L'independentisme d'esquerres apressa Colau perquè dediqui un carrer de Barcelona a Guillem Agulló

Coincidint amb les tres dècades del seu assassinat a mans d'un grup de neonazis, l'independentisme d'esquerres reclama al govern municipal de Barcelona que posi el nom de Guillem Agulló a un carrer de la ciutat. En les últimes 24 hores la petició l'han fet tant ERC com la CUP. Dimarts va ser l'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, i aquest dimecres ha estat la cupaire Basha Changue -acompanyada del diputat al Parlament Carles Riera- els que han apressat Colau a què compleixi l'acord que el ple municipal va adoptar el 2016, quan es va aprovar dedicar un espai de la ciutat a Agulló, convertit en un símbol de l'antifeixisme. Set anys després, però, no s'ha materialitzat.

Nascut a Burjassot, Agulló va ser assassinat a Montanejos quan tot just tenia 18 anys. L'autor material del crim, el neonazi Pedro Cuevas, va ser condemnat a 14 anys de presó, però només en va complir quatre. Tant la CUP com ERC reclamen en concret que es posi el nom de Guillem Agulló al carrer Coronel Sanfeliu, ubicat al Clot – Camp de l'Arpa.

De fet, durant el 2021 el Casal popular i independentista L'Anònima, ubicat en aquest barri, va recollir unes 2.000 signatures per demanar el canvi de nom i, posteriorment, va presentar una instància a l'Ajuntament perquè es materialitzés. Justament la CUP de Barcelona ha insistit la petició en una roda de premsa en aquest espai.

En la moció que va aprovar-se el 2016 per dedicar un espai de la ciutat a l'activista es posava de manifest que el consistori volia refermar el seu compromís en la lluita contra els delictes d'"odi, el racisme, la xenofòbia i l'homofòbia". I, de fet, l'Ajuntament va reconèixer la lluita "incansable" duta a terme per la família del jove valencià assassinat l'any 1993 per mantenir viva la memòria del seu fill.

Segons ha assenyalat la CUP en la roda de premsa, el Coronel Sanfeliu va ser un militar de l'exèrcit espanyol durant el segle XIX. "Va ser un personatge especialitzat en la contrainsurgència i la repressió dels moviments d'alliberament dels pobles on combatia, com ara Cuba o Filipines, sent el braç executor de les polítiques colonials i imperialistes de l'Estat espanyol en l'àmbit militar".