Público
Público

Les dones, les grans protagonistes dels premis Gaudí 2018

'Estiu 1993' s'emporta el guardó a millor pel·lícula i a millor direcció. David Verdaguer i Núria Prims, millors actors principals i Bruna Cusí i Oriol Pla, millors actors secundaris. Tot i les previsions d'una gala altament polititzada, les protagonistes absolutes han estat les dones

La directora d''Estiu 1993', Carla Simón, recull el Gaudí a la millor pel·lícula, acompanyada de part de l'equip del film. / EFE

Un any més, el cinema català s'ha vestit de gala per celebrar el seu gran dia. L'Auditori del Fòrum de Barcelona ha acollit la desena gala del cinema català, aquest any fortament marcada per la situació política que es viu al país, però també pel moviment #MeToo, que sacseja el món i posa les dones on haurien de ser: en primera línia.

Malgrat la situació d'incertesa sobre els temps que vindran, la gala, presentada pel dos cops nominat David Verdaguer, dirigida per Lluís Danés i produïda per El Terrat, ha deixat moments de diversió, de reivindicació femenina i d'emoció continguda, com quan Mercè Paloma, guanyadora del Gaudí a millor vestuari per Incerta Glòria, ha volgut dedicar el seu premi al conseller de cultura cessat i a Brussel·les, Lluís Puig.

La protagonista d'aquesta gala, més encara que la situació política, ha estat la situació de les dones i la reivindicació per unes condicions dignes i d'igualtat en tots els sectors. Les grans triomfadores, les previstes: Incerta Glòria, dirigida per Agustí Villaronga i basada en la novel·la de Joan Sales, que comptava amb 16 nominacions i Estiu 1993, òpera prima de Carla Simón, que optava a 14 guardons.

De l'estiu de 1993 als Gaudí 2018

Tot i aconseguir menys premis (Incerta Glòria se n'ha emportat vuit i el llargmetratge de Carla Simón, cinc), Estiu 1993 s'ha endut el guardó a millor pel·lícula, el principal. Un viatge a través del temps que ha conquistat el cor de l'Acadèmia i del públic, sense cap tipus de dubte. Un llargmetratge senzill, delicat i biogràfic, com la seva protagonista, la Frida, una nena que queda orfe i que s'ha d'adaptar a viure en una nova família. La seva directora, Carla Simón, que també ha rebut el premi a millor direcció, ha tingut en el record totes aquelles famílies que acullen nens i nenes i ha dedicat un dels seus Gaudí a tots els pares i mares adoptius. També ha tingut unes paraules per Mireia Juárez, la seva directora de càsting, artífex de trobar la Frida perfecta, la Laia Artigues, després de fer gairebé mil audicions.

El premi Gaudí a millor protagonista femenina ha anat a parar a les mans de Núria Prims, per posar-se en la pell de la complexa Carlana a Incèrta Glòria, un personatge intens, polièdric i ambigu que lluita contra els seus propis dimonis. David Verdaguer, mestre de cerimònies, s'ha endut el guardó a millor protagonista masculí per Tierra Firme, dirigida per Carlos Marqués-Marcet, qui alhora s'ha endut el premi Gaudí a la millor pel·lícula en llengua no catalana. Una de les novetats d'enguany ha estat el premi del públic, per a La llamada, de Javier Ambrossi i Javier Calvo, la sensació del moment en el món audiovisual. En secundaris, Bruna Cusí i Oriol Pla s'han endut els guardons per Estiu 1993 i Incerta Glòria, respectivament.

Els últims Premis Gaudí?

El talent del cinema produït a Catalunya va endavant, d'això no n'hi ha cap dubte. Durant el 2017, el 40% de les produccions cinematogràfiques a l'Estat han sortit de Catalunya. Tal i com va dir la productora Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, "ara estem recollint el fruit del vam començar a plantar fa uns anys". És ara quan tota aquesta joventut, on la presència de les dones agafa cada cop més força, comença a fer-se un forat en la indústria.
El fil conductor de la gala, ambientada en un bosc màgic, ha estat el poder del cinema per fer-nos somiar, tota una reivindicació onírica. "Deixeu-nos somiar", el crit de guerra, o de pau, segons es miri. El cinema transforma, i no hauria de deixar de fer-ho mai, a pesar de les dificultats que viu aquest sector. La preocupació és evident: després que el Tribunal Constitucional suprimís la taxa audiovisual de l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC) que impulsava les produccions cinematogràfiques catalanes, i les incerteses a la televisió i la radio públiques catalanes a causa de l'aplicació del 155, el panorama per a aquest sector és justificadament desesperançador. Posem-ne xifres: els 21,5 milions que es volien destinar a l'ajuda del cinema produït a Catalunya han quedat reduïts a cinc. Tal i com va assegurar Passola fa uns dies, el sector audiovisual és el mirall d'una societat i el sinònim de modernitat. Enterrar la ficció catalana i sepultar-la a l'oblit no sembla pas que sigui una bona decisió, ja que, com va comentar Passola "el cinema i l'audiovisual són el mirall on ens reconeixem i amb el qual ens presentem al món".

