Les Guerrilla Girls, la revolució de les dones artistes
Als anys vuitanta un grup de feministes anònimes amb caretes de goril·la denunciava la poca presència de les dones al món de l'art. Trenta anys després les estadístiques mostren que les dones segueixen infrarepresentades a les galeries i als museus d’arreu del món.
Publicidad
BARCELONA,
L'any 1989, un grup de dones amb caretes de goril·la irrompien al Metropolitan Museum de Nueva York i hi col·locaven una pancarta on hi apareixia la icònica Gran Odalisca de Dominque Ingres amb una màscara de mico. En lletres negres i estridents hi deia: "Han d'estar nues les dones per entrar al MET? Només al 5% de les col·leccions d'art contemporani hi ha dones artistes exposades. Això sí, un 85% dels cossos nus exposats són de dones".
Publicidad
No obstant això, d'un context intel·lectual i militant més laxa que els dels seixanta i setanta, un grup d'artistes que havien estat marginats per qüestions polítiques o racials emergia posant l'accent creatiu en l'activisme social i en accions col·lectives. S'apoderaven del carrer però també de les galeries per fer sentir les seves veus dissidents. Barbara Kruger o el Col·lectiu General Ideal n'eren alguns dels exemples
Les dones invisibles de la història
El moviment, encara vigent, segueix sent anònim, les Guerrilla Girls van emmascarades i sempre utilitzen noms d'artistes dones com Kathe Kollwitz, Alma Thomas, Rosalba Carriera, Frida Kahlo o Hannah Höch. Les seves accions tenen un component crític amb el feminisme activista estricte que consideren avorrit, seriós i formal.
Darrerament, les dones goril·la reclamen, no només la presència de dones artistes als museus, sinó la recuperació del relat (la herstory) de les dones pintores, escultores i creadores que la història ha oblidat o silenciat. L'actriu Jemima Kirke protagonista de la sèrie de HBO Girls s'ha associat amb la Tate Modern de Londres i les Guerrilla Girls per mostrar en un video, que ja s'ha fet viral, qui eren i que feien les dones a la història de l'art. Des de dones com Lee Krasner que va ser eclipsada pel seu marit Jackson Pollock a Judith Leyster una pintora de l'escola barroca que tothom confonía amb Frans Hals. Tan semblants eren els seus quadres que fins i tot els llibres d'història de l'art van atribuir quatre de les seves obres a Hals i el Louvre va arribar a penjar un dels quadres de Leyster, Happy couple, assegurant que estava pintat per l'artista neerlandès.
Publicidad
On són les dones artistes?
Han passat trenta anys de les primeres accions de guerrilla feminista i no obstant les pressions, la presència de dones artistes als museus segueix essent escassa.
Segons l'Observatori de gènere amb la col·laboració de Mujeres en las Artes Visuales (MAV), només un 14% del que es va exposar als museus de Barcelona l'any 2016 eren mostres de dones. A la Fira Arco de Madrid, aquest any, un grup de dones artistes es va posar diademes al cap amb el símbol del geolocalitzador de Google per demostrar que les dones hi eren -una performance de protesta que va passar bastant desapercebuda. Arco havia exposat un 4% de dones l'any 2016 i un 5% el 2017, unes xifres molt baixes per a la gran fira de l'art contemporani que vol ser. A Barcelona, només hi ha un equipament museístic que dirigeixi una dona, Judit Carrera al capdavant del CCCB des de juliol del 2018.