L'Audiència Nacional imputa Marta Rovira i investiga Puigdemont pel Tsunami Democràtic

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha decidit imputar la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en la causa del Tsunami Democràtic. També ha acordat incloure l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en la llista d'investigats, segons informen les agències EFE i Europa Press. Tot plegat quan està a punt de culminar la negociació entre PSOE i Junts per a una Llei d'amnistia ja pactada entre socialistes i republicans. L'acord ja contempla que les persones represaliades en la causa del Tsunami Democràtic es beneficiïn de l'amnistia.

El magistrat ha dictat una interlocutòria en què cita en qualitat d'investigada Rovira i una altra desena de persones. En el cas de Puigdemont, li ofereix la possibilitat de comparèixer voluntàriament davant l'Audiència Nacional atesa la seva condició d'europarlamentari, que implicaria l'obligació de dictar un suplicatori per citar-lo. Li ofereix el mateix al secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, d’ERC.

La resta de citats com a investigats són: Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani, Oleguer Serra i Nicola Flavio. A més, el jutge també acorda citar com a testimonis l’aleshores portaveu d’ERC, Marta Vilalta, i el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, per esclarir el que va passar a la reunió de Ginebra, i la participació que hi van tenir els diferents líders que van assistir.

“¡A por ellos!, per no perdre el costum. És un cop d'estat permanent”

Després de conèixer la decisió de l'Audiència Nacional, Puigdemont ha acusat la justícia espanyola de viure en “un cop d'estat permanent”. “¡A por ellos!, per no perdre el costum. És el cop d'estat permanent que tant els agrada reviure, sigui amb sabres o sigui amb togues”, ha escrit el també eurodiputat aquest dilluns a X (abans Twitter). En el mateix sentit, Puigdemont ha afegit que als poders de l'Estat “sempre se sentirà pudor de claveguera” mentre “no es tanqui la porta que va obrir el rei amb el discurs del 3 d'octubre”.

ERC ha afirmat que és un moviment “aberrant” per part de l'Estat que no els sorprèn, assegurant que “és la reacció dels poders reaccionaris contra l'amnistia”. “A cada atac, més ferms en els avenços socials, i en la lluita antirepressiva i la independència”, han escrit els republicans a Twitter.

El paper de Rovira i la imputació dels CDR

La decisió de l'Audiència Nacional arriba després de l'últim informe de la Guàrdia Civil, que investiga la causa del Tsunami Democràtic com un cas de terrorisme per accions com el bloqueig de l’aeroport del Prat o el tall de l’AP-7 a la frontera. El text es va fer públic a finals de la setmana passada.

L'informe conclou que Rovira, que tindria com a àlies Matagalls, va fer tasques de coordinació del moviment en la recerca de suports institucionals i del seu partit polític, fent d’enllaç entre el Tsunami i la direcció i ocupant-se també de reclutar gent. També posa de relleu que la secretària general d'ERC tenia un "coneixement previ" de certes accions de la plataforma.

També la setmana passada, la sala penal de l’Audiència Nacional va fixar judici pels 12 activistes dels Comitès de Defensa de la República processats en la denominada Operació Judes. A banda de processar-los per pertinença a organització terrorista, a vuit dels CDR també els atribueix el delicte de tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista. Igual que la resta, però, els activistes independentistes també es beneficiarien de la futura Llei d'amnistia.

Moviment no espontani

Segons la Guàrdia Civil, Tsunami Democràtic va ser "el resultat d'una estratègia minuciosament planificada" per protestar contra la sentència del Suprem i funcionar com a "element desestabilitzador i de pressió política" a través d'una mobilització social a gran escala. Fruit d'aquestes accions, segueix l'informe, es va produir una "alteració greu de l'ordre" on "hi va haver moments en què es va posar en risc la integritat física dels usuaris de la via pública" així com "la llibertat i el patrimoni de molts ciutadans de Catalunya".

Segons el document, tot i que el Tsunami es presentava com un moviment autònom sorgit de forma espontània, en realitat era una iniciativa de persones que actuaven en "connivència" amb "els principals sectors i determinades entitats civils independentistes". El document apunta que hi havia un "gran cap" i un "grup de coordinació", i en les seves comunicacions havien fet parlat de la necessitat que algun dels seus actors fes d'intermediari amb el "President", segons la Guàrdia Civil, l'aleshores president de la Generalitat Carles Puigdemont.