Les editores prenen la paraula

Sílvia Sesé a Destino i Anagrama, Sílvia Querini i Maria Fasce a Lumen, Eugènia Broggi i Laura Huerga trencant motlles a L'Altra Editorial i Raig Verd, respectivament, la batallera Iolanda Batallé al capdavant de Rata Books, Elena Medel i la seva Bella Varsòvia en l'àmbit de la poesia, Ester Pujol, exdirectora de Columna i Edicions 62, Patrícia Escalona a Malpaso... Segons sembla, a primer cop d'ull, el món de l'edició té nom de dona. Petites i grans editorials confien en elles i el seu olfacte literari per dirigir les seves col·leccions i ampliar els catàlegs que omplen les llibreries, no obstant això, els llocs directius i de poder encara són masculins, ells continuen guanyant més premis i són ells els que continuen tenint més vendes.

Aquesta tradició de dones editores és la que reivindica Elena Medel, fundadora i editora de l'editorial de poesia La Bella Varsovia, qui destaca que a Espanya hi ha una tradició molt rica d'editores de poesia. "Noms històrics d'editores de poesia com Concha Méndez, Concha Lagos, Luzmaría Jiménez Faro, Ana Santos, Amelia Romero, Trinidad Ruiz Marcellán no es poden oblidar. Actualment tens a Belén Bermejo a Espasa, Christina Linares a Renacimiento, Lídia López Miguel a Lastura, Marta Porpetta a Torremozas, Núria Ruiz de Viñaspre a Eme o María Sotomayor a Harpo. No crec que es tracti d'un boom de dones editores, sinó que la nostra visibilitat ha augmentat".

Masclisme en el sector

Les actituds masclistes no escapen a l'àmbit literari. Només cal veure les preguntes que se solen fer a les dones escriptores i les que es fan als homes, les estadístiques dels premis literaris o el percentatge de dones matriculades a carreres d'humanitats en comparació al percentatge d'homes que ostenten el poder en el sector.

Literatura masculina i literatura femenina?

El debat de l'existència o no d'una literatura masculina i una literatura femenina aixeca polseguera, i tant a dins del feminisme com dins del sector editorial, hi ha diversitat d'opinions, algunes oposades. Maria Bohigas, de Club Editor, ho té clar: "No combrego amb la diferenciació dels relats, en aquest cas entre l'existència d'un relat masculí i un relat femení. El que tenim és literatura escrita per homes i dones; i la literatura escrita per homes és literatura escrita per homes, només això".

Més dones editores és sinònim de més dones publicades?

Es podria pensar que hi ha una correlació entre dones editores i dones escriptores publicades, però encara no hi ha dades d'aquest possible fenomen. Patrícia Escalona no creu que la proliferació de dones editores tingui com a conseqüència la publicació de més dones escriptores. "En la literatura més comercial sí hi ha força dones publicades, el problema es presenta amb el tema de la literatura més literària, on es continuen publicant més homes".

Un dels gèneres on menys presència femenina trobem és a la novel·la negra i policíaca. En la primera edició del festival Tiana Negra, no es va convidar cap dona i en algun moment, algú es va atrevir a dir que a Catalunya no hi havia dones que fessin gènere negre. Quan Marc Moreno va sentir allò, va decidir publicar una antologia de gènere negre escrita per dones, Elles també maten (Llibres del delicte), que va comptar a la presència de Margarida Artizeta, Anna Maria Vilallonga, Esperança Camps, Núria Cadenes o Empar Fernández, entre d'altres. "El meu objectiu va ser reivindicar les catalanes escriptores de gènere negre. A nivell internacional sí tenim alguns nomes, com Patricia Highsmith, Sue Grafton o Agatha Christie, però les escriptores de novel·la negra de casa nostra són poc conegudes. A més, penso que les escriptores desenvolupen el gènere d'una manera totalment diferent a com ho fan els homes, que són més propensos a continuar amb els esquemes clàssics del gènere negre."

Els premis literaris, el meló que no es pot obrir

En els darrers 20 anys, el premi Ramon Llull l'han guanyat 12 homes i 8 dones, el Josep Pla, 16 homes i 4 dones. Les dones no escriuen? No es presenten a premis? Montse Ayats pensa que les dones són més auto exigents que els homes, en termes generals. "De vegades tinc la sensació que les dones no aprofitem les poques oportunitats que se'ns ofereixen perquè pensem que no estarem a l'altura o que no som prou bones. En el cas dels premis, a més del tema dels jurats, on la presència masculina abunda i altres factors, hauríem de fer un estudi sobre les estadístiques de presentació de manuscrits. Amb això no pretenc culpabilitzar les dones, ni de bon tros, però sí que hem d'agafar totes les oportunitats que se'ns presentin per fer-nos més visibles".

Els reptes

"La lluita feminista no només ha d'estar present en el nostre sector, sinó en tots els àmbits de la nostra vida, ja que de cada cinc passos que avancem, en retrocedim quatre. Per això no podem abaixar la guàrdia", es mostra rotunda Patrícia Escalona. Un dels mecanismes per no tornar enrere passa per la recuperació de mestres cabdals de la literatura com Mercè Rodoreda, Glòria Fuertes, Carson McCullers o Lucía Berlín, totes elles recuperades recentment de la mà d'editores i editors que creuen en la literatura de qualitat sense mirar-ne el gènere.