L’espoli d'oliveres: un negoci que s’emporta un patrimoni mil·lenari

Gairebé 80.000 firmes. Aquest és el nombre de signatures que ha recollit la plataforma Change.org per una petició que demana l’aturada de “l’espoli d’oliveres mil·lenàries de Catalunya”. Aquesta iniciativa la va posar en marxa l’advocat Paco Zapater, que argumenta que “hi ha un patrimoni històric riquíssim a la zona del Sènia i se l’estan emportant olivera a olivera”.

Malgrat tot, el territori català no compta amb una llei que protegeixi aquest tipus d’arbres, al contrari del País Valencià que des del 2005 té un text -al que recentment se li ha afegit un nou reglament més restrictiu- que dona cobertura legal a aquests puntals del patrimoni agrícola mediterrani, en què l’espoli dels arbres monumentals per part de propietaris de vídeos que es dediquen a la seva venda, està a l’ordre del dia.

Proposició de llei del PSC

Precisament, un dels casos més polèmics dels últims mesos va tenir lloc a finals de gener del 2018 a Ulldecona, on l’empresa Cultius Ponç, de Sant Celoni (Vallès Oriental), va arrencar nou arbres considerats monumentals per l’inventari municipal -d’entre 3,5 metres i 4,2 metres de perímetre- per incloure’ls al seu stock deixant enrere un requeriment emès des del consistori per tal d’intentar aturar l’operació. Aquesta no era la primera ocasió en què es produïa un episodi així, però sí que va ser l’avís definitiu perquè el PSC es posés a treballar en la redacció d’una proposta de llei que havia de servir per posar fre a l’espoli constant d’oliveres al sud del territori català.

No obstant això, la proposta de llei, que ha de ser presa en consideració pels diputats entre finals del mes de gener i principis del mes de febrer, es troba a la corda fluixa. El 27 de setembre, els grups parlamentaris de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC van presentar-hi una esmena a la totalitat. Fonts de JxCat justifiquen la seva posició dient que “la defensa de les oliveres monumentals no precisa d’una llei específica”, fent referència a “diversos instruments legals per poder dur a terme una efectiva protecció de les oliveres mil·lenàries” com ara la Llei 8/2005 o els decrets 214/1987, de 9 de juny, el 47/1988, d’11 de febrer o el 120/1989, de 17 d’abril. Així mateix expliquen que un arbre es pot protegir sent declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), entre d’altres mesures.

Grup d'oliveres mil·lenàries a les Terres de l'Ebre. GEPEC

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, responia de fet a una pregunta del diputat de Catalunya en Comú Podem David Cid al Govern “davant l’extracció d’oliveres mil·lenàries de les Terres de l’Ebre per vivers privats”, assegurant que “no s’ha detectat un problema generalitzat, només alguns fets puntuals. En conseqüència, no es considera necessari plantejar una llei específica”.

Un articulat que vagi més enllà

Tot i aquestes primeres passes però, la proposta de llei és considerada “molt insuficient” per les entitats ecologistes del territori. Guillem Riba, membre de la plataforma Salvem lo Montsià, exposa que l’articulat es fixa tan sols “en uns arbres molt concrets: a partir dels 3,5 metres i en unes finques on hi hagi una presència de més del 60% d’arbres mil·lenaris”. Riba assegura que d’aquesta manera la mesura “afavoreix que es mantinguin uns arbres emblemàtics molt concrets però tota la resta es pugui espoliar” mantenint la dinàmica habitual.

Un cordo sanitari per a un sector en hores baixes

El patrimoni agrícola de les terres de l’Ebre és un dels principals atractius de la zona, declarat Patrimoni Agrícola Mundial per la FAO, tot i la seva baixa rendibilitat. A més, tal com apunta Josep Aragonés, coordinador de la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre, la pagesia és una activitat que es troba en ple retrocés a escala general. Tot plegat fa que els pagesos sovint siguin persones grans que veuen en la venda dels arbres monumentals que són propietat seva una oportunitat per obtenir ingressos.

Riba explica que l’estratègia de compra d’oliveres monumentals comença posant en joc uns buscadors que es dediquen a rastrejar el terreny. Cal tenir en compte, puntualitza, que “moltes vegades el viverista va a un pagès que sap que té una finca, abandonada o no, amb oliveres centenàries i li fa una oferta per la finca dient-li que la vol reconvertir un camp de tarongers”. Seguidament li farà una oferta inicial de compra que anirà acompanyada d’un preu corresponent al d’un terreny agrícola de secà i que es mantindrà si el propietari no hi posa objeccions. Una vegada l’empresa l’ha comprat, s’arrenquen les oliveres monumentals i es traslladen al viver per tenir-les en stock.