Público
Público

Lamela, al Suprem

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) nomena la jutge que va empresonar els 'Jordis' magistrada de la Sala Segona del Tribunal Suprem. L'òrgan de govern del poder judicial ha elegit la fins ara jutge de l'Audiència Nacional per majoria absoluta. Lamela compartirà sala amb l'altre principal instructor de les causes contra el procés independentista, Pablo Llarena.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La jutge Carme Lamela, en una imatge d'arxiu / EFE

Una 'dura', al Suprem. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha nomenat aquest dimarts la jutge Carmen Lamela com a nova magistrada de la Sala Segona del Tribunal Suprem. La decisió l'ha pres el ple de l'òrgan de govern del poder judicial espanyol per majoria absoluta, amb 13 vots dels seus 21 membres.

Lamela, que ocuparà la plaça del torn d'especialistes que va deixar vacant l'ex-fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, mort al novembre, va passar a ocupar les primeres pàgines de l'actualitat la passada tardor, quan va dictar presó incondicional per a l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, el president de l'ANC, Jordi Cuixart, i els integrants del darrer Govern de Carles Puigdemont. Des d'aleshores, s'ha caracteritzat per una especial severitat amb els acusats pel procés sobiranista, coincidint amb qui va continuar la instrucció de les causes que van passar al Suprem, Pablo Llarena. Amb qui ara coincidirà en la mateixa sala de l'alt tribunal. 

El passat 17 d'octubre, Lamela va dictar presó provisional sense fiança per als 'Jordis', per un presumpte delicte de sedició en relació a les protestes del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia. La decisió es va rebre amb estupefacció a Catalunya, i l'entorn sobiranista -i no només- no va dubtar de qualificar-la de desproporcionada. Només dues setmanes després, la mateixa jutge va fer el mateix amb tots els integrants del darrer Govern de Carles Puigdemont que no van optar per l'exili, i que van acudir a declarar a l'Audiència Nacional -amb l'excepció de Santi Vila, que va quedar en llibertat amb fiança-.

"La jutge estava mirant el mòbil durant les declaracions dels consellers", va denunciar l'advocat d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa, Andreu Van den Eynde, que va treure la impressió que Carmen Lamela ja tenia decidit empresonar-los abans declaressin el que declaressin.

Les dues causes van passar posteriorment al Suprem. En primer lloc, la dels membres del Govern, que va assumir el jutge Pablo Llarena, i que aviat els va deixar en llibertat -per tornar-los a empresonar mesos després-. En aquell moment, la interpretació generalitzada va ser que Llarena era menys dur amb els processats independentistes que Lamela. Una percepció que el sobiranisme va abandonar poc després, quan es van succeir les resolucions al Suprem, sovint criticades per fer argumentacions de tipus polític

Lamela va ser també la jutge que va dictar les primeres ordres de detenció europea contra Puigdemont i els consellers a l'exili, així com la instructora del cas contra l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i la resta de la cúpula del cos policial durant l'1-O. A banda del procés contra l'independentista, la jutge va ser qui va arxivar el mes passat una querella contra el president de la constructora ACS i del Reial Madrid, Florentino Pérez, i contra cinc exministres dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy en relació al cas de la plataforma Castor. 

El CGPJ ha elegit Lamela amb força consens, amb el vot de 13 dels 21 membres del ple. Els vuit vots restants se'ls han repartit el magistrat de l'Audiència Nacional de Madrid Juan José López Ortega i el de l'Audiència Nacional Juan Ramón Sáez Valcárcel, amb dos cadascun, i la magistrada de la Audiència Nacional Manuela Fernández Prado y els presidents de les Audièncias Provincials de Tarragona, Javier Hernández García; de Còrdova, Francisco de Paula Sánchez Zamorano, i de de Guipúscoa, Ignacio Subijana Zunzunegui, amb un cadascun.

La carrera judicial de Lamela, que va guanyar l'accés per oposició el 1986, l'ha portada també a Catalunya: va estar destinada a Badalona, i posteriorment, el 1991, a l'Audiència de Barcelona, on s'hi va estar dos anys.