L'edifici Estel de Barcelona ultima la seva mutació, de gegantí immoble abandonat i saquejat a gran hub farmacèutic

L'immens bloc de formigó que emergia enmig de l'Eixample esquerra, amb un posat brut i sinistre, ha donat pas en les darreres setmanes a una esvelta estructura recoberta per una façana de vidre que enlluerna l'skyline de Barcelona. És la mutació que ha fet el gegantí edifici Estel, que ocupa gairebé una illa de cases entre el carrer Mallorca i l'Avinguda Roma, a tocar del carrer Calàbria, després de poc més de dos anys d'obres. 

El que un dia va ser icònica seu de Telefònica a Barcelona, havia quedat convertit durant més d'una dècada en una simple gegantina carcassa de formigó que es trobava en un estat de gran marginalitat. Una imatge de degradació fruit de l'abandonament en què va quedar amb la marxa de Telefònica. Després de la venda per part de la companyia telefònica el 2007, l'edifici va ser adquirit per diferents propietaris que van impulsar diversos projectes fallits i va quedar abandonat.

Ara, 18 anys després de quedar buit i després de prop de dos anys de treballs, l'Estel reneix com a luxós edifici d'oficines que en poques setmanes ocuparà la multinacional AstraZeneca, companyia farmacèutica coneguda per la fabricació de vacunes durant la pandèmia de la Covid. L'Edifici Estel inclou uns 50.000 metres quadrats d'oficines i també diversos serveis com sala d'actes i auditori, gimnàs, sala de lactància o cafeteria.

Disseny avantguardista

Les obres, que preveien una inversió de 80 milions d'euros, han entrat en la recta final amb la retirada de totes les bastides i tanques exteriors i els treballs es concentren en els acabats de l'interior per a la seva pròxima ocupació. El projecte de remodelació ha estat impulsat per la gestora d'inversions immobiliàries alemanya FREO i el fons global de crèdit Bain Capital amb seu als EUA, que van invertir 120 milions d'euros en la compra de l'edifici. L'avantguardista disseny ha estat realitzat pel despatx d'arquitectura Blanch + Conca Arquitectura (BCA).

Després de diverses especulacions sobre el destí final de l'edifici, que inicialment es va voler dedicar a usos hotelers i habitatges de luxe, finalment els nous propietaris van optar per mantenir l'ús d'oficines que ja va tenir amb Telefònica, però adaptat al segle XXI en un modern complex obert i integrat a l'entorn, amb accessibilitat i amb comerços i restaurants a la planta baixa que ocuparan 3.225 metres quadrats. Disposarà de dues àrees comercials de 1.000 metres quadrats cadascuna, situats en els laterals de l'edifici que donen al carrer Calàbria i al carrer Viladomat, respectivament.

Hub farmacèutic

El gruix de les oficines acolliran el hub d'innovació global que AstraZeneca preveu obrir a Barcelona en breu. Segons va comunicar la multinacional farmacèutica, el president del futur centre de la capital catalana serà Rick R. Suárez, qui també ostenta el càrrec de president de la farmacèutica a l'Estat espanyol. En un comunicat, Suárez va assegurar en el moment del seu nomenament que la companyia "està potenciant" la seva relació amb el Govern de l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. El president del hub d'innovació global d'AstraZeneca a Barcelona també ha destacat "l'ecosistema biomèdic" de la capital catalana. "Espanya i Barcelona s'han consolidat com a punts neuràlgics en l'àmbit de la innovació i les ciències de la vida", va assegurar. La multinacional preveu invertir 800 milions d'euros i contractar 1.000 persones en cinc anys per al hub d'investigació global de Barcelona.

Espanya i Barcelona s'han consolidat com a punts neuràlgics en l'àmbit de la innovació i les ciències de la vida

L'edifici compta amb un aparcament per a 414 vehicles, 267 motos i 424 bicicletes que podran utilitzar tant els treballadors i visitants de l'edifici com els veïns de la zona. Totes les plantes tindran terrasses als laterals però la principal -i sense cap mena de dubte, un dels principals atractius de l'edifici- serà la situada a la coberta de l'edifici, per damunt de la planta 14, que tindrà una espectacular vista panoràmica de Barcelona. En aquesta coberta també s'hi ha instal·lat un conjunt de plaques solars que abastiran d'energia l'immoble.

De seu de Telefònica als projectes fallits i l'abandonament

Els orígens de l’edifici Estel, un colós de 73.000 metres quadrats de sol edificable i 14 plantes d'alçada, es remunten a la dècada dels setanta, quan l’arquitecte barceloní Francesc Mitjans Miró va començar a projectar un immoble que veuria finalment la llum sobre plànol l’any 1972. Mitjans va participar també en la creació del primer Camp Nou inaugurat el 1957. Des de la seva creació l'Estel va acollir la seu de Telefònica a Barcelona. Posteriorment, la firma es va traslladar a un nou edifici de la zona del Fòrum i es va vendre l'antiga seu l'any 2007 per més de 200 milions.

Els projectes immobiliaris previstos no van tirar endavant per la crisi immobiliària i financera, i la fallida del fons Carlyle que el va adquirir en va provocar l'abandonament, saqueig, ocupació i total destrossa interior, inclòs algun incendi, que va provocar les queixes veïnals duran més d'una dècada. El 2014 va ser comprat pel fons asiàtic Platinum Estates per fer-hi un complex hoteler i d'apartaments de luxe que tampoc va reeixir. I el 2018 encara va ser adquirit per Fiscalter Inversiones 2013, un fons propietat de la família índia Gidwani, per fer-hi un altre projecte d'habitatges de luxe que també va quedar encallat.

Ara l'Estel està a poques setmanes de renéixer novament amb un projecte arquitectònic que ha buscat respectar l'edifici original projectat per Mitjans, però amb una modernitat i polivalència molt impactant. El fet de ser considerat un "gratacel apaïsat", pels seus 120 metres d'amplada, ha portat als arquitectes a un disseny integrador amb l'entorn que eviti ser una gran barrera per a la zona. L'edifici tindrà una doble alçada, més elevada per la banda de l'avinguda Roma, però amb una façana pròpia i de menor alçada per la banda del carrer Mallorca, per integrar-se millor en un dels principals carrers de l'Eixample barceloní.

Aquest és el projecte de regeneració urbana d'oficines més gran al centre de Barcelona

"Aquest és el projecte de regeneració urbana d'oficines més gran al centre de Barcelona i ajudarà a atraure grans empreses que, fins ara s'havien vist amb la necessitat de sortir de la ciutat per trobar aquest tipus de superfície", destacava en el seu dia Lindy Garber de CBRE, una de les firmes encarregades de la comercialització. La principal firma de l'edifici serà la farmacèutica AstraZeneca amb més d'un miler de treballadors però es preveu que a l'Estel hi puguin acabar treballant unes 4.000 persones. Un dels seus grans atractius és la centralitat, a cinc minuts a peu de l'estació de Sants i a poca distància de plaça Catalunya.