L’envelliment sense embuts

"Les velles som invisibles, condemandes a ser actrius als anuncis de pèrdua d’orina. Quantes dones realment velles surten com a protagonistes, no pas com a dones d’algú, no com a mares d’algú, no com a àvies d’algú, no com a veïnes d’algú, als telenotícies o a les pel·lícules?". Aquestes frases són un fragment del Manifest de la nova dona vella, escrit en euskera per Mari Luz Esteban i traduït al català per Ainhoa Aranburu Puente. El llibre l’ha publicat Pol·len edicions i una de les intencions del volum és la d’escampar les preguntes i reflexions de moltes dones grans.

Mari Luz Esteban ja ha creuat la seixantena, és llicenciada en medicina i doctora en antropologia feminista i el seu camp habitual d’actuació és la Universitat de Gipuzkoa. Però no és una dona que viu a la gàbia d’or del campus sinó que per investigar en les àrees de gènere, salut, cos i emocions és molt activa a les cases de les dones i en seminaris diversos. Escriptora i activista, Mari Luz Esteban és autora de Crítica del pensamiento amoroso, El feminisme i les transformacions a la política o La mort de la mare em va fer més lliure. I pels seus llibres, i la seva trajectòria d’acivista feminista és tota una referència per a moltes persones que busquen referents dones per traçar els seus fulls de ruta vitals.

Idees per combatre la invisibilitat de les dones grans

La idea de fer un llibre per parlar de les dones velles li va sorgir el 2017 durant un seminari a la casa de les dones de Basauri. Es va adonar que les reflexions específiques sobre l’envelliment de la dona no sovintegen, i li va venir de gust compartir un seguit d’idees, perquè "a les feministes també ens afecta el tema de la vellesa", sosté l’autora.

"A les feministes també ens afecta el tema de la vellesa"

El llibre és breu, però contundent i està estructurat en tres parts. L’obre una primera part poètica on recorda les dones de la seva infància, les seves àvies i també a dones que li van deixar petjada. Després trobem un segon bloc, també poètic, on posa el focus en l’envelliment del cos, i on hi destaca el poema futur que comença dient: "ens vam adonar com n’era, de vell,/el nostre moviment/ i com d’encarcarada la nostra perspectiva/ quan Angela Davis va arribar a ca nostra i vam haver de retirar la fotografia de quan era jove".

La tercera i part final del llibre és un manifest que provoca força reflexions. Una d’elles porta a pensar perquè busquem eufemismes per substituir la paraula "vella". En aquest sentit a Mari Luz Esteban li agrada recordar la frase de la Beauvoir que ve a dir que "la vellesa la portes treballant des que neixes", per això reivindica l’ús de la paraula vella i retirar-li les connotacions pejoratives que arrossega.

"Amb la pandèmia ja s’ha vist que les persones grans estan arraconades, i ja és hora de parlar d’arquitectures de la cura"

Esteban considera que falta més relació intergeneracional, anar més enllà de l’assistencialisme, i que abans de referir-se a algú com a "avi o àvia" potser cal pensar que aquella persona senzillament és gran, és vella i que potser no ha volgut ser mare, ni àvia de ningú. "Ho pots dir sense pensar perquè ho trobes afectuós, però el terme li treu el subjecte social i et refereixes a una persona en relació amb una altra… Amb la pandèmia ja s’ha vist que les persones grans estan arraconades, i ja és hora de parlar d’arquitectures de la cura i dels grups de suport autogestionats com a models per viure la vellesa", argumenta Mari Luz Esteban, que en aquest llibre també parla de les conques i fa memòria de les dones del passat perquè com escriu en un dels poemes que apareixen al llibre "cal airejar el passat, perquè respiri el futur".

La presentació de Manifest de la nova dona vella es va fer dimarts al vespre a la Raposa i entre algunes de les preguntes i comentaris de les assistents (entre el públic només hi havia un home) es va parlar de l’envelliment de les dones trans, de referents com Empar Pineda i Erdozia, dirigent feminista i lesbiana catalana d'origen basc, o l’artista Esther Ferrer. I és que el discurs de Mari Luz Esteban convida a fer-se un munt de preguntes i a pensar en l’envelliment, però no des d’un punt de vista agre, sinó amb diligència. Aquí un exemple de la via triada per l’autora:"La millor manera d’envellir és persistir en la recerca personal".