Quan l'Índia i Sud-àfrica van proposar fa sis mesos la supressió de les patents de les vacunes contra la Covid-19 gairebé no es parlava en l'esfera pública. Però ara la situació ha canviat molt i tots dos països, al costat de desenes d'organitzacions internacionals, han aconseguit recaptar més suports en el si de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i entre la societat civil. Els Estats Units (els EUA), després del canvi de president de Donald Trump a Joe Biden, s'ha obert a aquest debat. També el Govern espanyol ha donat un gir de discurs fins al punt que Pedro Sánchez ha afirmat que s'està treballant en una proposta per a la Unió Europea (UE) i OMC. Tanmateix, les farmacèutiques estan pressionant perquè això no sigui possible i la majoria dels països rics continuen protegint els interessos de les grans companyies.

El panorama es divideix així: països de rendes baixes i mitjanes que donen suport a la supressió de la patent i que compten amb suport d'organitzacions internacionals i personalitats rellevants enfront dels països rics i les grans farmacèutiques. Una divisió clara i històrica que ha impedit en moltes ocasions ja que els més pobres accedeixin a medicaments i vacunes. El debat, i el procés, és molt complex però urgent perquè els països rics han vacunat a una de cada quatre persones, mentre els països amb menys recursos només han arribat a administrar dosis a una de cada 500 persones, segons les dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

El Corporate Europe Observatory (CEO) va publicar la setmana passada un informe en el qual descriuen els arguments que utilitza el lobby de les grans farmacèutiques per pressionar a la Comissió Europea (CE) sobre aquest assumpte. Segons el document, realitzat després d'una revisió de les actes de diverses reunions, hi ha un missatge central que s'ha utilitzat per convèncer que no cal alliberar les patents: 'Tot està en bones mans, la indústria s'assegurarà que les vacunes arribin a tothom a tot arreu, no hi ha necessitat de mesures extraordinàries. Confia en nosaltres'. En una reunió del mes de desembre el lobby va arribar a demanar a la CE que es rebutgés clarament la proposta en l'OMC en qualificar "d'extrema" la mesura.

Segons els documents que ha publicat el CEO després de la recerca, el gran grup de pressió farmacèutica que ha influït en la Comissió Europea en aquests assumptes és la Federació Europea d'Indústries i Associacions Farmacèutiques (EFPIA), un lobby que té una "àmplia influència en la presa de decisions de la UE". "Si bé no va ser una sorpresa trobar a l'EFPIA lluitant contra qualsevol flexibilització dels drets de propietat intel·lectual (aquesta ha estat la seva prioritat durant la pandèmia), els arguments van resultar ser tan descarats i egoistes que avui dia és difícil prendre'ls com quelcom que no sigui ridícul i manipulador", exposen des de CEO. Membres de Pfizer, Johnson & Jhonson i AstraZeneca formen part de la Junta Directiva d'EFPIA, com es pot comprovar en la pàgina web del gran grup.

Diverses fonts europarlamentàries consultades expliquen que la relació de l'EFPIA i la Comissió Europea és molt "estreta", sobretot durant la pandèmia, tal com reflecteixen també els documents interns que ha obtingut el CEO que mostren que hi ha hagut "discussions regulars sobre temes polítics". "L'EFPIA es reunia amb freqüències amb funcionaris de la UE per discutir com assegurar normes més estrictes sobre drets de propietat intel·lectual en acords comercials bilaterals", concreten sobre les reunions que es van mantenir al principi de la pandèmia.

Però les reunions en les quals es va tractar la proposta de la supressió de les patents de l'OMC va ser al setembre. En els documents s'aprecia que la reunió clau sobre aquest tema va tenir lloc el 9 de desembre quan es va reunir l'EFPIA amb la Direcció General de Comerç (DG TRADE). Segons l'acta, dos lobbistes de la EFPIA "van presentar el panorama de col·laboracions que realitzen els desenvolupadors de vacunes i els que treballen en els tractaments Covid-19 per augmentar la capacitat de fabricació i el subministrament general de vacunes i tractaments". Així, van insistir que la liberalització era una "mesura extrema per a un problema no identificat" i en què "la indústria té la capacitat per fer front a la pandèmia".

La data és clau en aquest debat perquè va tenir lloc una setmana abans de la reunió del Consell General de l'OMC. El 17 de desembre s'hauria d'haver confirmat o rebutjat la proposta de l'Índia i Sud-àfrica en aquest espai però, al no haver-hi consens en el Consell dels ADPIC, es va retardar. La UE es va oposar radicalment llavors a la supressió de les patents per considerar que era innecessària la mesura, segons van revelar fonts de la institució. Molts dels punts de l'argumentari de la UE i d'altres països rics coincidia amb els de les grans farmacèutiques enfront dels països pobres que advertien des d'abans que comencés la vacunació del gran problema que arribaria per la limitada capacitat de producció.

