Les dones, principals víctimes de la destrucció d'ocupació per la Covid

La crisi econòmica desencadenada per la pandèmia de coronavirus té un marcat rostre de dona. Són elles les que pateixen amb més intensitat la destrucció d'ocupació. Es tracta d'un fenomen global, segons va assenyalar ja a l'estiu un informe de la consultora McKinsey, que també impacta de ple a casa nostra. Ho acaba de reflectir la darrera Enquesta de Població Activa (EPA), publicada la setmana passada, segons la qual mentre l'atur entre els homes va reduir-se lleugerament a Catalunya durant el tercer trimestre, en les dones va augmentar en 34.500 persones.

Una desigualtat en el mercat de treball que ja és estructural -les dones tenen una taxa d'atur superior i un major volum tant de parcialitat com de temporalitat en els contractes-, s'ha accentuat en el que portem d'any. Si el 2019 va tancar-se amb una diferència en la taxa de desocupació d'un punt -9,97% en els homes i 10,97% a les dones- ara ja supera els dos -12,23% a 14,33%-.

"En aquesta crisi el mercat de treball s'ha desprès de les feines més precàries, normalment ocupades per dones, persones joves o de més de 45 anys, i l'ocupació que queda és aquella més sòlida i més resistent. Com totes les crisis, eixampla la desigualtat", analitza Romina Garcia, responsable de Mercat de Treball i Polítiques d'Ocupació de CCOO de Catalunya.

La destrucció d'ocupació ha estat més important en sectors altament feminitzats, un fet que en part s'explica per l'elevada "segregació ocupacional" de les dones, fins al punt que més del 80% treballen en quatre grans àmbits -personal comptable, administratiu i d'oficina; personal de serveis de restauració, personals, protecció i venda; personal tècnic i professional científic i intel·lectual; i ocupacions elementals-, mentre que els homes tenen una "major diversificació ocupacional", explica la secretària d'Igualtat de la UGT de Catalunya, Eva Gajardo.

Dificultats per tornar a entrar al mercat

Alhora, quan l'activitat va reprendre's durant l'estiu -després de l'aturada de la primavera forçada pel confinament- també ho va fer amb un marcat biaix de gènere: "De totes les crisis sabem que es recuperen abans els llocs de feina més masculinitzats, per exemple en sectors com la indústria i la construcció, que aquells més feminitzats. I en aquesta EPA veiem com augmenta la taxa d'activitat tant en homes com en dones, però només en els homes es tradueix en ocupació", comenta Sara Moreno, professora de Sociologia de la UAB i experta en mercat de treball i desigualtats socials.

Moreno també posa l'accent en què durant el segon trimestre "moltes dones van haver d'abandonar el mercat de treball per atendre les criatures i van passar a ser població inactiva, mentre que ara han passat a buscar feina". Sobre aquesta qüestió, la directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercadé, afegeix "que les dones tenen tres vegades més probabilitats que els homes de reduir jornada laboral per cuidar dels fills", un fet que contribueix a què les "empreses tinguin més tendència a expulsar-les del mercat de treball".

Aquestes sortides del mercat laboral, que són prou comunes, repercutiran en una menor pensió de jubilació però, a més a més, "farà que la dona tingui més dificultats per tornar a treballar. Pot perdre el tren i calen polítiques específiques perquè aquestes dones no es despengin", reclama Mercadé.

"L'atur afecta sobretot les dones més vulnerables, que són les que estan en condicions més precàries i tenen més dificultat per tornar a entrar al mercat de treball", rebla Sara Moreno. La problemàtica s'accentua en el cas d'aquelles que treballen en l'economia submergida o en el servei domèstic -majoritàriament migrades- que s'han quedat sense feina i no han tingut ni tan sols el coixí d'algun tipus de prestació.

Eva Gajardo recalca que l'actual model de prestacions penalitza les dones, tant per aquesta trajectòria professional menys continuada -macada per les entrades i sortides lligades molt sovint a assumir tasques de cura-, com per treballar en sectors pitjor pagats i patir unes majors taxes de parcialitat (20,6% vs 7,3%) i temporalitat (21,2% vs 17,8%) que els homes. La conseqüència de tot aquest còctel és clara: el risc de pobresa es concentra sobretot en les dones -segons l'Idescat, la taxa de pobresa femenina supera en sis punts la masculina- "i anirà a pitjor si no es fan polítiques preventives", comenta Mercadé.

Revertir la divisió sexual del treball

La sociòloga Sara Moreno conclou que "continua sent molt vulnerable la relació de les dones amb el mercat de treball. És cert que n'hi ha més que fa 30 anys, però no estan en les mateixes condicions que els homes i, per exemple, no es reflecteix al mercat laboral que entre les noves generacions hi ha més dones que homes amb estudis universitaris". "Les desigualtats no desapareixen, sinó que es transformen", afegeix i recorda, també, que el primer impacte de la crisi "s'ha sustentat en la precarietat laboral femenina" present en molts dels serveis essencials, que estan altament feminitzats, amb "moltes dones que han hagut de treballar més del que els tocava amb les mateixes condicions".

Anna Mercadé considera que estem en un "moment molt decisiu i de molta responsabilitat", en el qual "si no es posen les piles els polítics i els agents socials podem anar deu anys enrere" pel que fa a la desigualtat laboral. En aquest sentit, reclama que són urgents mesures com les escoles bressol gratuïtes i la reobertura dels centres de dia per a la gent gran, per evitar posar obstacles a la reincorporació de les dones al mercat de treball, a banda de "donar passos efectius cap a la reforma horària", per facilitar un conciliació real.

Per pal·liar la situació, Sara Moreno, de la seva banda, reivindica qüestions com la regularització del treball domèstic, tal com marca el conveni de l'Organització Internacional del Treball (OIT), fins a un "model de teletreball real que vagi acompanyat de permisos i permeti la compaginació amb altres responsabilitats i que no afecti només les dones, perquè si s'atribueix la responsabilitat de cures només en les dones persisteix el problema". En aquest sentit, també veu fonamental avançar en polítiques de coresponsabilitat i per revertir la divisió sexual. Les sindicalistes Eva Gajardo i Romina Garica reclamen temes com al derogació de la reforma laboral, el compliment de les lleis d'igualtat, o portar a terme inversions públiques per tal de garantir una ocupació de qualitat i superar la "precarietat endèmica" del mercat de treball.