Público
Público
coronavirus

Per què la Covid no ens iguala? La relació entre la salut i el codi postal

El catedràtic i investigador Joan Benach assenyala les desigualtats com la veritable epidèmia del segle XXI i insta a un canvi de model per afrontar les properes crisis i evitar el col·lapse ecològic.

Una dona omple un carro de menjar a un punt de distr​ibució d'aliments de Cáritas a Les Corts.
Una dona omple un carro de menjar a un punt de distr​ibució d'aliments de Cáritas a Les Corts. Mariona Puig / ACN

Lluny de ser l’estil de vida, la genètica o l’atenció sanitària els paràmetres que marquen una vida saludable, les causes fonamentals de la salut tenen motivacions socials. On vius, de què treballes o què menges està condicionat per la teva família, l’entorn, i, en definitiva, la classe social. Això és el primer que explica Joan Benach, director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut de la Universitat Pompeu Fabra (GREDS-EMCONET) i catedràtic de Sociologia al mateix centre. "Emmalaltim sobretot pels determinants socials: la precarització laboral, l’habitatge o la contaminació ambiental, per esmentar només tres factors", apunta. Benach ha compilat els seus principals articles i entrevistes al voltant de la pandèmia al llibre La salud es política. Un planeta enfermo de desigualdades (Icaria), en què defensa que l’epidèmia del segle XXI no és la Covid, sinó les desigualtats.

"Emmalaltim pels determinants socials, com la precarització, l’habitatge o la contaminació"

Benach assenyala la política com el "factor crucial" que origina la cadena causal de la salut. Les ideologies condicionen les polítiques públiques, que ja siguin d’ocupació, habitatge, medi ambient o sanitat, acaben tenint un impacte directe en les nostres formes de viure, treballar o consumir. Això, encara que no ho veiem, "afectarà la nostra vida i finalment la salut". És per això que Benach afirma que "hi ha un fil més o menys directe" des de la salut fins al sistema econòmic imperant, el capitalisme, així com altres marcs d’opressió que s’hi vinculen, com el "neo-colonialisme" i el patriarcat.

El catedràtic Joan Benach.
El catedràtic Joan Benach. Icaria

Partint d’aquesta base, Benach critica que durant la gestió de la pandèmia en ocasions s’hagi posat el focus sobre la responsabilitat individual. "El discurs hegemònic parla de virus, atenció mèdica, hospitals, tractaments, i vacunes. En canvi, es parla menys de la prevenció, i quan es fa quasi sempre té a veure amb la responsabilitat personal". L’investigador remarca que la pandèmia és "un problema col·lectiu" i té "causes estructurals associades a la salut pública". Per això, posar l’accent en els factors personals "culpabilitza" i, a més, "no és prou efectiu".

Una gestió poc "humil"

D’altra banda, Benach apunta que la resposta de la pandèmia a casa nostra s’ha caracteritzat per la "manca d’humilitat i previsió" i la incapacitat d’actuar de manera ràpida i eficaç. "Ha mancat planificació i coratge", diu l’investigador, que critica que l’estratègia de "conviure amb el virus" ha conduït a un "desastre social i de salut pública" amb conseqüències encara desconegudes. Sense grans inversions en sanitat i salut pública, com l’atenció primària, el rastreig o els serveis socials, Benach assenyala que s’han fet "polítiques reactives, amb poc lideratge i un ull sempre posat a les pressions empresarials".

El sistema no estava preparat per una pandèmia així, tot i que feia anys que els experts avisaven que es podia produir. Pel catedràtic, es deu a tres motius: d’una banda, la visió curt-terminista dels governs, amb poca predisposició a invertir en prevenció; de l’altra, la "progressiva mercantilització i precarització" de la sanitat i els serveis socials; i per últim, la manca d’un enfocament global des d’un sistema de salut massa hospitalocèntric.

La gestió que s’ha dut a terme a Catalunya, a l’Estat i a la majoria de països occidentals es contraposa a l’estratègia "Covid zero" adoptada per països d’Àsia i Oceania que ja havien viscut epidèmies, com el SARS o el MERS. A Corea del Sud o Nova Zelanda s’han dut a terme "intervencions ràpides i contundents" i s’ha reforçat la salut pública, mentre que als països occidentals s’ha optat per "un permanent bloqueig i alliberament d’activitats i confinaments per minimitzar els danys econòmics", una estratègia qüestionada per l’impacte que podria tenir a mig i llarg termini.

