Les excuses que utilitzen els polítics per salvar-se de l'escàndol dels currículums adulterats

Leonardo DiCaprio posa cara en Atrapa'm si pots a un estafador que aconsegueix desviar 2,5 milions de dòlars en fer-se passar per metge, professor universitari, pilot d'avió i fins a assessor d'un fiscal. La pel·lícula està basada en la història real de Frank Abagnale Jr. i acaba de complir vint anys. És cert que moltes coses han canviat des de llavors, també DiCaprio, però l'actualitat –política– torna a demostrar que realitat i ficció no sempre estan tan lluny com sembla. L'allau de currículums falsos ha generat una cascada de dimissions, "errors" i desmentiments en la política espanyola. Noelia Núñez, Pedro Rollán, José María Ángel, Xavier García Albiol o Ana Millán són només cinc dels líders que es disputen el paper protagonista. Les excuses que posen per maquillar les seves mentides també són dignes de qualsevol comèdia de Steven Spielberg.

"Les disculpes que utilitzen no només no serveixen, sinó que són contraproduents. L'opinió pública les interpreta com un acte de cinisme i una falta de respecte. L'única cosa que aconsegueixen és polaritzar el debat públic i augmentar la desafecció política, reforçant la idea que els líders [dels diferents partits] són una elit que viu al marge de la realitat", precisa la politòloga Anna López Ortega. En la mateixa línia es pronuncia Paloma Piqueiras, doctora en comunicació política, per a qui la falta de "conseqüències" davant falsificacions d'aquest tipus pot "consolidar una percepció d'impunitat" en l'esfera política. "En un context social marcat per una creixent exigència de responsabilitat i transparència, les expressions de penediment que no es tradueixen en accions concretes tendeixen a percebre's com a insuficients i poden reforçar la idea de desconnexió entre la classe política i les preocupacions ciutadanes", afegeix la també professora.

Noelia Núñez, la primera a quedar retratada

La veda es va obrir amb un tuit del ministre de Transports, Óscar Puente, sobre els dubtes sobre una "fitxa personal" en la web del Congrés. Era la de Noelia Núñez. La popular tenia posat en el seu expedient que havia finalitzat els estudis bàsics i que tenia a més un doble grau en Dret i Ciències Jurídiques de l'Administració Pública. El que no especificava era el centre en què l'havia cursat.

La carrera política de la diputada va ser meteòrica, gairebé tant com la seva caiguda en desgràcia. Núñez va començar com a regidora a l'Ajuntament de Fuenlabrada (Madrid), fins que va fer el salt al nivell autonòmic de la mà d'Isabel Díaz Ayuso. La cosa no acaba aquí: després del 23-J, va canviar el seu escó a l'Assemblea de Madrid per un en el Congrés dels Diputats. Feijóo la va incorporar a més a la direcció del partit com a sotssecretària de Mobilització i Repte Digital, càrrec que va revalidar en l'últim conclave dels populars.

Núñez era una de les joves promeses de Gènova. L'Ayuso de Fuenlabrada. La política de barri. És precisament en la biografia oficial d'aquest Ajuntament –seguia com a portaveu del grup municipal– on ella mateixa treia pit d'haver començat també el Grau de Filologia Anglesa a la UNED. I per si no fos prou, la Universitat Francisco Marroquín, on va treballar com a professora de Ciències Polítiques, tenia un tercer currículum pujat en el qual li atribuïa una "llicenciatura en Dret a la UCM".

Núñez no és jurista ni advocada, tampoc filòloga, ni tan sols politòloga. El debat no resideix en l'existència o no de títols universitaris en el seu currículum, sinó en la utilització de diferents expedients, tots ells falsos, per presentar-se davant l'electorat. "No he acabat aquests estudis, però pretenc reprendre'ls. (...) Demanaré immediatament que es canviï la informació errònia que apareix en el Congrés. (...) Espero que aquest fil serveixi per a dissipar qualsevol dubte", va publicar la pròpia diputada en les seves xarxes socials hores després de deslligar-se la polèmica.

