Els 27 ministres d'Energia, reunits en un Consell d'Energia extraordinari, marquen el full de ruta per fer front a un dels seus hiverns més incerts i freds. En una trobada que no ha estat fàcil i probablement no sigui la darrera d'aquest mes, els Vint-i-set han acordat quatre àrees d'interès: un gravamen als beneficis extraordinaris de les companyies fòssils i un límit als de les renovables, un mecanisme d'emergència temporal per imposar un preu límit al gas, una estratègia d'estalvi energètic i la posada en marxa d'instruments de liquiditat als mercats financers.

La pilota ja és a la teulada de la Comissió Europea. La presidenta Ursula von der Leyen haurà de recollir aquestes directrius i donar-los forma al voltant d'una proposta legislativa detallada que veurà la llum la setmana que ve. Aquest serà el document clau que determinarà el calendari i l'abast de les mesures europees per fer front a uns preus de l'electricitat astronòmics.

"Cal ser clars. Som en una guerra energètica amb Rússia. Manipulant el mercat del gas, Putin està tractant de trencar la pau social dels nostres països atacant les nostres economies i condicionant el nostre estil de vida. Farem tot el que calgui per protegir els nostres ciutadans i per garantir que hi haurà prou energia a preus competents", assenyalava Josef Sikela, ministre d'Indústria i Comerç txec, en nom de la Presidència del Consell en arribar.

Les capitals arribaven molt dividides al voltant de diverses de les mesures sobre la taula. Especialment complicat és el punt sobre imposar un límit al gas rus, un pas d'alçada pel qual advoquen els països Bàltics i Polònia, però que genera resistències a altres capitals per les possibles conseqüències. Putin ja ha advertit que respondria a aquesta mesura vetant qualsevol energia –petroli, carbó o gas- cap al territori comunitari.

No està clar si la mesura definitiva es materialitzarà al voltant d'un límit a tot el gas importat o només al rus. És la iniciativa més complicada des del punt de vista intervencionista, unitat, logístic i implicats.

En el propi Consell i entre les pròpies institucions hi ha opinions molt diferents. La Comissió Europea ja es decanta pel segon escenari. "És raonable posar un límit al preu del gas rus perquè el context és que Rússia està recollint grans beneficis a través de manipular de formes artificial els preus en el subministrament", ha assegurat en roda de premsa Kadri Simson, comissària d'Energia.

Brussel·les al·lega que estendre la mesura a tot el gas importat per la UE generarà tensions amb els principals subministradors, com Noruega o Algèria, i possibles desequilibris en un moment de gran competició per, per exemple, el gas natural liquat. En qualsevol cas, el document que vegi la llum la setmana que ve establirà "mesures sense precedents en una situació sense precedents".

L'altra artèria sobre la qual l'Executiu comunitari ha de concretar és la d'estalvi energètic. I aquí s'espera un possible xoc amb la institució germana que aplega els 27 Estats membres. Von der Leyen vol una reducció de l'electricitat obligatòria en les hores de més demanda i, per tant, les més cares. Però tot el que fa olor de pas vinculant genera resistències a les capitals, que prefereixen un mecanisme amb base obligatòria com el que regeix l'estalvi de gas del 15% actual.

Els europeus arriben a la cita amb les reserves de gas plenes en un 83%. Però amb la inflació rècord, els potencials talls energètics russos i els preus de les factures de la llum pels núvols enfronten un dels seus hiverns més incerts. Alguns països com Bèlgica ja avisen que la crisi és estructural i serà llarga. El seu primer ministre Alexander de Croo assegurava que tenim per davant "cinc o deu hiverns durs".

Per això, una de les estratègies d'Espanya a la cita ha estat ampliar la mirada a llarg termini empenyent el debat cap a la necessitat d'accelerar les interconnexions energètiques.