Público
Público

SALUT "Tenir bons sistemes de salut no és suficient per a tenir gent sana"

Barcelona acull del 4 de maig al 25 de juny la Universitat Internacional per la Salut dels Pobles (IPHU), organitzada pel People’s Health Movement en sinergia amb Salut, Drets, Acció, projecte impulsat per Medicus Mundi Mediterrània i Quepo. Parlem amb tres dels seus representants sobre la transformació dels sistemes sanitaris per assolir la "salut per a tothom" a través del rol vertebrador de l'atenció primària i una visió que contempli els determinants socials.

Imatge de les sessions de preparació de la IPHU.
Imatge de les sessions de preparació de la IPHU. TWITTER

La lluita pel dret a la salut i el concepte de "salut per a tothom" són la raó de ser del moviment internacional People’s Health Movement, que impulsa del 4 de maig al 25 de juny a Barcelona una nova edició de la Universitat Internacional per la Salut dels Pobles (IPHU), en línia degut a la pandèmia. Porta per títol Com transformar els nostres sistemes sanitaris i el projecte Salut, Drets, Acció, impulsat per Medicus Mundi Mediterrània i Quepo, en serà l’amfitrió. Aquesta escola internacional, que ja compta amb més de 45 edicions, reunirà més d’un centenar d’activistes per la salut de 25 països i quatre continents. Arran d’aquesta activitat, parlem per videotrucada amb Ana Vračar, coordinadora de People's Health Movement, Francesc Álvarez, director de Medicus Mundi Mediterrània, i Oriol Josa, membre de Quepo i coordinador d'aquesta edició de la IPHU, sobre temes que van des de la transformació dels sistemes sanitaris fins a l’alliberament de les patents de les vacunes, passant pels perills de la privatització i la mercantilització de la salut.

Quin és el principal objectiu de la IPHU?

Ana Vračar: És un programa educatiu que vol connectar activistes de diferents contextos, apropar-los a la lluita pel dret a la salut i mostrar el seu impacte en les diferents àrees de la vida.

Oriol Josa: És una oportunitat per desenvolupar xarxes a cada país però també crear llaços entre activistes d’un territori amb la seva regió i amb d'altres.

I aquesta edició en particular, què busca?

O. J.: Està orientada a aprendre habilitats i capacitats per la incidència i la transformació social. Ho vinculem al context català, on diferents moviments s’estan unint i creant xarxa per la defensa del dret a la salut, com la Marea Blanca, la PASUCat, La Capçalera, Rebelión Primaria… Estem treballant conjuntament per crear una alternativa i crear un model d’un nou sistema sanitari. Vam pensar que seria una oportunitat per ajuntar aquestes energies en una escena global.

"És un tema calent arreu perquè la pandèmia ha mostrat la importància dels sistemes de salut"

Francesc Álvarez: És un tema calent a tot arreu, entre d’altres motius perquè la pandèmia ha mostrat la importància dels sistemes de salut. A molts països on el sistema era fort, hem tingut molts problemes de saturació. Per això crèiem que era el tema que calia abordar ara. La IPHU és una escola d'activistes, i per tant, els coneixements han de servir per posar-los en pràctica per aconseguir canvis en la societat.

O. J.: És una formació orientada a l'acció, al canvi social, no a debatre. Entendre com conjuntament podem transformar estructures en l'àmbit local, internacional i global.

Cap a quina transformació s’orienta?

O. J.: Entenem que la salut és un factor vinculat a les opressions interseccionals que la gent pateix. Transformar el nostre sistema de salut significa transformar els nostres sistemes socials i polítics per tenir un sistema més just que no deixi ningú fora. I això no vol dir només un sistema on tothom tingui accés a l’hospital. Això d’una banda, i de l’altra, si pensem en un sistema més just, pensem en un que estigui basat en la sanitat pública, amb una atenció primària i també social fortes. I que sigui democràtic i participatiu, i de qualitat. Això es contraposa amb un problema contra el qual lluitem, que és la privatització. És un problema provocat pel capitalisme i el neoliberalisme que arrosseguem des de fa molts anys. No hi hauria d’haver lloc per les empreses que veuen la salut com una oportunitat de fer negoci. S’hauria de crear un moviment democràtic per tal de crear un sistema comú.

F. A.: Estem demanant un model de salut que tingui en compte els determinants socials de la salut. La interseccionalitat de què parla l’Oriol és tenir en compte l’impacte en la salut de la feina, l’habitatge, el gènere, l’ètnia... Un model de salut ha de tenir aquesta visió.

