Les defenses dels presos catalans esperen que el cas arribi fins a Estrasburg
A les portes del macrocjudici pels líders independentistes, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha dit que no tenen "ni confiança ni esperança" en el judici a l'Estat espanyol. En l'acte del 4art aniversari del diari 'Sentit Crític', Mauri diu que el govern de Pedro Sánchez no té intencions de retirar el delicte de rebel·lió: "Crec que hi ha més voluntat de deixar clar que amb l’Estat no s’hi juga".
Publicidad
barcelona, Actualizado:
El judici dels presos polítics "arribarà lluny, i arribarà a Estrasburg". Ho ha assegurat el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, qui aquest dilluns ha visitat al president de l’entitat, Jordi Cuixart, a la presó de Lledoners. Cuixart i la resta de presos preparen el macrojudici contra l’independentisme, que s’espera que s’iniciï a finals de desembre o principis del 2019. Mauri ha afirmat que els advocats de la defensa dels presos esperen que el cas arribi fins el Tribunal Europeu de Drets Humans: "Al principi, fa cosa d’11 mesos, parlàvem amb els advocats que creien en un procés just. Ara ja no".
Publicidad
A pocs dies de celebrar un any des de la mobilització davant la seu de la conselleria d’Economia –fets que es van utilitzar per encausar i empresonar els líders independentistes Jordi Cuixart i Jordi Sánchez-, la periodista d’aquest diari, especialitzada en fonts policials i judicials, ha recordat com es van viure aquells fets des de la redacció: "Vaig intentar explicar que allò era un esquer. Un esquer que havia de servir per treure a 18.000 policies nacionals a Catalunya". Segons les tesis de López, l’empresonament dels Jordis responia a un intent de desmobilització ciutadana. Tal com ha explicat Marcel Mauri, però, la base de la resposta ciutadana es va basar justament amb la posició contrària: "La forma de sobreposar-se va consistir en posar una altra cara visible l’endemà. I seguirem fent així tants cops com faci falta".
Retallada de drets i llibertats a tot l'Estat
Si ve aquest any ha estat el més intens pel que fa a la regressió de drets i llibertats en el context del conflicte català, la radiografia del director de l’observatori DESC, Marco Aparicio, passa necessàriament per les retallades sorgides de la crisi: "Per participar realment necessites tenir les condicions materials per fer-ho, i les condicions depenen dels drets”, uns drets "profundament afectats" en especial per la reforma laboral aplicada pel Partit Popular l’any 2012. I un dels àmbits de la política institucional que s’han vist més afectats, segons Aparicio, ha estat el dels ajuntaments, "el pla més immediat, l’autonomia local".