l'hotel. D'aquí aviat, quan nevi, començarà la temporada d'esquí, i després, a la cantonada com si diguéssim, espera el 2019, amb totes les eleccions que s'hi celebraran. Potser calgui posar un ull també sobre l'Aran.