PRESOS POLÍTICS L'obra censurada a ARCO sobre els presos polítics s'exposarà en primer lloc a Lleida

L'obra Presos políticos en la España Contemporánea, de Santiago Sierra, que aquest dimecres va ser retirada de la fira d'art contemporani ARCO de Madrid, s'exposarà en primer lloc al Museu de Lleida. El periodista i productor audiovisual, Tatxo Benet, que va adquirir la instal·lació artística censurada, ha explicat a Públic que ha parlat per telèfon amb el director i amb el conservador del Museu, Josep Giralt i Albert Velasco, i que han rebut amb molta satisfacció la proposta d'exhibir-la a la capital del Segrià.

Cal concretar encara amb el Patronat del Museu els detalls de l'exhibició de l'obra de Santiago Sierra, però res fa preveure que cap institució del municipi posi dificultats, tenint en compte l'interès que desperta entre la població lleidatana.

L'Ajuntament de Barcelona ha estat una de les entitats que s'han interessat per a que l'obra es pugui exposar en algun equipament de la capital catalana, entre els quals s'ha apuntat la possibilitat que sigui el MACBA. Caldrà veure però si és compatible amb la programació d'aquest museu, dirigit per Ferran Barenblit, ha assenyalat a Públic el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que ha explicat que en qualsevol cas es faran gestions per a que l'obra Presos políticos en la España Contemporánea, s'exposi també a Barcelona.

Protesta de Manuela Carmena

Pisarello i altres veus han assenyalat la importància que tindria que el treball de Santiago Sierra es pogués exposar a Madrid, on avui ha continuat la polèmica sobre el descarat acte de censura cultural. La seva alcaldessa, Manuela Carmena, ha manifestat la seva disconformitat i no ha fet acte de presència aquest dijous en la inauguració de la fira d'ARCO, a càrrec dels reis Felip i Letizia, que s'han estalviat d'aquesta manera haver de passar davant d'una obra dedicada als presos polítics a l'Espanya d'avui. Carmena ha qualificat el fet com a símptoma de "reculada de la democràcia".

Rectificació i polèmica

El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, creu que l'ocorregut és "censura pura i dura" i ha advertit: "si comencem així podem acabar molt malament".

Una rectificació consensuada per totes les institucions que formen la junta rectora d'IFEMA (Ajuntament i Comunitat de Madrid, Cambra de Comerç i Fundación Montemadrid) en la qual afegeixen que han comprès que en el futur han de "evitar" "qualsevol circumstància d'aquesta naturalesa".

Per part del govern espanyol, tant el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, com el d'Interior, Juan Ignacio Zoido, han volgut prendre distància de la polémica i han insistit en què no han tingut res a veure amb la decisió d'IFEMA i han expressat el seu suport a la llibertat d'expressió.

La presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, pel contrari, ha justificat l'actitud d'IFEMA i de la galerista Helga de Alvear, que segons ella  van decidir "de comú acord" i de forma "no imposada" retirar l'obra d'ARCO.

La llibertat d'expressió, segons el ministre de Justícia

Entre les declaracions sobre aquest i altres atacs a les llibertats han resultat especialment cridaneres les del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que aquest mateix dijous ha afirmat que els tribunals espanyols han d'establir quins són límits per a que la llibertat d'expressió no es converteixi en ofenses cap a altres persones i ha destacat que no es poden "trivialitzar" les decisions judicials dictades sobre aquest tema perquè a "Espanya no hi ha delictes polítics".

"Respecte màxim a les decisions judicials", ha dit als mitjans de comunicació abans de participar en la clausura dels actes commemoratius del 25 Aniversari del Codi Deontològic del Periodisme, organitzats per la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE), en ser preguntat sobre la seva opinió pel debat públic sobre el dret de la llibertat d'expressió obert arran d'aquests tres esdeveniments.

Les lletres de Valtonyc, segons el ministre, "superen els límits de la llibertat d'expressió".