En el seu discurs a la gala, Passola ha lluït llaç groc i ha llegit un text del mateix Antoni Gaudí en el qual l'arquitecte parlava de la seva detenció el 1924. Passola ha fet una retrospectiva del cinema català durant els últims deu anys i ha recordat la situació política que es viu a Catalunya. "Que tornin a casa, que tornin aviat a casa. Que surtin de la presó aviat i que tornin de l'exili", ha dit. La productora catalana també ha demanat la recuperació de la taxa que permetia donar subvencions a la ficció catalana i ha lamentat la situació que es viu a TV3, en referència a la reclamació de 167 milions a la televisió catalana per part d'Hisenda. "Un país sense audiovisual, no és un país. Visca el cinema i, com el cinema és llibertat, visca la llibertat", ha sentenciat.

Mercedes Sampietro, un homenatge merescut

El premi Gaudí d'honor-Miquel Porter, com ja s'havia anunciat, se l'ha endut la sempre genial Mercedes Sampietro, referent de la professió i del cinema i el teatre de qualitat, una de les grans dames de l'escena catalana. No hi ha ni gènere ni format que se li resisteixi: cinema, televisió, teatre, doblatge... Sampietro ha volgut agrair el guardó a l'Acadèmia i a tots els companys de professió i ha recordat el moment en que va pujar per primer cop a un escenari: quan va actuar en el centre cultural La Forminga Martinenca, d'El Clot, el seu barri, amb l'obra de teatre El zoo de cristal. "No sento enyorança d'aquella època tan sòrdida i tan gris", ha dit. "Són temps durs injustos, temps d'un cinisme obscè: no es fa política i són els poders econòmics els que ens governen. A més, als polítics no els interessa la cultura, perquè els resulta incòmoda, només els interessa si la poden domesticar", ha sentenciat.

Sampietro també ha tingut paraules sobre la situació política catalana, potser inesperades per alguns dels assistents: "la política s'ha convertit en un gran espectacle, com hem pogut comprovar últimament. Parlin, discuteixin, negociïn, pactin i facin el que hagin de fer, però deixeu-nos l'actuació per a nosaltres, que ja prou complicat és aconseguir feina". Sampietro, no obstant això, ha centrat el seu discurs en la violència domèstica a la que són sotmeses les dones dia rere dia: "La societat té la obligació de prendre consciència, de denunciar-ho, té l'obligació moral d'exigir mesures urgents per a aquestes dones". També ha destacat el paper de l'educació en aquesta lacra, fonamental per combatre un masclisme que no deixa de créixer. "Als nostres governants, els demano un ensenyament públic i laic que eduqui uns ciutadans responsables per tenir un país més decent i més lliure. Per últim, ha llençat un missatge d'esperança als nous talents.

Sampietro és la quarta dona en rebre el Gaudí d'honor. En el passat, també l'han rebut Montserrat Carulla, Julieta Serrano i Rosa Maria Sardà.

Les dones, les grans protagonistes

Es podria dir que el talent femení es multiplica, però potser el que passa és que cada cop les dones van agafant més visibilitat, la que es mereixen. Aquest any, el 40% de les nominacions eren a dones, el doble que l'any anterior. De fet, al photocall algunes de les convidades i nominades s'han fet fotos amb el cartell #LesDonesSomAquí, iniciativa llençada per la plataforma Dones i Cultura per reivindicar el paper de les dones en el sector audiovisual, en una clara referència al moviment #MeToo que sacseja el món.

Durant la gala hi ha hagut molts moments de reivindicació per a la igualtat, com l'actuació de Beth Rodergas i Elena Gadel, que han animat l'auditori a seguir lluitant per un món en el qual cap dona hagi de dir mai més "i jo també" i han destacat la necessitat d'una cultura igualitària a la que tothom hi tingui accés. L'actriu Nausicaa Bonin, possiblement fora de guió i abans d'entregar una estatueta, ha volgut deixar les coses clares: calen més dones i cal una igualtat en els sous i els tipus de papers que se'ls atorguen.

Durant la gala també s'ha homenatjat el pianista i sempre polifacètic Carles Santos, membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català, desaparegut recentment.