Entrevista a Miquel Vila"La Xina s'està preparant per a un enfrontament amb els Estats Units"
L'analista i investigador en política internacional, membre del Catalonia Global Institute, publica l'assaig 'La fi de l'alternativa xinesa' (Tigre de Paper)
Pablo Castaño
Barcelona-
El gir imposat per Donald Trump a la geopolítica nord-americana, amenaçant la Unió Europea de manera cada cop més oberta, i en plena crisi per l'atac a Veneçuela i el segrest de Nicolás Maduro, ha provocat que moltes mirades es dirigeixin també a la Xina de Xi Jinping, que recentment ha efectuat maniobres militars amb foc real entorn de Taiwan.
Entre aquestes mirades, cal incloure-hi la del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha viatjat a Pequín i ha escenificat un acostament diplomàtic durant l'últim any. Però com funciona el sistema polític i econòmic xinès sota el govern de Xi? Miquel Vila, analista i consultor de política internacional, membre del Catalonia Global Institute, proposa algunes claus per entendre la Xina d'avui al seu assaig La fi de l'alternativa xinesa (Ed. Tigre de Paper).
La Xina té una actitud cada cop més agressiva a l'esfera internacional. El país s'està preparant per a un enfrontament amb els Estats Units?
Crec que sí, Xi Jinping ho ha dit: "L'exèrcit ha d'estar preparat per lluitar i guanyar guerres al segle XXI". Han dit obertament que intervindran militarment si hi ha un acte que interpretin com a declaració d'independència de Taiwan. Volen la reunificació abans del 2049, quan es compliran els 100 anys de la República Popular.
La Xina vol la reunificació de Taiwan abans del 2049, quan es compliran els 100 anys de la República Popular
Com percep la Xina la seva relació amb la Unió Europea?
La Xina no considera que la Unió Europea sigui un interlocutor especialment important, entén que Europa forma part del bloc occidental i que l'actor són els Estats Units. La Xina, a l'igual que Donald Trump, entén el món com a regit per grans potències, i que cap país europeu no es pot considerar una gran potència i la Unió Europea tampoc.
Tots els líders europeus tornen de la Xina amb les mans buides. Per exemple, Emmanuel Macron ha anat quatre vegades i cada cop que ha tornat les relacions entre Europa i la Xina estan pitjor. Hi ha una contradicció econòmica difícil de navegar: la Xina està competint amb les indústries que Europa ha construït els darrers segles, hi ha poc marge de negociació. No hi ha hagut mai un Google europeu, però sí que hi ha una Volkswagen. A més, a Europa tens diferents països amb diferents interessos.
I Espanya?
Pedro Sánchez ha volgut ser més proper a la Xina pels conflictes que té amb altres socis europeus i amb els Estats Units. Els fruits? Hi ha algunes inversions, però jugar aquesta carta a llarg termini és complex. Si és una planta on ajuntaràs les peces fabricades a la Xina i li poses l'etiqueta 'Made in Spain' perquè no paguin aranzels...
En quina situació es troba l'economia xinesa en aquest moment?
Hi ha hagut una desacceleració. Es va produir una bombolla immobiliària que van intentar fer explotar de manera controlada. L'economia xinesa està en un període de transició. Ve d'una època de gran industrialització i això ha generat dependència de les exportacions. La Xina està intentant dependre més del mercat domèstic, però no s'està donant. Aquesta Xina que creixia a dos dígits, que la gent anava del camp a la ciutat i es feia rica… ja no hi és. La situació és més semblant a la dels països desenvolupats.
L'economia xinesa està en un període de transició
Al llibre parla d'"experimentalisme econòmic". Què és i quin és el rol que ha tingut en el creixement i la transformació de l'economia xinesa?
Per passar d'una economia planificada a una economia de mercat, primer van provar en una zona econòmica especial a Shenzhen, a prop de Hong Kong. És la idea de provar diferents fórmules econòmiques i si una funciona, generalitzar-la. Això els ha permès industrialitzar-se i avançar moltíssim a nivell tecnològic.
El Partit Comunista Xinès continua sent comunista?
Sí, el marxisme-leninisme és el llenguatge oficial del partit a l'hora d'entendre el món. Hi ha la idea que l'Estat té la prerrogativa d'arribar a qualsevol aspecte de la vida social individual i intervenir per al bé col·lectiu, si ho considera. Que es tolerin les estructures de mercat perquè es consideren les millors per enfortir l'economia no vol dir que el Partit hagi abandonat la seva capacitat d'acció per intervenir quan ho considera.
Relacionado con este tema
Quin rol ocupa el nacionalisme en la doctrina del Partit Comunista Xinès?
La narrativa nacionalista xinesa és que la Xina era la gran potència global, el centre del món, el país més ric i important, va arribar Occident i es va acabar. El gran projecte del nacionalisme xinès i del Partit Comunista és tornar la Xina al lloc que li toca després del "segle de les humiliacions". Un cop reunificada amb Taiwan, la Xina ha de tornar a ser un país respectat al món, és un tema al qual Xi Jinping li dóna molta importància. Tant la història de la Xina com la del Partit serveixen de pilar d'un discurs nacionalista que unifica la població.
El gran projecte del nacionalisme xinès i del Partit Comunista és tornar la Xina al lloc que li toca després del "segle de les humiliacions"
La Xina és un país molt divers ètnica i lingüísticament. Quina és l'actitud del Govern xinès envers aquesta diversitat?
Des de la fundació de la República Popular hi ha hagut una tendència a l'homogeneïtzació lingüística i cultural, a través de l'expansió de l'educació i els mitjans de comunicació. No es tolera cap indici de reivindicació d'identitat nacional interna que pugui ser sospitosa de separatisme.
Sosté que Xi Jinping ha impulsat una "revolució passiva". A què es refereix?
El president Hu Jintao (2003-2013) és considerat com un líder feble. [El seu Govern] Va ser durant el gran moment de la Xina, després dels Jocs Olímpics del 2008, l'economia anava millor que mai mentre a Occident hi havia la crisi financera. Però també és una època de molta corrupció, queixes per la contaminació, crisis al Tibet i a Xinjiang…
En arribar al poder el 2014, Xi intenta prendre demandes que comencen a emergir a la societat i absorbir-les en termes que no desestabilitzin el Govern. Per exemple, les campanyes anticorrupció, recuperar la parafernalia comunista i introduir certa desconfiança envers el poder empresarial, que contrasta amb la frase que s'atribueix a Deng Xiaoping: "ser ric és gloriós".
El Partit Comunista està molt integrat a la societat xinesa, té molta capil·laritat
Sovint ens arriba la imatge d´una societat monolítica, totalment controlada pel Partit. Fins a quin punt és cert? Hi ha protestes socials a la Xina?
El Partit està molt integrat a la societat, té molta capil·laritat. No tenir protestes és un element positiu per promocionar al Partit, però el Partit no governa d'esquena la població, hi ha un cert incentiu a escoltar la població. S'ha vist fins i tot amb la política de Covid zero: després de les protestes, la política de Covid zero va desaparèixer.
Hi ha vagues, protestes… que no vol dir que siguin legals. El que passi després dependrà del cas. Si surts a dir "fora el Partit, vull democràcia" no t'aniran les coses gaire bé, hi ha repressió. Però si són demandes que el sistema pot absorbir, de vegades són tolerades, encara que no siguin legals. De vegades es reprimeix una protesta, però s'accepta part de les demandes.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.