Público
Público

Les finances ètiques es consoliden

Al conjunt de l'Estat més de 230.000 persones són usuàries de la banca ètica, una xifra que s'ha més que doblat durant els darrers cinc anys, mentre que el volum d'estalvi gestionat s'ha multiplicat per 16 en només una dècada, segons recull la nova edició del 'Baròmetre de les finances ètiques'.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Taula rodona amb les entitats analitzades al Baròmetre de les Finances Ètiques: Xavi Teis de Coop57, Albert Gasch de Fiare, David Díaz de Quijano d'Oiko Credit i Albert Martí d'Atlantis. @banca_etica

Les finances ètiques ja fa temps que han deixat de ser un fenomen anecdòtic. Si bé el seu pes és incomparable al de les entitats financeres tradicionals, any rere any no deixen de consolidar-se i d'experimentar un fort creixement en gairebé tots els paràmetres. Aquesta és una de les principals conclusions del Baròmetre de les finances ètiques 2017, que s'ha presentat dimarts a la tarda al centre cívic Pati Llimona de Barcelona. L'informe, elaborat per FETS – Finançament Ètic i Solidari a través del seu Observatori de les Finances Ètiques i Solidàries, radiografia el sector a l'Estat espanyol.

Al tancament de 2017, l'estalvi ètic a l'Estat era de 2.165 milions d'euros, una xifra que suposa un increment del 9,2% respecte l'any anterior. Ara bé, la magnitud del creixement del sector s'observa si es compara amb la situació que hi havia una dècada enrere. El 2007, el volum d'estalvi tot just era de 133 milions, de manera que en deu anys la magnitud de fons s'ha multiplicat per 16, mentre que en el mateix període ha disminuït l'estalvi gestionat per la banca tradicional. Aquest creixement de l'estalvi va lligat, òbviament, a l'augment de persones que aposten per la banca ètica. En aquest cas, el baròmetre dona xifres des del 2012, quan hi havia poc més de 111.000 usuàries. El 2017, el volum ja supera les 232.000, si bé és cert que hi ha hagut un lleuger retrocés, de poc més de 4.000 persones, amb relació el 2016.

El que també s'ha multiplicat de manera constant els darrers anys són els préstecs concedits per la banca ètica, que durant el 2017 van ascendir a una mica més de 1.267 milions d'euros. La xifra representa un creixement de gairebé el 24% respecte l'any precedent. El volum de crèdits s'ha multiplicat gairebé per vuit des del 2007, quan tot just se situava en 163 milions. L'informe destaca que, en canvi, les dades del Butlletí Estadístic del Banc d'Espanya mostren com els crèdits nets a clients de la banca tradicional "van tornar a disminuir durant l'any 2017".

Per tot plegat, el treball elaborat per FETS – Finançament ètic i solidari afirma que "les finances ètiques s’han fet un lloc a la societat. La ciutadania està més compromesa amb conèixer quina finalitat es dóna als seus estalvis, a quins projectes es dóna finançament i quin comportament té l’entitat que els gestiona". Durant la presentació, Sergi Salabert, de l'Observatori de les Finances Ètiques, ha destacat que la banca ètica "està molt lluny de les activitats especulatives, apostant decididament per l'economia real". No hi ha dubte que aquestes entitats han guanyat pes des de l'esclat de la crisi, quan un volum important de la ciutadania ha pres consciència de les nombroses pràctiques abusives comeses per la banca tradicional, el que li ha suposat una important pèrdua de prestigi social.

Els crèdits de les entitats ètiques es concentren especialment a Madrid, Catalunya i Andalusia, que agrupen gairebé el 60% dels préstecs atorgats, amb un clar lideratge de Madrid -prop de 400 milions-, mentre que Catalunya se situa en 174 milions i Andalusia en 162. A força distància apareixen el País Valencià, amb 86 milions, el País Basc, amb 56, i Castella la Manxa, amb 55. També s'han donat crèdits a nivell internacional, la meitat dels quals van a parar a l'Amèrica Llatina. Pel que fa a sectors, el mediambiental rep el 40,5% del volum de diners prestats, per davant del sector social (24,7%) i el cultural (15,4%), mentre que els particulars només reben l'11,8% dels fons deixats. Una altra xifra en què les finances ètiques obtenen un resultat clarament millor que el de la banca tradicional és en la morositat, que l'any passat va situar-se al sector en el 2,2%, clarament per sota del 7,8% que van registrar les entitats clàssiques. En els darrers sis anys, la banca tradicional ha arribat a una taxa de morositat del 13,6%, mentre que l'ètica no ha superat el 8,2%.

El Baròmetre de les Finances Ètiques va més enllà dels bancs i també posa el focus en el sector assegurador, que va tancar el 2017 gestionant un volum de primes de gairebé 650 milions, el que representa poc més de l'1% del volum total de les assegurances a l'Estat espanyol. En total l'estudi analitza una vintena d'entitats i associacions, com ara Coop57, Oikocredit Espanya, Triodos Espanya i Fiare Banca Ètica en el sector de la banca, i Arç Cooperativa, Mútuacat o Previsora General en l'àmbit assegurador.

Podeu consultar l'informe complet aquí: