Dia contra la violència masclista L'Estat espanyol incompleix tots els mandats internacionals sobre com jutjar la violència sexual

Segons els diferents tractats internacionals sobre els drets de les dones ratificats per Espanya, l'estat està obligat a actuar amb la diligència deguda per prevenir, investigar, sancionar i reparar les víctimes de violència de gènere, inclosa la violència sexual. No obstant això, l'Estat espanyol està lluny de complir amb aquests mandats amb "la diligència deguda". Entre altres motius, perquè la nostra legislació no considera la violència sexual com una forma de violència de gènere.

Tal com afirmen diverses expertes consultades, el nostre país arrossega des de fa més de 15 anys l'anomalia de considerar com a violència de gènere única i exclusivament la que es produeix en l'àmbit de les relacions íntimes, la qual cosa deixa fora a la resta de violències que s'exerceixen contra les dones. No obstant això, en la majoria de les legislacions del món, d'acord amb el que exigeixen els tractats internacionals, la violència de gènere fa referència a tot un conjunt de discriminacions que pateixen les dones pel fet de ser-ho, entre les quals es compten, no sols la violència física i psicològica que exerceixen els amants o desconeguts, sinó també d'altres com les discriminacions laborals, les econòmiques o l'assetjament.

"El primer problema que tenim és que Espanya segueix sense enfocar la violència sexual com una violència de gènere. És a dir, com una violació dels drets humans, tal com ho reconeix el Conveni d'Istanbul del Consell d'Europa, ratificat per Espanya en 2014", afirma Virginia Álvarez, responsable de recerca en Amnistia Internacional.

Sense prevenció en violència sexual

La violència sexual és un tema de gravetat apressant. Segons dades del ministeri de l'Interior, a l'Estat espanyol es denuncia una violació cada cinc hores. Però aquesta xifra és tan sols la punta d'un enorme iceberg, on la majoria d'aquests delictes no es denuncien, per la qual cosa no se sap amb certesa el seu impacte i el seu abast real.

Sense formació, la justícia reprodueix estereotips

Tant el comitè CEDAW (un grup d'expertes que vigila el compliment del conveni per part dels països), com diversos grups de treball de Nacions Unides han reiterat a Espanya la necessitat d'erradicar els estereotips de gènere de l'àmbit de la justícia. I això, tal com recorden aquests organismes, només s'aconsegueix amb formació.

El mes de juny passat, la Relatora Especial sobre la violència contra la dona, juntament amb el Grup de Treball sobre qüestions de discriminació contra la dona de Nacions Unides, van enviar conjuntament un escrit urgent al Govern espanyol, després de rebre un informe elaborat per la jurista Tania Sordo en el qual recopilava diverses sentències en les quals s'havien aplicat estereotips de gènere. L'ONU demanava explicacions a l'Estat sobre la persistència en l'ús d'aquests estereotips en la justícia. En l'escrit, que exigia resposta d'Espanya en 60 dies, la Relatora i el Grup de Treball deien a Espanya que "ens preocupa que els estereotips i prejudicis de gènere així com l'absència d'una perspectiva de gènere i d'una anàlisi interseccional de la discriminació contra la dona obstaculitzin l'accés a la justícia per a les dones i nenes víctimes de delictes sexuals impedint-los obtenir un recurs efectiu".

"Si els estaments policials i judicials no reben formació, primer per acceptar que els estereotips existeixen i després per qüestionar-los i lluitar contra ells, els continuaran reproduint automàticament, que és el que estem veient en les sentències", afirma Álvarez.

Espanya s'oblida de la reparació

Tal com expliquen diverses expertes, el nostre ordenament jurídic no contempla la reparació de la víctima. Ni tan sols la llei integral de violència de gènere de 2004 esmenta una sola vegada el terme reparació o rescabalament. No obstant això aquest concepte és clau en la legislació internacional i per al feminisme.

"Moltes vegades les dones estan tan ferides que no volen continuar en els processos judicials. Se sap que la violència sexual es denuncia molt poc perquè la compensació per a la víctima és nul·la. Al menys que ho facin buscant un canvi social. És l'única expectativa de reparació per la qual elles accepten passar per un procediment així", afegeix López.