Les onades de calor suposaran pèrdues de 6.000 milions d'euros a Catalunya el 2029, segons un estudi

Les onades de calor suposaran pèrdues de 1.000 milions d'euros del valor afegit brut (VAB) de Catalunya el 2025 i de 6.000 milions el 2029. És una de les conclusions d'un informe elaborat per investigadors de la Universitat de Mannheim (Alemanya) i del Banc Central Europeu (BCE). A escala estatal, L'Estat espanyol és un dels països més afectats -amb França i Itàlia-, amb pèrdues estimades de 12.000 milions d’euros a curt termini (2025) i de 34.000 milions a mitjà termini (2029) només per les condicions meteorològiques extremes d’aquest estiu. Això correspon al 0,8% i al 2,4% del VAB total d’Espanya el 2024, respectivament. De fet, Espanya registra la pèrdua de VAB més gran entre tots els països de la UE analitzats, tant a curt com a mitjà termini.

Els resultats de l'anàlisi indiquen que, durant l'estiu d'aquest any, les onades de calor, les sequeres i inundacions van afectar una quarta part de totes les regions de la UE, amb un cost macroeconòmic estimat en 43.000 milions d'euros a curt termini, per aquest 2025, i en 126.000 milions fins al 2029.

Segons els autors de l'informe, les noves estimacions "del cost de la inacció davant del canvi climàtic arriben en un moment crucial", ja que els ministres de Medi Ambient de la UE han de debatre l’objectiu climàtic de la UE per al 2040 el dijous 18 de setembre.

A principis de juliol, la Comissió Europea va proposar una reducció del 90% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en comparació als nivells de 1990. La proposta ara s'ha de debatre i aprovar al Consell de la UE -on seuen els estats- i al Parlament Europeu perquè pugui ser adoptada formalment.

Els autors subratllen que “aquestes estimacions són probablement conservadores”, atès que no inclouen altres perills com els incendis forestals, que han estat molt importants durant juliol i agost.

No obstant això, els investigadors indiquen que les xifres són substancialment superiors als 31.000 milions d’euros en pèrdues econòmiques directes de tots els desastres naturals a Europa durant tot l’any 2024, segons dades extretes de reasseguradores.

El sud d'Europa, particularment afectat

L'estudi també recorda que els països europeus enfronten perfils de risc diferents davant els fenòmens meteorològics extrems: països del sud com Espanya, Itàlia o Grècia estan més exposats a les onades de calor i les sequeres.

Per contra, Dinamarca, Suècia o Alemanya registren danys relativament menors, però la investigació avisa que la freqüència i intensitat dels esdeveniments extrems, especialment les inundacions estan augmentant en aquestes regions.

A escala estatal, Espanya és un dels països més afectats -juntament amb França i Itàlia-, amb pèrdues estimades de 12.000 milions d’euros a curt termini (per al 2025) i de 34.000 milions d’euros a mitjà termini (per al 2029) només per les condicions meteorològiques extremes d’aquest estiu. Això correspon al 0,8% i al 2,4% del VAB total d’Espanya el 2024, respectivament. De fet, Espanya registra la pèrdua de VAB més gran entre tots els països de la UE analitzats, tant a curt com a mitjà termini.

En el cas de Catalunya, els autors estimen que les onades de calor suposaran unes pèrdues de VAB de 1.000 milions d’euros el 2025 i de 6.000 milions d’euros el 2029, cosa que equival al 0,3% i al 2,2% del VAB de Catalunya el 2024.

Més adaptació climàtica

"Els costos reals dels fenòmens meteorològics extrems es manifesten lentament, perquè aquests esdeveniments afecten vides i ecosistemes a través de multitud de canals que van més enllà de l'impacte inicial. Les estimacions oficials acostumen a demorar-se", assenyala la doctora Sehrish Usman, de la Universitat de Manheim.

Més enllà d'una reducció "urgent" de les emissions, els investigadors demanen més inversions en adaptació climàtica amb mesures com la protecció contra la calor a les ciutats o una millor gestió de l'aigua.

A més, conclouen que es necessiten anàlisis econòmiques "més precisos" per poder dissenyar polítiques "que siguin tan eficaces com socialment equitatives".