Les disculpes, aquesta vegada, no li han servit. Núñez va presentar un dia després la seva dimissió, matisant, això sí, que "mai" havia tingut "intenció d'enganyar a ningú" i presumint d'obrir "el camí a tots aquells dirigents socialistes que, amb bastant més que amagar, segueixen aferrats als seus càrrecs i sobreviuen en política confiant en l'amnèsia de la gent", va deixar anar en un comunicat.

El mantra que dimitia per a obrir camí tampoc li ha funcionat, almenys, de moment. José María Ángel és l'únic que ha presentat la seva renúncia en les files del PSOE. Ignacio Higuero, ex de Vox en Govern de María Guardiola, va fer el mateix a Extremadura. La tempesta dels currículums adulterats també ha esquitxat Pedro Rollán, Ana Millán, Miguel Tellado o Xabier García Albiol, però tots ells segueixen actualment en els seus càrrecs. "El límit per forçar una renúncia crec que se situa en el punt de fallida de la legitimitat. Els polítics han de dimitir quan la seva permanència en el càrrec genera una erosió inassumible de la confiança pública. Això no depèn tant de la culpabilitat, sinó de l'estabilitat del seu partit i del mal institucional", apunta Anna López Ortega.

Pedro Rollán i els canvis en el seu currículum

L'ombra del dubte arriba fins i tot a la tercera autoritat de l'Estat. Pedro Rollán, president del Senat, va ocultar en la web oficial de la Cambra Alta diverses titulacions "complementàries" que sí que figuraven en els portals del Partit Popular i l'Ajuntament de Torrejón de Ardoz, on va ser alcalde entre 2007 i 2015. La fitxa actual del popular ignora una diplomatura i diferents màsters en Màrqueting i Administració i Direcció d'Empreses que sí que li atribuïen durant la seva etapa en la política local.

Rollán encara no s'ha pronunciat sobre aquest tema, però manté un d'aquests títols en el seu perfil de Linkedin, sense actualitzar, això sí, des de fa deu anys. Fonts de la Presidència del Senat asseguren ara a Público que tant la diplomatura com els postgraus "són privats", és a dir, no són oficials, cosa que tampoc s'aclaria en les fitxes prèvies de Rollán. "I mai s'han inclòs en la pàgina [web] del Senat", matisen. "Mai, mai".

L'error "publicitari" de la 'número tres' d'Ayuso

Ana Millán, número tres d'Ayuso en el PP de la Comunitat de Madrid, tampoc es deslliura de les sospites sobre la seva formació acadèmica. La vicepresidenta de l'Assemblea de Vallecas es va presentar davant els votants de Arroyomolinos (Madrid) com a "llicenciada en Ciències Polítiques". Així consta en els fullets distribuïts durant la campanya de les eleccions municipals de 2003. El mateix rètol va tornar a acompanyar la seva foto quatre anys després, en els comicis de 2007. La llicenciatura va resultar ser finalment una "diplomatura en Gestió i Administració Pública", tal com consta en el currículum oficial que la popular va facilitar a la cambra autonòmica. Les sospites, una vegada més, van venir seguides de la corresponent disculpa.

La versió oficial és que la polèmica es deu a un "error" en un "fullet de propaganda electoral". Público ha contactat amb el PP de Madrid, que explica així el succeït: "Ana Millán és diplomada en Gestió i Administració Pública, mai ha dit una altra cosa". La número tres d'Ayuso, també imputada per quatre possibles delictes de corrupció, va començar a "fer la llicenciatura", però "no la va acabar, li van quedar algunes assignatures".

L'argument triat per exculpar-la torna a ser el de buscar responsabilitats en un altre lloc. "Un fullet publicitari no és mentir en el teu currículum i més quan ella no ho va fer. Ella no va elaborar aquesta propaganda electoral i és una cosa bastant clara, perquè òbvia la diplomatura que sí que tenia", insisteixen des del partit.

