Público
Público
CULTURA

Les cançons de lluita i vida d’Ovidi Montllor s’obren pas en any de pandèmia

Els grups i solistes valencians mantenen viu l’Any Ovidi Montllor, que homenatja l’artista alcoià 25 anys després de la seua mort. Les institucions valencianes s’involucren en un cicle que exalça la vigència d’un cantautor compromés amb els més desafavorits.

Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995) a la plaça del Rei, en una de les imatges més conegudes de la seva joventut. pilar aymerich
Ovidi Montllor a la plaça del Rei de Barcelona, en una de les imatges més conegudes de la seva joventut. PILAR AYMERICH

Primer va ser la veu trencada d’Hugo Mas, qui ens recordava que el seu poble té costeres i ponts i es diu Alcoi. Uns dies després, El Diluvi declarava, amb crítica i autocrítica, una càlida reivindicació de "l’artista, el cantant, el pallasso". Les primeres baules s’unien i la cadena ja era imparable. Toni de l’Hostal ens convidava, en ple confinament, a somiar l’eternitat i viure el dia que durarà anys. Quan Toti Soler i Mireia Vives van dir Sagarra, rememoràrem el treball impecable que l’homenatjat també havia fet amb els poetes del país. Però tot això només era el principi. El cant es va convertir en onada i avui desenes de versions confinades conformen un àlbum de supervivència que ens indica que, malgrat les adversitats, enguany és Any Ovidi Montllor.

Així és com l’escena musical valenciana es reinventa davant la Covid-19 i no renuncia a celebrar els "25 anys de vacances" de l’artista alcoià. Només havien passat quatre dies des que el Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) donara el tret d’eixida a l’efemèride quan Pedro Sánchez declarava un estat d’alarma que ha desdibuixat el calendari i ha truncat previsions. "Hem hagut d’ajornar activitats però tenim temps per reprogramar-ho tot, si la cosa va bé", admet Manolo Miralles, president de l’associació. En concret, la iniciativa —sota el lema OHvidi— havia desplegat actes fins a març de 2021, entre els quals es trobaven espectacles multidisciplinaris de gran format en diverses ciutats del País Valencià i una edició especial dels Premis Ovidi a Alcoi, tot aprofitant la capitalitat cultural que, junt amb Bocairent, ostenta actualment la ciutat natal de l’artista.

Conscients de la rellevància social del cicle, el COM s’ha sumat recentment a la campanya de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) que advoca per la continuïtat de les programacions culturals i insta les institucions públiques perquè aposten per l’ajornament i no per la cancel·lació definitiva. Miralles reconeix que l’Any Ovidi pot ajudar a consolidar el reconeixement tant institucional com popular del cantautor, molt especialment entre les noves generacions. Les versions confinades que circulen per xarxes socials aquests dies en són bona mostra, de l’arrelament de Montllor entre la nova fornada musical. "Se l’està redescobrint, amb tota la seua potència com a músic, poeta, intèrpret i lluitador antifranquista. És un valor per a les noves generacions per la seua trajectòria honesta i el seu compromís social i polític, sempre indestructible", assenyala el president.

Menyspreus institucionals

D’iniciatives per mantenir viva la memòria d’Ovidi, n’hi ha hagut un gran nombre des del començament del nou mil·lenni. L’esperó dels moviments populars ha estat determinant en el reconeixement d’una figura que va ser silenciada i arraconada durant les conjuntures posteriors a la dictadura franquista. L’escriptora Núria Cadenes, autora de la biografia L’Ovidi (3i4, 2002), ha apuntat en diverses ocasions la incomoditat que suposava per als nous temps l’esperit contestatari de l’alcoià. "La cançó continuava denunciant desigualtats i injustícies en un moment que es demanava apagar el bull de l’olla. Va haver-hi aquella espiral tan perversa, reflectida en les seues cançons, en què les forces democràtiques per a les quals abans s’havia cantat, van començar a contractar grups que no molestaven, de pura pampalluga, que cantaven en castellà. Els inquietava que un artista posara un mirall davant la societat per explicar el que passava", raona l’escriptora.

