Les denúncies per violència sexual envers infants i joves han augmentat un 51,3% entre el 2016 i el 2021 a Catalunya, passant de 947 a 1.463. Així es desprén d'un informe de la Plataforma d'Infància de Catalunya, que també revela que les situacions de violència escolar ateses a la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència (USAV) han crescut un 79% en els darrers anys, passant de les 863 del curs 2021-2022 a les 1.545 de l'any passat.

Les dades formen part de l'actualització de l’Informe sobre l’estat del drets de la infància i l’adolescència a Catalunya 2023, que s’ha donat a conèixer en el marc del debat Un nou impuls a l’acció local i europea en defensa dels drets de la infància, que s’ha celebrat a la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull.

El coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya, José Antonio Ruiz, ha assegurat que les dades mostren un “empitjorament en els drets de la infància i l’adolescència”. En aquest sentit, ha expressat el seu neguit per l’increment de la violència que afecta els infants. 

Un 31,7% d'infants i adolescents en risc de pobresa

L'informe també mostra que la taxa de risc de pobresa i exclusió en la infància i l'adolescència és del 31,7%. Això vol dir que 436.000 infants i joves catalans estan en aquesta situació. D’aquests, prop d’un terç no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques.

Si bé la taxa és similar a l'espanyola (31,3%), s'allunya força de l'europea, que se situa en el 24,7%. L'informe recorda que Espanya és el tercer estat membre de la Unió Europea (UE) on més infants es troben en aquesta situació, només per darrere de Romania (41,5%) i Bulgària (33,9%).

En aquesta línia, els responsables de l'estudi avisen que el 19% de les famílies catalanes amb infants destinen més del 40% dels seus ingressos a pagar l’habitatge i que el 21% no pot cobrir el cost de la criança, que és pràcticament un 30% més car que fa quatre anys (200 euros més al mes). Així mateix, adverteix que el 80% d’infants de llars en situació de vulnerabilitat seran persones adultes en situació de pobresa. 

Abandonament escolar

El treball també constata la relació entre baix nivell de vida i fracàs escolar. Revela que la meitat dels estudiants que procedeixen de llars amb baixos ingressos han repetit algun curs en acabar l’ESO. Tot i que reconeix que el percentatge d'abandonament prematur dels estudis se situa en el 16,9%, una mica per sobre del que va registrar-se l’any 2019, quan va ser del 19%, l’informe avisa que Catalunya està al capdavant dels països de la UE amb més alumnes que deixen d'estudiar.

Catalunya està al capdavant dels països de la UE amb més alumnes que deixen d'estudiar

La dada es troba per sobre de la mitjana espanyola (13,3%) i de l’europea (9,7%). També remarca que l’any 2022, 97.062 joves van abandonar prematurament el sistema educatiu.

Més temptatives de suïcidi entre les nenes que els nens

Un altra de les preocupacions que expressa l’estudi són els problemes de salut que pateixen els infants i adolescents. El document recull que el 7,4% de la població d’entre 4 i 14 anys té probabilitat de patir un problema de salut mental. Indica que arran de la pandèmia de la Covid-19, les temptatives de suïcidi han augmentat en un 195% en les nenes i en un 10% en els nens. També apunta que el suïcidi entre persones adolescents i joves de 15 a 35 anys és la primera causa de mort en aquesta franja d’edat a Catalunya.

El suïcidi entre persones adolescents i joves de 15 a 35 anys és la primera causa de mort en aquesta franja d’edat

També manifesta que a Catalunya hi ha prop de 100.000 infants sense pediatre ni un altre metge assignat i que més de 50.000 estan pendents de consultes externes, 12.000 d’intervencions quirúrgiques i 4.000 de proves diagnòstiques. La mitjana de temps d’espera d’infants i adolescents per a proves diagnòstiques és de 87 dies i de 147 per a operacions. 

Mesures clau per revertir la situació

La Plataforma d'Infància de Catalunya ha aprofitat l'ocasió per plantejar una quinzena de mesures per avançar en la garantia dels drets de la infància. Entre d'altres, ha demanat sensibilitzar i formar els infants en drets i vulneracions i fer visible les situacions de risc social que afecten les minories. També ha apostat per crear espais per donar veu i permetre la participació en primera persona d’infants i adolescents.

Alhora, ha plantejat lluitar contra l’estigma que pateix la infància que viu situacions de violència per millorar la seva identificació i establir protocols de prevenció i acompanyament en col·laboració entre les administracions i les entitats del tercer sector social per promoure entorns de bon tracte cap a la infància.

Cal dotar de recursos per formar i acompanyar el conjunt de la comunitat educativa per a incidir en una major educació afectivosexual de la infància i l’adolescència

Ha considerat que cal dotar de recursos per formar i acompanyar el conjunt de la comunitat educativa per a incidir en una major educació afectivosexual de la infància, l’adolescència i el jovent. A més, ha defensat desenvolupar polítiques d’acompanyament i suport a les famílies.

En matèria de salut mental i discapacitat, ha indicat que cal crear ecosistemes socioeducatius, és a dir, espais de col·laboració entre administracions de diferents nivells i àmbits i entitats socials per conèixer i abordar millor les necessitats reals de la infància tutelada. Tot plegat per desenvolupar projectes amb una mirada integral que incloguin itineraris a llarg termini fins a la seva emancipació.