"O canviem radicalment, o anem camí de l’extinció humana"

Per tot plegat, Benach confia en què amb el temps hi haurà una "avaluació crítica i integral" de la feina feta, però posa de manifest que ha faltat dotar de centralitat a la salut pública i mirar més cap a les desigualtats. "Calia haver-hi pensat més", diu, dedicant recursos a la protecció social i econòmica de les persones que viuen en els barris més desafavorits o sense llar. "S’han fet coses, però ha estat molt insuficient". L’enfortiment dels serveis públics, incloent la sanitat però també les residències i els serveis socials, hagués estat una altra de les seves apostes. A llarg termini, insta a reforçar l’Agència de Salut Pública de Catalunya per

Canvi de model

En paral·lel, però, el catedràtic apunta que cal impulsar un canvi de model a gran escala per evitar o afrontar les crisis que vindran, derivades en bona part del col·lapse ecològic cap al qual s’encamina la humanitat. "La pandèmia és un bany d’humilitat", afirma. Benach alerta que la crisi ecosocial i energètica serà pitjor que la derivada de la Covid. "O bé canviem radicalment, o anem camí de l’extinció humana, o en tot cas a un genocidi i ecocidi massius", adverteix.

Aquest canvi no és senzill d’adoptar, però Benach es mulla i apunta diferents vies per fer camí. D’una banda, potenciar les cooperatives de producció i consum per tal d’experimentar "noves formes de viure" més igualitàries; una "reeducació ciutadana" que faci augmentar la consciència de la "crisi sistèmica" actual; la creació de grups d’anàlisi o think thanks que permetin estructurar aquestes alternatives; i la mobilització contínua dels moviments socials per materialitzar-les. "Fer aquests canvis ens costarà molt, però no fer-los tindrà un cost molt més alt", conclou.

Més desigualtats en la vacunació

Sigui o no la vacuna la solució a la pandèmia, el catedràtic Joan Benach assegura amb rotunditat que en cap cas servirà per fer retrocedir les desigualtats, i titlla la qüestió de "geopolítica". L’investigador apunta que mentre que les inversions en investigació per desenvolupar els fàrmacs han estat majoritàriament públiques, la producció i comercialització estan a mans d’empreses privades degut al sistema de patents vigent. Però, contràriament al que han demanat uns 90 països, entre els quals la Índia i Sudàfrica, liberalitzar les patents no sembla una opció a curt termini. Tant la Unió Europea com els Estats Units ho han rebutjat. En aquest sentit insta a "democratitzar" el procés de manera urgent.

Conèixer els patrons desiguals de la Covid, clau per la prevenció

El virus té un impacte diferencial per classes socials però també per gènere, degut a la major dedicació de les dones a les cures

Des de l’inici de la pandèmia, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha recollit les dades de contagis a la ciutat segons diferents eixos, com el gènere, l’edat, el barri i els ingressos. En un estudi publicat recentment a la revista científica Environmental Research and Public Health constata que la Covid té una incidència desigual en funció del gènere i el nivell socioeconòmic. "Ens semblava que valia la pena fer una aportació científica mostrant aquestes dades", explica Carme Borrell, gerent de l’ASPB. Conèixer aquesta afectació desigual és clau per identificar els grups més vulnerables i dissenyar estratègies de prevenció.

Borrell posa èmfasi en la necessitat que les estadístiques es divideixin per gènere, perquè la Covid impacta diferent sobre homes i dones. "Les estadístiques no estan mostrant aquesta realitat", apunta. Les dones, amb més dedicació a les feines de cures, tant dins el mercat laboral com fora, es contagien més. Per contra, els homes tenen més mortalitat, en tenir més factors de risc associats, com les malalties cardiovasculars o un major consum de tabac i alcohol.

D’altra banda, Borrell lamenta que en aquesta crisi no s’hagi donat la visibilitat que pertoca a la salut pública. "Quan es pensa en salut es pensa en els hospitals", lamenta. Explica que l’epidèmia de la Covid és una crisi de salut pública perquè la seva gestió inclou des de la prevenció fins a la curació, passant per la vigilància i el control. I amb un enfocament "hospitalocèntric" només es posa èmfasi en l’última fase, la curativa. Borrell assenyala que "vivim en una societat que té una visió biomèdica de la salut" on hi ha "jerarquies de poder, també en la mentalitat social", i els hospitals ocupen el lloc més alt.