L'Escola d'Arquitectura dona un gràcies superlatiu a Rubert de Ventós

A la Barcelona dels anys 70 hi havia un professor que ensenyava estètica a estudiants d’arquitectura i aconseguia encabir a 300 persones a les seves classes. El record d’un jove Xavier Rubert de Ventós gesticulant sobre la tarima amb una cigarreta fumejant i regalant als assistents unes classes inspiradores i enèrgiques segueix molt viu. Potser per això, aquest dimarts al migdia la sala de graus de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) s’ha omplert de veus que se senten en deute amb aquelles classes volcàniques que impartia Xavier Rubert de Ventós.

Des de l’ETSAB han volgut organitzar un homenatge que s’ha convertit en un gràcies superlatiu a un dels professors que han deixat una petjada més fonda al centre. La repassada a la trajectòria professional d’un dels filòsofs més importants de casa nostra ha anat a càrrec d’alguns dissenyadors, arquitectes i pensadors com Pedro Azara, Norbert Bilbeny, Ricardo Bofill, Juli Capella, Beth Galí, Marta Llorente, Oriol Pibernat, Blanca Pujals, Josep Ramoneda, Carme Ribas, André Ricard, Félix Solaguren-Beascoa i Estanislau Roca.

"El pensament, per a Rubert de Ventós, copsa el símptoma; no expressa la ferida ni en diu el remei. Perquè com va dir Eugeni d’Ors, el primer deure del paisatgista és no formar part del paisatge", ha assenyalat el filòsof Norbert Bilbeny

"El pensament, per a Rubert, copsa el símptoma; no expressa la ferida ni en diu el remei. Perquè com va dir Eugeni d’Ors, el primer deure del paisatgista és no formar part del paisatge", ha assenyalat el filòsof Norbert Bilbeny, que també ha volgut agrair a Rubert de Ventós que li hagi ensenyat el plaer de l’experiència estètica, i l’intent de tornar a la primera vegada, de redescobrir la percepció primigènia.

Per la seva banda l’arquitecte Juli Capella, a banda d’agrair el llegat de Rubert de Ventós, ha lamentat que a la universitat només s’ensenyi arquitectura, perquè l’arquitectura es fa més pensant que dibuixant. L’arquitecta Beth Galí ha destacat la seva influència en el món del disseny i la seva aportació a l’escola ELISAVA i a l'escola EINA. Galí, que ha definit el pensament de Rubert de Ventós com a "brillant, tàctil i molt plàstic", li ha volgut agrair "la seva generositat intel·lectual i el fer entendre l’arquitectura i el disseny des de l’humanisme i l’art".

Una carrera de llarg recorregut

L’intercanvi d’idees en llibertat, les dots d’observació, la capacitat de sorprendre’s sense prejudicis i la seva mirada oberta sense cinismes han estat altres factors destacats pels artífexs de l’homenatge a qui va ser professor d’Estètica a l’ETSAB, d'on és catedràtic d'Estètica i Composició des del 1973. Rubert de Ventós també va ser professor a la Universitat de Barcelona i a diverses universitats com les nord-americanes de Harvard, Brown, Berkeley, Cincinnati i Nova York, on va fundar la Càtedra Barcelona-New York i l’Institute for the Humanities.

Per Josep Ramoneda, que va fundar el Col·legi de Filosofia juntament amb Xavier Rubert i Eugenio Trias, l’homenatjat és "un pensador vertical, dotat d’una intel·ligència que li permet arribar sempre més a fons que els altres", per això el qualifica de "filaberquí amb màxima potència de broca".

Amb 80 anys, Xavier Rubert de Ventós ha escoltat emocionat i somrient les paraules que l’han retratat com un transmissor del pensament, honest i brillant, sempre atent a la política, l’estètica i la societat.

I és que per a l’autor de la Teoria de la sensibilitat (1968), les idees sempre han nascut de les sensacions i els sentiments, de la vivència. D’aquí la seva dèria personal pel tacte i pels aforismes, una manera directa per fer pensar. Perquè com ha dit moltes vegades Xavier Rubert de Ventós de vegades és més fàcil llegir una cosa que no pas entendre-la.