Cargando...

L'Audiència Nacional deixa d'investigar els activistes dels CDR Tamara Carrasco i Adrià Carrasco

A instàncies de la Fiscalia accepta tancar la investigació pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició i la causa es trasllada ara als jutjats ordinaris que hauran de decidir si els imputa per desordres públics. Tamara Carrasco va ser detingut el 20 d'abril i traslladada a l'Audiència Nacional, per quedar en llibertat al cap de dos dies però sense poder sortir de Viladecans, la seva ciutat. Adrià Carrasco, d'Esplugues, va exiliar-se a Brussel·les. 

Publicidad

L'activista del CDR de Viladecans, Tamara Carrasco, acusada de rebel·lió, terrorisme i sedició, Marc Font

BARCELONA,

Sis mesos i mig després de la detenció de Tamara Carrasco, activista del CDR de Viladecans, i que Àdria Carrasco, membre del CDR d'Esplugues, enfilés el camí de l'exili per evitar córrer la mateixa sort, l'Audiència Nacional ha acordat deixar-los d'investigar pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. La informació l'ha donat a conèixer Salellas Advocats, el despatx de l'exdiputat de la CUP Benet Salellas, que s'encarrega de la seva defensa. Ara la causa es deriva als jutjats ordinaris, que han de decidir si hi ha imputació simplement per un delicte de desordres públics.

Publicidad


La decisió suposa un canvi substancial en la situació dels dos activistes. El 10 d'abril, una desena d'agents de la Guàrdia Civil van irrompre a casa de Tamara Carrasco, que va ser detinguda i traslladada a la seu de l'Audiència Nacional, a Madrid. Inicialment, la Fiscalia de l'Audiència l'acusava dels delictes de sedició, rebel·lió i pertinença a organització terrorista i va tenir-la 48 hores tancada i incomunicada. Posteriorment, Carrasco va sortir en llibertat però amb una mesura cautelar inèdita: durant tot aquests mesos només ha pogut sortir de la seva ciutat per comparèixer setmanalment al jutjat de Gavà.

Click to enlarge
A fallback.

Fa un parell de setmanes, Salellas i Carrasco van denunciar en una roda de premsa que el magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón s'havia negat a aixecar les mesures cautelars que pesaven sobre l'activista. L'argument era que els Comitès de Defensa de la República (CDR) seguien actius. Per a Salellas el criteri no tenia "cap base jurídica".

Publicidad