A. V.: El punt principal és construir un moviment que sigui suficientment fort com per oferir una alternativa al que tenim ara.

Què vol dir realment "salut per a tothom"?

A. V.: Si agafem com a punt de referència la declaració d’Alma-Ata, vol dir que no és suficient tenir bons sistemes de salut per a tenir gent sana. Hem de canviar el món per tenir un nou ordre econòmic basat en la solidaritat i la igualtat en les relacions entre el Sud i el Nord globals.

O. J.: Alma-Ata es tracta d'una declaració fundacional de 1978, el "credo" fonamental dels moviments per la construcció d'un sistema de salut just.

"Transformar el nostre sistema de salut significa transformar els nostres sistemes socials i polítics"

F. A.: Segons la declaració, la salut per a tothom s'aconseguiria a través de l'atenció primària. Es tracta d’una declaració que instava a establir un nou ordre econòmic internacional per aconseguir salut per a tothom, i que va ser signada per multitud de països. Tot i això, mai es va arribar a posar en pràctica.

Ara mateix, quins són els principals obstacles per aconseguir la "salut per a tothom"?

F. A.: El fonamental és que estem en una societat basada en el benefici econòmic. Els diners són els que manen. Seria el resum, després podem desglossar, però això és el que passa. Manen els diners per sobre dels drets humans.

A. V.: Hi estic d'acord. I hi afegeixo: la salut no s’hauria de veure com una cosa tècnica, sinó com una cosa que fa que la societat funcioni, i que ho faci millor. S’haurien de reforçar els sistemes de salut a tots els nivells.

O. J.: Un dels grans problemes és que vivim en una societat que es basa en el negoci i la privatització de la salut. Hi ha mecanismes, com els tractats internacionals promoguts a través de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), o tractats bilaterals, en els quals s'obre les portes a la privatització de serveis públics i que les multinacionals entrin a fer negoci amb drets humans. El dret privat se superposa als drets públics. Un altre mecanisme són les associacions público-privades. Es ven capacitat de gestió a les empreses. I el tercer mecanisme és la visió molt tècnica que diu l’Ana, que s'està empenyent per aquest afany capitalista de fer negoci. Per exemple transformar la salut en e-salut, pensar que se soluciona amb màquines, intervencions... per sobre de tractar les persones, que necessiten un benestar integral.

La Covid ha fet més profunds aquests obstacles?

A. V.: Ha mostrat que no es tracta només de quants diners destines al sistema sanitari, sinó de com es gasten realment aquests diners, especialment a Europa. La primera resposta ha vingut del sistema públic, no dels proveïdors privats. Hem d'aprendre la lliçó. A més, els treballadors de la salut que han estat a primera línia, portaven molts anys ja denunciant la precarietat laboral. Hem de mirar per la feina que han fet i per ells, perquè si no hi un canvi profund, cada vegada més i més deixaran la professió i encara hi haurà més falta de professional sanitari. O sigui que necessitem més recursos públics, gestió pública i millors condicions laborals.

La campanya de vacunació ha tornat a posar sobre la taula el tema de les patents. Per què hi ha aquesta resistència a alliberar-les?

F. A.: No ho accepten perquè perdrien diners. Les farmacèutiques estan utilitzant tota la seva capacitat de lobby davant dels governs que tenen dret a vot a l'OMC, que ho estan bloquejant. Alliberar-les suposaria que els fabricants de genèrics podrien posar-se a fer vacunes en qualsevol lloc del món, per la qual cosa tant la producció com la distribució millorarien moltíssim. Suposa una miopia bastant brutal, perquè al tractar-se d'una pandèmia, fins que tothom no estigui immunitzat això no acabarà.

"Amb l'alliberament de les patents, "la producció i la distribució millorarien moltíssim"

O. J.: El nord està jugant una posició de poder en el seu privilegi d’accedir a les vacunes.

Pfizer, AstraZeneca i Janssen han pagat més de 21.000 milions en dividends als seus accionistes, suficients per vacunar tot el continent africà. Quins mecanismes s’haurien d'implementar per evitar aquestes accions?

F. A.: Per prevenir això s'hauria de canviar el règim de propietat intel·lectual de l'OMC. Els estats continuen fent inversió en investigació perquè després el benefici se l'enduguin les farmacèutiques.

Quines accions es poden fer a nivell local i global per lluitar pel dret a la salut?

O. J.: Ho emmarquem en tres tipus d'accions. Les accions de comunicació i sensibilització, les accions d'incidència política, i les de mobilització i enfortiment dels moviments socials. La construcció d'una xarxa més forta és el que considerem que pot ser que acabi canviant la correlació de forces.