L'extrema dreta a Balears: cada vegada més organitzada, cada vegada menys residual

Una matinada de juny, l'obra Presos polítics a l'Espanya Contemporània, de Santiago Sierra, va aparèixer plena de pintades. La seu de l'STEI –un dels sindicats més representatius del món de l'ensenyament i en defensa del català– i de l'Obra Cultural Balear (OCB) també es despertarien poc després plenes de pintades feixistes. Uns dies abans, a pocs metres de l'exposició de l'obra de Sierra, una paradeta reclama la fi del "pancatalanisme" a les Balears. En el mateix carrer on es troba la paradeta d'Actúa Baleares, s'hi troba normalment també la de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), que l'octubre passat va ser atacada i desmuntada per feixistes durant una manifestació "per la unitat d'Espanya". El comú denominador aquí no és el cèntric carrer de Sant Miquel, a Palma, sinó l'extrema dreta.

Amb les polítiques contra la llengua catalana de l'expresident del govern balear José Ramón Bauzá, apunten fonts expertes, es va trencar un consens existent des d'inicis de la democràcia que va obrir "la capsa de crispacions" i va dur a un sector a radicalitzar-se. A aquestes frustracions s'hi ha sumat la situació que està patint Catalunya, que ha accentuat les reticències i odi que desperta qualsevol element amb regust a català en certs sectors.

Jorge Campos, l'home que volia empresonar Valtonyc

"A Campos se'l recordarà per ser l'home que va intentar ficar Valtonyc a la presó", explica Pujol. Aquesta frase escenifica el que les fonts expertes consultades apunten per una altra banda: que els tribunals són el nínxol mediàtic d'aquestes formacions. Com que Actúa Baleares no té representació parlamentària i les entitats afins no tenen cap altre discurs que el de l'anticatalanisme, aprofiten les denúncies per crear ressò mediàtic. Així, es dediquen a portar davant els tribunals el decret de català a la sanitat, les ajudes de les administracions locals al català o rapers.

Les relacions d'Actúa Baleares amb empresaris i advocats

Tot i que pugui semblar que siguin secundaris en l'escena política balear, el cert és que el problema existeix. Tal com apunta Pujol, "és preocupant tot això perquè tot i que siguin residuals, van creixent". L'activista els defineix com una "amalgama de petits grups", uns petits grups que es complementen els uns amb els altres i que tenen suports polítics i empresarials importants. Sense anar més lluny, part de l'entorn més proper de l'expresident José Ramón Bauzá, com Pablo Pascual, que va ser la seva mà dreta durant el darrer congrés regional i que es va donar de baixa del PP per "discrepàncies ideològiques". Qui també té a prop és l'empresari Rafael Company, directiu del conglomerat d'empreses GE Business Club i molt proper també al cercle de Bauzá. Va ser el fundador d'un partit al que li va dir Clau Balear i en el qual l'exdiputada popular Aina Maria Aguiló hi va estar abans d'entrar al PP.

En un reportatge publicat al setmanari El Temps s'assenyalen aquestes relacions i se n'apunten d'altres, com les que relacionen Barceló amb Jorge Campos o el nom de la seva companya de despatx: Idoia Ribas, que resulta ser també la vicepresidenta d'Actúa Baleares. Queda més que pal·lesa la relació entre el món de l'extrema dreta i la justícia, un unes illes on política i poder judicial quasi sempre han anat de la mà.

La germanastra de Societat Civil Catalana

Una d'aquestes empresàries és Úrsula Mascaró, propietària de Pretty Ballerinas i impulsora del moviment Mos Movem, que va sortir com a resposta a l'aplicació del decret de català a la sanitat i "per frenar la deriva independentista" a Balears. Aquesta "plataforma ciutadana" ha mutat fins a convertir-se en Societat Civil Balear, que s'autodefineix com a "germana" de Societat Civil Catalana però que, de moment, n'és germanastra.

El president de Societat Civil Balear, Bartomeu Berga, és també el coordinador de la plataforma Salvem sa Feixina, dins la qual també hi havia l'antiga formació de Jorge Campos, Círculo Balear. Salvem sa Feixina vol mantenir en peu el monòlit erigit pel franquisme que hi ha a Palma i que està dedicat al creuer Baleares. El vicepresident n'és Álvaro Delgado, notari, articulista assidu a El Mundo i germà de l'exconseller més conegut de la legislatura passada: Carlos Delgado, l'home que va decidir fer-se una foto amb testicles de cérvol al cap.

El cert que, tot i que siguin més o menys les mateixes persones que es mouen dins els cercles d'extrema dreta, aquests cercles estan creixent. Tot i això, les fonts consultades apunten que podia haver-hi la possibilitat que es repetís a Balears l'escenari que es va donar als anys 80 al País Valencià i que semblava que podia tornar a donar-se després del passat 9 d'octubre. La raó: la gent organitzada aquí no té prou múscul polític.