Público
Público
ECONOMIA

L'atur juvenil es dispara a màxims històrics

La taxa de desocupats entre 16 i 24 anys a Catalunya arriba al 38%, el que porta els sindicats a exigir un canvi del mercat laboral per acabar amb la sobrequalificació i la polarització

Un jove fa pràctiques en un laboratori.
Un jove fa pràctiques en un laboratori. ACN

A l'inici de totes les crisis, l'ocupació dels més joves es converteix en una de les seves primeres víctimes. I en aquesta ocasió, no ha estat menys. La problemàtica, que ja forma part de forma estructural de sistema productiu, torna a treure el cap amb la pandèmia de la Covid-19. A Catalunya, l'any 2020 es va tancar amb una taxa d'atur juvenil (població d'entre 16 i 24 anys) del 38,14%, xifra que gairebé triplica les dades de l'atur general, situats en un 13,87%. Segons l'Institut d'Estadística Català (Idescat), la desocupació juvenil ha crescut un 45,4% durant l'últim trimestre i s'acarnissa amb les joves.

Dins d'aquest col·lectiu, els més afectats són els que disposen de menys formació, que solen estar ocupats en sectors com l'hostaleria, el comerç o la restauració, més proclius als vaivens econòmics, especialment en l'actual crisi del coronavirus. De fet, l'actual caiguda de l'activitat també s'ha estès als majors de 25 anys. El drama d'aquesta realitat és que, en el cas dels joves, una de les generacions més formades de la història, s'ha erigit en el segment més vulnerable, superant la gent gran.

"La meitat dels joves tenim contractes temporals i per això som els primers a caure"

"A part que estem pagant els plats trencats de la crisi anterior, la meitat dels joves tenim contractes temporals i per això som els primers a caure". És l'anàlisi d'Irene Ortiz, la coordinadora nacional d'Acció Jove, la secció juvenil del sindicat CCOO Catalunya. Ortiz revela que la crisi ha destapat una tendència habitual: les dones acumulen més atur que els homes. "Les joves ocupen treballs de serveis o més informals, que són els primers a desaparèixer, mentre que els homes es dediquen a tasques més industrials, que resisteixen millor".

Polarització educativa

Des d'Acció Jove s'adverteix que un ensenyament a extreure de la situació actual és la necessitat que el sistema econòmic sigui capaç d'autoproduir els béns industrials. Aquest objectiu entronca amb un altre dels mals endèmics de l'mercat laboral català: la sobrequalificació dels joves. Ortiz parla d'una població polaritzada, en què "hi ha una majoria amb estudis bàsics i una altra amb un excés de formació". D'aquesta manera, les persones de preparació elevada ocupen treballs mitjans, deixant vacants els llocs de treball per a gent que requereix d'una alta especialització". "Així es produeix el desencaix i el desenquadrament del mercat laboral", lamenta Ortiz.

Per evitar caure en aquests errors, Irene Ortiz advoca per impulsar una Formació Professional (FP) real, que vagi acompanyada d'un programa de garantia juvenil que "freni la sagnia d'aturats". Ara, lamenta, "no hi ha una línia específica per als joves, quan fa uns anys, les empreses tenien bonificacions per contractar un menor de 30". En aquest sentit, afegeix que si el col·lectiu disposés de més ajudes socials s'esmorteiria la penalització que pateixen per accedir a l'mercat laboral.

"El turisme o l'hostaleria són dels sectors més tocats i on més joves hi ha"

Una visió similar la comparteix Elena Álvarez, portaveu nacional d'Avalot, la branca juvenil del sindicat UGT Catalunya. La consciència de ser els primers a caure davant qualsevol cop a l'economia s'ha assumit i integrat com una realitat inevitable. "El turisme o l'hostaleria són dels sectors més tocats i on més joves hi ha". Álvarez aporta una altra dada que serveix per entendre el context. A Catalunya, hi ha un 40% de sobrequalificació. "És un problema estructural, més accentuat en el nostre cas, que patim una doble discriminació, per ser joves formades i dones".

L'assignatura pendent de les pràctiques

Igual que Irene Ortiz, Álvarez reclama la necessitat d'implantar un canvi estructural en el mercat laboral, "que aposti per sectors d'alt valor afegit, com el tecnològic, amb professionals que estem preparats". Com a pas intermedi, la portaveu d'Avalot demana que la transició cap al nou model es basi en un turisme i una hostaleria més sostenibles i vinculades a la natura.