Fonts diplomàtiques reconeixen l'augment de reunions entre les grans farmacèutiques i alts dirigents de la Comissió Europea encara que asseguren que són trobades "habituals" en el context d'una pandèmia. "Es parla de tot, no només de temes polítics, encara que evidentment la producció de les vacunes és un dels temes més recurrents", afegeixen.

Les noves variants han donat un nou argument als quals donen suport a la supressió de les patents. Sobretot per la situació a l'Índia que s'ha convertit en l'epicentre global de la pandèmia i pateix una greu crisi de subministraments en diversos hospitals. L'OMS creu que aquesta mutació del virus podria ser més contagiosa i resistent a algunes vacunes i tractaments. A l'Estat espanyol s'està investigant ja un cas al País València si bé encara no s'ha confirmat, però és el clar exemple que mostra la necessitat urgent de vacunar a nivell mundial pel risc al fet que surtin noves variants resistents i més virulentes. D'altra banda, la situació a l'Índia planteja un altre problema respecte a la producció de les vacunes perquè bona part de les dosis que van destinades a països de baixos ingressos s'han de produir al Serum Institute of Índia i, de moment, s'han suspès les exportacions de la vacuna que es produeix allà per aquests destins, AstraZeneca.

Noves veus que donen suport a la supressió de les patents

Aquest divendres se celebra una altra reunió del Consell dels Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual Relacionats amb el Comerç (ADPIC) de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Es tractarà tant la proposta de l'Índia i Sud-àfrica per suprimir les patents com la de la presidenta de l'OMC, l'anomenada 'tercera via' que consisteix a promoure acords bilaterals entre les farmacèutiques i altres companyies amb capacitat de fabricació mitjançant llicències voluntàries. Encara que la proposta de Ngozi Okonjo-Iweala està molt lluny de la liberalització i de tenir un efecte real perquè l'OMS va crear un mecanisme voluntari per compartir la tecnologia (C-TAP) i cap companyia es va sumar a la iniciativa.

Per tant, aquest intent de la presidenta de l'OMC per desbloquejar l'assumpte tampoc sembla que hagi de funcionar. De fet, la setmana passada es va celebrar una reunió informal de membres de l'OMC amb les farmacèutiques i no va haver-hi cap punt d'acord més enllà d'un reconeixement també per part de les grans companyies sobre que l'accés global a les vacunes està sent un problema. Segons les posicions formals dels països, el mapa de vots continua sent de 103 països a favor (59 d'ells són patrocinadors) i 36 en contra, segons mostra el següent mapa elaborat per Metges Sense Fronteres amb dades de Third World Network, Knowledge Ecology International i de l'OMC.

No obstant això, alhora que pressionen les farmacèutiques, pressiona també la societat civil. Aquesta setmana 40 organitzacions europees, entre les quals es troben Salud Por Derecho, Amnistia Internacional, Metges Sense Fronteres o Oxfam, han tornat a demanar als Estats membres de la UE que "deixin d'ignorar el clam internacional que està creixent imparablement en les últimes setmanes i donin suport a aquesta petició". En les últimes setmanes la proposta de l'Índia i Sud-àfrica també ha rebut el suport de 388 membres del Parlament Europeu i de parlaments nacionals de tota la UE; de 175 premis Nobel i excaps d'Estat i de govern -com Joseph Stiglitz (Premi Nobel), François Holland (expresident de França), Mary Robinson (expresidenta d'Irlanda) o Jose Luis Rodríguez Zapatero (expresident espanyol); i del director general de l'OMS.

Segons va publicar la CNN, la pressió social comença a fer mossa perquè els EUA estudia la possibilitat d'aixecar les patents. I, dins de la UE, també hi ha hagut canvis. El Govern d'Espanya ha fet un gir en la seva posició: al novembre rebutjava clarament la supressió de les patents, però aquest mes d'abril el president Pedro Sánchez ha dit en diverses ocasions que s'ha d'"obrir el debat". Fonts de l'Oficina d'Informació Diplomàtica expliquen a Públic que es valoren "diverses accions" i que veuen "positivament" totes elles: "La flexibilització de patents no es tradueix automàticament en transferència de tecnologia pel que la capacitat de producció a escala creiem que podria seguir. Per això, estudiem diferents vies perquè les patents no obstaculitzin que les vacunis arribin a països en desenvolupament. És una reflexió interna, que encara es manté".