Público
Público

Les traves de la Junta Electoral, un corró per al pluralisme polític

Les resolucions de la JEC es basen en una normativa que no està actualitzada a la realitat política actual i la creació de nous partits i coalicions.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, i Iñigo Errejón, en un acte de Más Madrid, la formació que han creat per concórrer a les municipals i les autonòmiques. EFE/Fernando Villar

Les resolucions de la Junta Electoral Central dificulten el pluralisme polític cap al qual avança el sistema espanyol. Aquest òrgan ha estat decisiu per a les eleccions generals i ara també ho serà per a les eleccions municipals, autonòmiques i europees per les competències a què està arribant. A la capital espanyola serà un dels llocs on més conseqüències tindran les seves decisions: ni Más Madrid ni Madrid En Pie podran participar en els debats públics ni col·locar cartells electorals en espais públics en les mateixes condicions que la resta de partits que tenen representació. Encara que siguin les dues decisions que han tingut més repercussió juntament amb l'exclusió de Carles Puigdemont com a candidat a les europees, les decisions de la JEC afectaran totes les noves formacions i coalicions.

Els debats estan en el punt de mira des que la JEC va excloure Vox del debat d'Atresmedia. El Confidencial va avançar que la Junta Electoral Provincial de Madrid també prohibiria al partit de Manuela Carmena i Iñigo Errejón acudir als debats públics. Ara això s'estén a Madrid en Pie Municipalista (Anticapitalistes i IU). El partit ultradretà de Santiago Abascal si que podrà anar als debats, segons les resolucions que hi ha fins al moment, després d'obtenir més d'un 5% de representació en les últimes eleccions generals i ja considerar-se com "grup polític significatiu".

La resolució és diferent pel que fa a la col·locació de cartells, pancartes i banderes ja que queda supeditat als resultats electorals de les eleccions autonòmiques i locals del 2015. Segons la resolució de la JEC, aquesta prohibició afectaria tots els nous partits ja que s'indica que aquest acord ha de traslladar-se a totes les juntes electorals provincials i de zona. Als municipis on només se celebrin eleccions locals i europees es tindran en compte els resultats de les municipals mentre que si se celebren també les autonòmiques es tindran en compte els resultats d'aquests comicis. La major paradoxa de totes les decisions és que el partit de l'alcaldessa i la pròpia regidora pitjors condicions que la resta de formacions durant la campanya electoral.

La decisió de la JEC exclou dels espais públics a centenars de nous partits locals

Madrid En Pie i Vox, segons la resolució de la JEC, tampoc complirien amb el 5% que es demana per a aquesta condició en l'àmbit municipal. Mentre que en l'àmbit autonòmic hi haurà municipis en els quals el partit d'extrema dreta sí tingui dret a panells als carrers com Boadilla del Monte on va tenir representació el 2015. Tampoc tindrà aquesta opció el partit de Gaspar Llamazarez, Actua. I el mateix passarà amb tots els petits partits locals que es presenten a aquests comicis i que no ho van fer en 2015 o van estar integrats en altres formacions o coalicions.

Una situació semblant es repeteix a Castella i Lleó amb IU. La Junta Electoral de la Comunitat va resoldre que en els dos debats electorals previstos participin només els candidats dels partits amb grup parlamentari propi a les Corts en la passada legislatura, el que compleixen PP, PSOE, Podemos i Ciutadans. En el cas d'IU i la Unió del Poble Lleonès van comptar amb un procurador en cada cas integrats en el Grup Mixt pel que ambdues formacions quedarien fora d'aquests espais.

Fonts pròximes a la JEC consultades per Públic justifiquen la decisió perquè Más Madrid així com la resta de formacions afectades són "partits de nova creació" o no han estat "significatius". Aquestes mateixes fonts no valoren la procedència dels seus candidats ni si la normativa s'hauria d'actualitzar tot i que sí reconeixen que el pluralisme polític cap al qual ha avançat el sistema provoca situacions que en ocasions són "difícils de resoldre".

Recursos davant la Junta Electoral

Tant Más Madrid com Madrid En Pie recorreran a la Junta Electoral, tot i que ha estat la formació d'Errejón i Carmena la que ha aconseguit major visibilitat en denunciar aquestes decisions amb el HT #LaJuntaElectoralNoMeDeja.

Más Madrid també ha iniciat una campanya perquè els madrilenys cedeixin els seus balcons per posar cartells de les candidatures. Així intenten pal·liar la desigualtat de condicions per a la campanya mentre recorren. La número 3 de Más Madrid a l'Ajuntament de Madrid, Rita Maestre, ha assegurat que el partit recorrerà "tota decisió que robi" a la ciutadania la "possibilitat" de conèixer les propostes dels seus candidats a l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid. "Creiem que la Junta està fent una interpretació enormement restrictiva i per això la recorrerem", ha subratllat Maestre, alhora que ha recordat que Carmena ja va participar en els debats de 2015, per la qual cosa "està segura" que hi ha una "interpretació àmplia" de la llei electoral (Loreg)

Madrid En Pie, per la seva banda, assenyala que la jurisprudència de la Junta Electoral per sostenir que tenen la condició de grup polític significatiu les formacions és que, tot i no haver concorregut en eleccions passades equivalents, hagin obtingut posteriorment en aquest àmbit territorial "un nombre de vots igual o superior al 5% dels vots vàlids". A la ciutat de Madrid, recorden, Unidas Podemos -la coalició d'IU i Podemos- va obtenir 306.869 vots, el 16,51%.

IU a Castella i Lleó també defensa la seva presència en els debats públics al·legant que és "una organització política present a les Corts de Castella i Lleó de manera gairebé ininterrompuda des de 1991". "Hem format part des de llavors de tots els debats parlamentaris i polítics de la comunitat, ostentem l'alcaldia d'una capital de província (Zamora) i estem en l'equip de govern de la ciutat més gran de Castella i Lleó (Valladolid)", asseguren des de l'organització.

Prohibit un documental a La 2 i expedient a TV3

Una altra de les decisions més polèmiques de la Junta Electoral Provincial de Madrid d'aquest dijous ha estat la de prohibir a Televisió Espanyola que difongui aquest divendres a La 2 un documental sobre polítiques mediambientals ja que apareixen l'alcaldess Manuela Carmena i la regidora Inés Sabanés. La decisió es basa en l'article 50.2 de la Llei Electoral que assenyala que "des de la convocatòria de les eleccions i fins a la celebració de les mateixes queda prohibit qualsevol acte organitzat o finançat, directament o indirectament, pels poders públics que contingui al·lusions a les realitzacions o als èxits obtinguts, o que utilitzi imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades en les seves pròpies campanyes per alguna de les entitats polítiques concurrents a les eleccions".

La resolució, que respon a una demanda del PP, prohibeix l'emissió d'aquest reportatge fins que acabi el període electoral. El documental tracta sobre el ramat d'ovelles introduït a la Casa de Campo per reduir el risc d'incendis.

Basant-se en aquest mateix article la JEC ha obert un expedient sancionador a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) pel documental Un procés dins el procés dins el programa de TV3 Sense ficció el dimarts 9 d'abril, dos dies abans que comencés la campanya de les eleccions generals. La institució ha considerat que el reportatge vulnera "el principi de neutralitat informativa" dels mitjans públics en el procés electoral.