L'Audiència de Barcelona arxiva la denúncia pel setge policial a la seu de la CUP el 20-S

L'Audiència de Barcelona ha arxivat de forma definitiva la denúncia pel setge de la Policia Nacional a la seu de la CUP durant més de vuit hores el 20 de setembre del 2017. Els magistrats no han vist coacció en l'intent del cos policial d'accedir a la seu del partit sense ordre judicial ni en el fet que li requisés material i propaganda electoral. La Fiscalia també demanava l'arxivament de la causa. L'Audiència tanca el cas després que el jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona ja arxivés la denúncia inicial amb l'argument que la policia seguia ordres de la Fiscalia. La CUP va recórrer i arran d'això, l'Audiència va decidir reobrir el cas, però ara l'instància superior falla en el mateix sentit. El partit ho ha considerat "intolerable" i "una mostra més" de "l'aparell repressiu de l'Estat".

Els magistrats descarten la coacció en l'intent d'accedir a la seu del partit sense ordre judicial

El 20 de setembre de 2017 va ser quan hi va haver els cèlebres registres d'agents de la Guàrdia Civil a la seu del Departament d'Economia de la Generalitat, que van provocar la concentració de fins a 40.000 persones i que són la base de l'acusació de rebel·lió que la Fiscalia, i el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, van fer recaure sobre Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Paral·lelament, aquell dia desenes d'agents de la Policia espanyola van dirigir-se a la seu nacional de la CUP, ubicada al carrer Casp de la capital catalana, van requisar material a militants de la formació i van intentar accedir a l'immoble, però no se'ls va permetre el pas perquè no comptaven amb ordre judicial. Posteriorment, van mantenir-se desplegats davant la seu durant diverses hores, mentre centenars de persones, que després van ser milers, s'hi van apropar en suport i solidaritat a la formació de l'esquerra independentista. Finalment, a les vuit del vespre els agents van retirar-se.

A parer del partit, l'operació policial va suposar una "clara vulneració" dels drets civils i polítics a través de detencions, escorcolls i setges policials per "exercir la repressió" i "evitar" la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Per això opina que arxivar la causa sense celebrar judici constitueix una "mostra més" que "l'aparell repressiu de l'Estat conformat per tots els seus actors policials i judicials es troba plenament posicionats en el combat polític per impedir l'exercici del dret a l'autodeterminació".