L’esperó dels moviments populars ha estat determinant en el reconeixement d’una figura que va ser silenciada i arraconada durant les conjuntures posteriors a la dictadura franquista

Les traves de les institucions cap a Ovidi Montllor han durat en el temps després de la mort del cantautor el 1995. L’època de majories absolutes del PP valencià va cristal·litzar en tot un seguit de menyspreus en contra de la revaloració del personatge. La darrera, fa tan sols cinc anys, quan el partit de la gavina va rebutjar a les Corts declarar 2015 Any Ovidi Montllor adduint que, rere la proposició, presentada per Esquerra Unida, hi havia la idea dels Països Catalans.

De fet, la principal novetat d’aquest Any Ovidi 2020 és que les institucions públiques del País Valencià, per primera vegada, acompanyen els moviments socials en un reconeixement a escala nacional. El COM, no debades, compta amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), les diputacions de València i Castelló, així com els ajuntaments d’Alcoi i Bocairent, capitals culturals 2020-2021. El mateix president de la Generalitat, Ximo Puig, declarava a principis d’any en la capital de l’Alcoià que "el reconeixement que li deu aquest país a Ovidi encara no s'ha fet". Cadenes recorda que les institucions acostumen a anar per darrere dels canvis socials i que la reivindicació de Montllor ja partia d’un "substrat" representat per molta gent que l’ha fet seu a través de molts canals diferents. "És bo que les institucions ho facen, però hem de saber que ho fan perquè fem que ho facen", subratlla.

"Molestava perquè era una persona contestatària, honestament d’esquerres, incorrupta", apunta Antoni Miró

També Antoni Miró, artista plàstic, considera únic i extraordinari el cas de qui va ser el seu amic. "Molestava perquè era una persona contestatària, honestament d’esquerres, incorrupta. Totes eixes coses, a una colla de corruptes i impresentables, els senta molt malament", apunta Miró. En la seua obra, trobem algunes de les aportacions més cabdals a l’imaginari que ens uneix a Montllor. Seus són els dissenys dels discos A Alcoi (1974), Verí Good (2000) i Antologia (2000), a més d’altres obres que conformen un ampli catàleg promogut per la Càtedra d’Art Contemporani Antoni Miró, adscrita a la Universitat d’Alacant (UA). Miró és, precisament, un dels artistes que ha posat el seu granet de sorra en "Vinticincvacances a Ovidi Montllor", una de les exposicions emmarcades en l’any dedicat al cantautor, que s’ha reobert aquesta mateixa setmana i que pot tornar a visitar-se fins al 31 de juliol a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi.

Revulsiu i estimat

"Ell connecta amb el pols del país i ens el mostra. Escoltem les cançons escrites fa unes dècades i ens parlen de les mateixes coses que ens afecten ara; aquí està la seua vigència", explica amb passió Cadenes. L’escriptora destaca les virtuts d’un creador que en no poques ocasions ha estat considerat com a "total". Entre elles, remarca l’especial combinació entre sensibilitat i mala llet, l’aspiració a l’excel·lència que emanava de tot el seu treball i, no menys important, la seua consciència de classe, que es va reflectir en tots i cadascun dels registres amb els quals ens va explicar el món. "Reivindicar l’Ovidi no és un acte de nostàlgia; és un acte d’absoluta contemporaneïtat, de projecte de futur. Continua sent un revulsiu", segella.

Miró l’elogia com a personatge de proximitat. A Alcoi, de fet, l’artista plàstic va immortalitzar-lo el 2012 en una imponent escultura que s’alça sobre l’horitzó de la ciutat dels ponts: "Era capaç d’arribar tard a una reunió important per tal de no deixar desatesa una persona que al carrer li comentava qualsevol cosa. No se sentia important i la gent ho detectava. L’Ovidi és una persona molt estimada al poble, gens discutida. Ni la dreta el discuteix, encara que el tapen".