José María Ángel i la "cacera" darrere de la seva dimissió

El comissionat del Govern estatal per a la DANA i president del PSPV-PSOE, José María Ángel, ha renunciat a tots els seus càrrecs després de l'obertura d'una investigació sobre el seu expedient acadèmic. La Fiscalia Anticorrupció va posar en marxa el procés per descobrir si el dirigent socialista havia falsificat el títol universitari amb el qual va promocionar a la Diputació de València. Ángel se n'ha anat sense reconèixer cap mena de manipulació, ha optat per utilitzar l'argument de la "cacera" i esprémer el relat de la "utilització política d'institucions com l'Agència Antifrau", sobretot, recalca en un comunicat, "per a danyar la reputació i el bon nom de persones que, com en el meu cas, portem més de 40 anys de servei públic". L'antiguitat, no obstant això, no porta implícit cap mena d'aval en el pla acadèmic.

Relacionado con este tema

La transparencia en el Congreso como acto de fe: las deficiencias que evidencia el caso de Noelia Núñez

Samuel Martínez

El més cridaner d'aquest cas possiblement és la defensa pública que han fet tant el PSPV com la seva líder Diana Morant, també ministra de Ciència i Universitats. "Un títol acadèmic no fa a un polític", va argumentar la socialista dijous passat. "Nosaltres no demanem títols, demanem full de serveis", va afegir en ser preguntada un dia després. El problema, no obstant això, torna a ser la utilització de la mentida per engreixar un currículum, no l'existència o l'absència d'un títol universitari. Morant, mentre defensava la trajectòria "política" del seu company de files, demanava a Feijóo "predicar amb l'exemple" i forçar la dimissió dels càrrecs del PP que tinguessin expedients falsos o edulcorats.

Albiol, un viatge de llicenciat a graduat

Xavier García Albiol, alcalde de Badalona i membre del comitè electoral del PP, ha estat un dels últims a sumar-se a la llista. L'Ajuntament català va modificar el seu currículum en la pàgina web després de la renúncia de Noelia Núñez. Albiol, fins fa dues setmanes "llicenciat" en Dret, figura ara com a "graduat". El popular no tenia realment una carrera de cinc anys com assegurava en el portal del Consistori, sinó un títol de grau, és a dir, un com els actuals, de quatre anys, amb el segell de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).

Miguel Tellado, número dos de Feijóo i secretari d'organització del partit, també va haver de sortir a donar explicacions després de l'escàndol de les fitxes adulterades. El PP va actualitzar la seva carta de presentació en la web i va eliminar que era "periodista" després de sortir a la llum que era realment llicenciat en Ciències Polítiques. "He treballat com a periodista i cap de premsa", va justificar llavors Tellado, sense donar més explicacions i acusant altres líders socialistes, com Pilar Bernabé i Patxi López, de mentir amb les seves titulacions.

La llista de suposades falsificacions i correccions en el panorama polític espanyol sembla infinita. Els matisos són ara una qüestió menor. I les dimissions es compten amb els dits d'una mà. Les fonts consultades per Público coincideixen a l'hora d'assenyalar, en aquest sentit, els motius que, al seu judici, haurien de portar a un mandatari a presentar la seva renúncia. "En democràcia, la integritat i la transparència són principis fonamentals per a l'exercici de les funcions públiques. Quan aquests principis es veuen compromesos, fan falta mecanismes de resposta institucional", respon Paloma Piqueiras. I adverteixen, a més, dels riscos que aquest tipus de males pràctiques –tant en la falsificació, com en la falta de represàlies– acabin donant ales a l'extrema dreta. "La ciutadania, quan percep falta d'honestedat, cerca narratives més simples i extremes. La credibilitat es converteix en el capital polític més escàs i valuós", sentència Anna López Ortega.