Elena Álvarez coincideix en la importància d'apostar per la FP, però matisa que cal que "es vigili el sistema de pràctiques acadèmiques". En l'actual context de pandèmia s'està produint un conflicte entre les empreses i la universitat. Mentre les primeres volen que aquestes siguin presencials, els centres educatius plantegen que siguin telemàtiques sempre que sigui possible. "Molts estudiants es van quedar sense fer-les el curs passat, el que els perjudica, ja que amb el Pla Bolonya si no les curses no aconsegueixes el títol universitari".

Per resoldre aquesta assignatura pendent, Álvarez sol·licita que es constitueixi un consell de relacions laborals, que "reguli les pràctiques en el marc d'un conveni col·lectiu i vagi més enllà d'un simple acord privat entre una empresa i la universitat".

La figura del contracte únic

Potenciar la FP es torna una necessitat, ja que arrossega un estigma d'oportunitat professional per als joves que no desitjaven estudiar. La professora d'Economia de la Universitat de Barcelona (UB) Lídia Farré recorda que ara es constata el resultat d'aquest patró. "Molta població jove té un nivell d'estudis baix, mentre que d'altra banda, hi ha un grup nombrós amb formació universitària". L'estructura polaritzada ha fet que desaparegui la classe mitjana laboral i amb ella la necessitat d'ocupacions mitjanes i una mà d'obra vinculada a aquestes. "La demanda no s'ajusta al mercat de treball, ja que està centrada en un model productiu que prescindeix de l'especialització".

La concentració del mercat laboral dels joves es trasllada a la compactació salarial. Amb l'objectiu de trencar aquesta dualitat, Farré proposa la figura del contracte únic, però igualant els costos per la part alta de la taula. "Com que la taxa de temporalitat i precarietat incideix en els joves, el contracte únic hauria d'acabar amb les diferències entre un indefinit i un de temporal, de manera que a l'empresari no li resulti tan rendible formalitzar-los". La fórmula per concretar-ho seria un contracte amb els costos laborals creixents en funció de l'antiguitat de treballador. Lídia Farré critica mesures com la bonificació dels contractes als joves, ja que pot generar distorsions en el mercat de treball.

Totes les anàlisis estan d'acord en què la dualitat del món laboral, en què els joves tenen contractes temporals amb poques proteccions socials, és la responsable principal de l'atur juvenil. Tot i que la temporalitat pot servir com un element de flexibilitat per adaptar i ajustar l'ocupació de forma ràpida als canvis de mercat laboral, els costos socials i vitals, que hipotequen el futur immediat dels joves, són bastant superiors. La inestabilitat financera i la falta d'experiència llasten la carrera professional de les persones d'entre 16 i 24 anys.

La solució a aquest dèficit estructural no és única. En aquest context, els sindicats plantegen algunes iniciatives que millorin la problemàtica. Entre aquestes, es troba la utilització dels fons europeus Next Generation per aconseguir un canvi de model productiu, garantint que aquests arribin als més joves perquè puguin assolir llocs de treball de qualitat en empreses que demostrin un compromís social. Com a vehicle per facilitar aquesta tasca, reivindiquen les polítiques actives d'ocupació que busquin l'increment del nombre d'orientadors laborals per dissenyar itineraris personalitzats en els quals es vinculin la formació acadèmica amb la demanda professional.

Els errors de sistema meritocràtic

El sistema educatiu, que fins ara pregonava un model meritocràtic i credencialista, ha fracassat. Aquest el diagnòstic de la doctora en Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Almudena Moreno. Així, assegura que "el mètode actual té en compte els continguts formals, però no presta atenció a les competències i habilitats". En unes declaracions recollides per Ser Catalunya, Moreno apunta que "els joves es dediquen a preparar currículums i a formar-se, però sense saber bé amb quin objectiu".

Per a la professora, el sistema meritocràtic ha constatat els seus errors, però a l'Estat espanyol encara no s'ha realitzat la reflexió de "per què el model no respon a les expectatives dels joves". La realitat de la pandèmia ha destapat encara més les mancances estructurals d'aquest mètode, segons Moreno. "S'ha revelat la fragilitat i debilitat de el sistema productiu i educatiu, que s'ha comprovat que no respon a les necessitats i demandes del procés social".