Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Les mesures per la Covid revifen el conflicte entre la Generalitat valenciana i la patronal del joc

Sanitat manté el tancament total de les sales d’apostes malgrat la pressió del sector. Experts recomanen "aprofitar l’oportunitat" per treballar en la prevenció de la ludopatia

Máquinas tragaperras. EFE
Màquines escurabutxaques, en una imatge d'arxiu. EFE

El País Valencià va passar de ser l’autonomia amb més incidència de la Covid de tot l’Estat espanyol a la que menys en només poques setmanes. Per això, fa deu dies començaven a aixecar-se algunes de les restriccions més severes, com el tancament de l’interior dels bars –que ja poden obrir a un terç de la seua capacitat-, gimnasos o ludoteques, entre d’altres. Hi ha, però, una excepció. Els bingos, sales d’apostes i casinos es mantenen tancats amb pany i clau.

El Consejo General del Juego (Cejuego), que agrupa les empreses del joc, s’ha posat en peu de guerra pel que considera una discriminació i ha llençat una ofensiva per aconseguir una ràpida reobertura. Primer va intentar la via judicial, amb poc èxit. Dilluns passat el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) desestimava parcialment la seua demanda, en considerar que el risc de rebrot justificava el manteniment de la clausura. Les darreres xifres de la setmana, amb una lleugera tendència a l’alça en infeccions, semblen donar la raó al tribunal. El TSJCV sí que eliminava algunes mesures, com la prohibició d’utilitzar les màquines escurabutxaques dels bars –així com altres instal·lacions compartides, com futbolins o billars- tal com reclamava la plataforma SOS Hostaleria.

Ara Cejuego ha intentat la pressió pública, amb l’emissió d’una nota de premsa on es remarca "que s’estan posant en risc 133 empreses valencianes (...) amb prop de 7.000 llocs de treball directes que pujarien a 30.000 de manera indirecta". En el mateix comunicat asseguren que compten amb mesures de "control i limitació dels aforaments, personal per garantir les distàncies de seguretat i sistemes de ventilació per renovar l’aire dels locals de manera constant". També recorden que Catalunya i Balears, amb incidències de contagi més altes, han decidit obrir aquests locals. Finalment, Cejuego "exigeix conèixer els criteris que han portat a l’executiu valencià a seguir amb el tancament dels establiments" i han demanat una reunió amb Ximo Puig i la consellera de Sanitat, Ana Barceló.

Fonts sanitàries alerten que cal tenir en compte les mesures de ventilació i la distribució de les màquines en aquests locals. "La captació de clients d’aquest tipus de locals requereix precisament d’espais tancats i opacs", reflexiona una altra veu, coneixedora del sector. A més, Sanitat també hauria tingut en compte la possibilitat que s’ajunte gent al voltant d’una sola màquina, així com el risc que suposen altres activitats, com els jocs de taula. Un temor en sintonia amb l’intent de prohibir l’ús d’escurabutxaques, futbolins o billars en bars, ara aixecada per ordre judicial. De fet, en les recomanacions per evitar infeccions en casinos i sales de joc publicades pel Centre de Control i Prevenció de Malalties dels EUA, considera especialment arriscat els jocs de taula com daus, cartes o ruletes.

Aprofitar l’oportunitat

Però no tothom veu malament el tancament de les sales de joc. En declaracions a Públic, Mariano Chóliz, catedràtic de Psicologia de la Universitat de València i director de la Unitat d’Investigació: Joc i addiccions tecnològiques, demana que s’aprofite la mesura "per part dels psicòlegs que es dediquen a la teràpia de l’addicció al joc per aplicar tècniques terapèutiques que ajuden a superar-ho als qui pateixen aquest transtorn", així com per fer una tasca de prevenció i "oferir activitats d’oci alternatives a les del joc d’apostes, que és un problema de salut pública".

En aquest sentit, aquest expert considera que, al marge de la lluita contra la Covid, és un error la reobertura de les màquines escurabutxaques dels bars, ja que "són una de les principals causes de l’addicció al joc a Espanya des que es legalitzaren el 1981" i, a parer seu, "aquest és l’argument que s’ha d’esgrimir per llevar-les dels bars i obligar que hi haja una identificació quan s’hi juga, com la presentació del DNI electrònic".

En una línia similar, el diputat de Podem Ferran Martínez recorda que en la primera ordre de tancament de l’hostaleria, les sales de joc van quedar al marge, produint-se "un risc de desplaçament", de clients dels bars, que aprofitaren el manteniment de les cases d’apostes. Martínez va ser un dels impulsors de la Llei de Joc i Prevenció de la Ludopatia, aprovada al maig amb l’oposició frontal del sector i els partits de dretes i considerada una de les més restrictives de l’Estat espanyol. La norma, però, no començarà a oferir resultats palpables fins d’ací quatre o cinc anys, quan comencen a caducar les actuals llicències d’explotació i la renovació obligue a complir les noves mesures, com les distàncies mínimes d’un centre escolar o entre diferents sales de joc.

Martínez també reconeix que es poden seguir fent mesures per limitar la facilitat que hi ha ara per accedir als jocs d’atzar. La darrera ha estat eliminar l’obligació de mantenir les màquines escurabutxaques obertes un mínim de quatre anys per tal d’accedir a les ajudes específiques aprovades durant el confinament de l’any passat. "Açò ha de facilitar que aquells bars que vulguen llevar-se les màquines o puguen fer", apunta el diputat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?