Público
Público
coronavirus

Les visites presencials als CAP ronden el 40%, davant del 80% d'abans de la pandèmia

Després d'una baixada de les visites totals durant els mesos de confinament, a partir del juny l'activitat va començar a superar la de l'any passat, i l'octubre va arribar a ser un 36% més. L'activitat no Covid s'ha reduït un 12% en el que portem d'any. 

Una persona esperant per fer-se una prova PCR al CAP de Palafrugell.
Una persona esperant per fer-se una prova PCR al CAP de Palafrugell. Gemma Tubert / ACN

públic / acn

La pandèmia ha provocat nombrosos canvis en l'atenció primària. El més visible és l'increment inèdit de visites no presencials. A principis d'any suposaven amb prou feines un 20%. Des del juny, han oscil·lat entre el 60% i el 70%. A partir del juny, però, s'observa una tendència a recuperar la presencialitat. "Hem d'aconseguir canviar aquesta xifra. Entre un 50% i un 60% de l'activitat als CAP ha de ser de contacte directe entre els usuaris i els professionals", afirma el director del CatSalut en declaracions a l'ACN, Adrià Comella. "El 40% de l'activitat de la primària sí que pot ser via telemàtica, com donar alguns resultats o fer un seguiment d'un estat determinat d'una malaltia", assenyala. Així doncs, la idea és que l'activitat dels CAP sigui més telemàtica que abans de la pandèmia.

L'atenció primària encadena tres mesos atenent un 30% més d'activitat que el 2019

Més enllà d'això, l'atenció primària encadena tres mesos atenent un 30% més d'activitat que el 2019. El CatSalut ha facilitat per primera vegada dades sobre l'impacte de la pandèmia en la primària, que mostren com després d'una lleugera davallada d'activitat durant el confinament, a partir del juny les visites totals han superat cada mes les de l'any passat. A l'octubre han representat fins a un 36% més. Tot això, mentre l'activitat no Covid s'ha vist reduïda un 12% en el que portem d'any, d'especial forma durant la primera onada de la pandèmia. A l'abril i al maig, només es van fer un 56% i un 67% de visites no covid respecte el 2019, respectivament.

"A partir de juny, l'activitat de la primària s'assembla molt a la que feia l'any passat amb relació a les malalties no covid. S'ha anat recuperant terreny, però s'hi ha hagut de sumar l'activitat covid", destaca el director del CatSalut, Adrià Comella.

S'ha reforçat la primària amb 3.258 professionals nous; la majoria, personal administratiu, entre els quals els gestors Covid

El document facilitat també inclou el nombre de professionals amb què s'ha reforçat l'atenció primària des del març, un total de 3.258. La majoria, 2.089, són personal administratiu i de serveis, on s'inclouen els gestors Covid, que fan l'estudi de contactes dels casos positius, així com personal referent per les escoles i per a l'extracció de mostres per a les proves del coronavirus. Els altres 1.169 són: 249 facultatius -metges de família, psicòlegs, pediatres i odontòlegs-; 494 diplomats en infermeria i treball social; 411 tècnics especialistes en grau mig sanitari 15 en superior.

També s'estan buscant i aplicant fórmules per ampliar els espais dels CAP, com la cessió d'equipaments municipals i la construcció de 60 mòduls propers als centres.

Major despesa, però encara insuficient

El CatSalut preveu tancar el 2020 amb una despesa de 1.821 milions d'euros en l'atenció primària. El 2010, va ser de 1.636 milions d'euros i després van venir els anys de les retallades, fins que el 2014 la despesa en primària va tocar fons, en 1.291 milions d'euros. A partir d'aquí cada any va anar augmentant respecte a l'anterior. El 2019, va ser de 1.591 milions d'euros.

L'atenció primària representa el 15% del pressupost de Salut, mentre que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) xifra en el 25% el nivell òptim perquè tingui un paper vertebrador del sistema sanitari.