L'envelliment actiu, en risc per la pandèmia

La pandèmia ha reduït els espais d'oci i socialització. Això afecta de manera especial a la gent gran jubilada: la disminució dels impulsos per a sortir de casa i tenir contacte amb l'exterior posa en risc l'envelliment actiu i pot acabar afectant la seva salut física i emocional.

Margarida Martorell estava acostumada a portar una vida activa, amb activitats cada dia de la setmana. La coral i l'aula d'extensió universitària en què cada any participava a Tarragona, on viu, no s'han activat aquest setembre. Tampoc la temporada de concerts de les Joventuts Musicals als quals anava gairebé cada setmana. "T'afecta, i tant. Sobretot a les tardes. Ara estic molt més a casa que abans", explica. També anava al gimnàs però, encara que està obert, prefereix evitar-lo perquè li fa por contagiar-se. "Estar sola a casa és pesat, encara que llegeixi o faci la feina de casa, com sempre. La vida ha canviat i em sembla que estarem molt temps així", afegeix, pensativa. La Margarida assenyala el suport que rep de la seva família, però troba a faltar la seva vida d'abans.

La disminució dels impulsos per a sortir de casa i tenir contacte amb l'exterior posa en risc l'envelliment actiu

Molts equipaments i activitats s'han reiniciat després del confinament, però algunes no. És el cas de l'aula d'extensió universitària de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a la qual anava la Margarida. Fonts de la universitat apunten que per la franja d'edat a la qual s'enfoquen, fer les classes en línia és complicat i ara no poden permetre's tornar a la presencialitat. "Els nostres alumnes reclamen fer classes presencials, ho necessiten. Però la nostra responsabilitat com a universitat és aturar-les fins que la pandèmia no sigui un perill per a ells", al·leguen.

Activitats que empoderen

Entre els equipaments que sí que estan en marxa hi ha els casals de gent gran o casals cívics de la Generalitat. Es tracta d'una xarxa de 130 espais inicialment enfocats exclusivament a la gent gran però que en els últims anys han virat cap a una oferta intergeneracional. Al juny van començar a reobrir alguns dels seus serveis -com perruqueria o podologia- però ha estat al setembre quan han recuperat la graella d'activitats. "Hem prioritzat les activitats relacionades amb el benestar emocional i físic i les que donen competències sobre l'ús de tecnologies, pensant en la situació actual i les futures que podrien venir”, explica a Públic Bernat Valls, director general d’Acció Cívica de la Generalitat. A més de reduir l'aforament de les activitats presencials al 50% i garantir les mesures de seguretat, han començat a combinar un format mixt, amb algunes sessions en línia.

Lara Francolí, responsable del Casal Can Roca a Terrassa (Vallès Occidental), explica que han vist reduïda la demanda en un 50%. Tot i això, "la mínima activitat que poden fer l'agraeixen. Hi ha gent que ens diu 'm'arrisco a venir, perquè necessito sortir de casa'". La ventilació freqüent dels espais, la distància, l'ús de mascareta i gel hidroalcohòlic són les mesures principals que garanteixen la seguretat de l'espai. Francolí assenyala que alguns usuaris s'han fet enrere després de parlar amb la família. "Ells assumeixen el risc però la família a vegades es preocupa", explica.

Por i mandra

"Ens afecta i ens preocupa a tots. Hem lluitat per a tenir un envelliment actiu durant anys. Ara, després de mesos asseguts en el sofà, tornar a reprendre l'activitat ens estan costant molt. No socialitzem com abans". Josep Carné és el president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC). Ja sigui per por o per mandra després de la inactivitat del confinament, Carné sosté que això està tenint efectes a nivell físic, cognitiu i social. Les condicions no ajuden: "Molta gent diu que per fer-ho així, es queden a casa. Això per a la gent gran és nefast".

FATEC adverteix que reprendre l'activitat després del confinament està costant, ja sigui per por o per mandra

Carné subratlla que temen l'efecte que això pot tenir en la solitud de la gent gran. "Des de FATEC intentem sensibilitzar perquè es moguin i tornin a la vida normal".

Pilar Monreal, doctora en Psicologia i cap del grup de recerca Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona (UdG) posa èmfasi en el fet que "de persones grans n'hi ha molts tipus diferents, hi ha molta diversitat". "Massa vegades tendim a associar envelliment amb persones amb mancances o dependència, però cada vegada tindrem més persones grans preparades i empoderades. Cal pensar en elles", sosté.

Monreal defensa un plantejament basat en els drets i en la capacitat de la gent gran de ser "ciutadans actius". Per a la investigadora, les persones que ja eren actives anteriorment ara ho poden continuar sent, a través de les noves tecnologies o buscant alternatives, com substituir el gimnàs per l'esport a l'aire lliure, o jugar a les cartes per ordinador.

Ioga per Zoom

Això és el que han fet Teresa Tuset i Jesús Getán. La Teresa ja no va al gimnàs, però surt a caminar tres vegades per setmana amb les amigues per Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), on viuen. Segueix un curs d'escriptura i un altre de ioga per Zoom. "L'única cosa que trobo a faltar són les sortides que fèiem amb els amics, al teatre, al cinema, a concerts… Això ho hem limitat", assenyala. En Jesús explica que pràcticament no van a Barcelona, i quan ho fan van a llocs a l'aire lliure. "Tots els esdeveniments musicals els hem deixat. Els concerts de jazz on anàvem eren en sales tancades i petites. Ara ho veiem per televisió", explica.

Amb els amics i la família es reuneixen per videoconferència. "Intentem no tallar l'activitat social d'arrel", apunta la Teresa. Per sort, tenen jardí i en Jesús dedica hores a tenir-ne cura. També ha pogut reprendre les classes de piano que fa en una acadèmia. "Dins de tot, ens ho anem muntant bastant bé", conclouen.