La Lleialtat Santsenca, un node associatiu de Sants

El coronavirus va obligar molts espais a tancar per frenar l'avanç de la pandèmia. La Lleialtat Santsenca, que acull nombroses associacions i ­ol·lectius del barri de Sants, va ser un d'ells. Encara que la seva seu va estar buida durant els mesos del confinament, la seva activitat no va parar: els grups que l'habiten van continuar treballant telemàticament. A poc a poc, aquest edifici històric torna a programar activitats.

L'edifici de la Lleialtat Santsenca s'alça en el cor del barri de Sants. Obra de l'arquitecte Josep Alemany i Juvé –qui també va idear El Molino del Paral·lel–, es va construir originàriament el 1928 per albergar a la cooperativa de consum del mateix nom.

Sants era un dels epicentres de la revolució industrial a finals del segle XIX i principis del XX. Al voltant de les fàbriques, que reunien cada vegada més obrers, van anar naixent grups que buscaven defensar els seus drets. Un d'ells va ser la cooperativa la Lleialtat Santsenca, fundada per 15 socis el 22 d'octubre de 1891 al carrer Callao, quan Sants encara era un poble independent de Barcelona. Segons el sociòleg i cooperativista de la Ciutat Invisible Ivan Miró –autor de diversos llibres sobre la història del cooperativisme a Catalunya i, especialment, a Sants–, la cooperativa es va formar arran d'una coral obrera, coneguda com el Cor de la Trompeta.

La Lleialtat Santsenca es va fundar com una cooperativa de consum. Va ser una de les primeres cooperatives del barri. Un conjunt de treballadors i treballadores es van unir per aconseguir aliments a un preu més econòmic per als socis. Era una resposta davant els baixos salaris de les fàbriques i els alts preus de les botigues. Amb el temps, els objectius de la cooperativa van anar evolucionant. Es van començar a introduir mesures col·lectives, per a poder ajudar econòmicament als treballadors que emmalaltissin o no poguessin treballar.

La cooperativa va arribar a tenir suficients recursos per a poder construir la seva pròpia seu, l'edifici que es troba actualment al carrer Olzinelles de Sants. La planta de baix es va destinar a la botiga d'aliments i a la fleca, mentre que la planta principal va acollir una cafeteria, una sala de juntes, el teatre, la secretaria, un petit gimnàs i la biblioteca.

Amb l'arribada del franquisme, l'activitat de la cooperativa es va veure interrompuda. El 1941 va ser autoritzada per la ­Falange, però va ser absorbida per una altra cooperativa, La Flor de Maig. Finalment, es va dissoldre el 1950. Més tard, una fàbrica de torrons es va instal·lar a l'edifici, i també va arribar a ser una sala de festes coneguda com Bahia. Els veïns del barri encara coneixen l'edifici per aquest nom. El 1988 l'Ajuntament va tancar el local. I el 2006 l'edifici va ser ocupat durant un temps, però va acabar caient en desús.

No obstant això, la crisi econòmica de 2008 i les seves conseqüències van encoratjar a agrupacions veïnals de Sants a buscar la manera de recuperar l'edifici per retornar-lo al barri. Miró explica que "es buscava una idea de barri en el qual potenciar un model econòmic que no fos el basat en l'economia global; un projecte de barri cooperatiu". Així va néixer el 2009 el Projecte Barri Cooperatiu, impulsat per la Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Catalunya, que cercaven recuperar la memòria històrica de l'edifici. Aquesta activitat va conduir a la idea de recuperar l'edifici per al barri.

Més endavant, unes 60 organitzacions, associacions i cooperatives del barri es van unir i van fundar la Plataforma de la Lleialtat Santsenca. El seu objectiu era donar a conèixer l'edifici i retornar-lo al barri, perquè les entitats i associacions, així com els veïns, tinguessin una seu en la qual poder desenvolupar les seves activitats i també reunir-se. El 2011 van signar un manifest per recuperar l'edifici per al barri. Aquest mateix any, el Districte de Sants-Montjuïc va aprovar la compra de l'edifici per convertir-lo en equipament públic de gestió comunitària.

Es van establir tres grans eixos: cultura popular, cooperativisme i consum responsable. L'historiador Agus Giralt, que fa anys que està implicat en el projecte comunitari de la Lleialtat, explica que el procés va ser molt lent. A causa de la lentitud de les obres, la primera plataforma veïnal es va anar desmobilitzant, però es va crear una altra. Els seus integrants van investigar diversos models de gestió comunitària que ja existien a Barcelona, com el del Ateneu 9 Barris, la Casa Orlandai o l’Ateneu L'Harmonia, per poder desenvolupar un projecte per a la Lleialtat.

Per fi, després d'anys de reformes, l'edifici de la Lleialtat va tornar a inaugurar-se l'agost de 2017. L'edifici, de titularitat municipal, es va cedir a la Coordinadora d’Entitats per a la Lleialtat Santsenca (CELS), mitjançant un conveni que permet que la gestió de l'equipament sigui comunitària. El conveni finalitza aviat, per la qual cosa la CELS haurà de renegociar-lo amb el Consistori.

Activitat a la Lleialtat

Ivan Miró defensa la Lleialtat com "un supernucli de l'ecosistema cooperatiu i comunitari del barri", una associació que permet que aquests entrin en contacte i que les persones que els integren estableixin sinergies. Les entitats que formen part de la Lleialtat Santsenca són sòcies del projecte i paguen una quota. També aquells usuaris o veïns que ho vulguin poden convertir-se en socis. D'aquesta manera es busca que hi hagi més vinculació i compromís amb el projecte. Hi ha una assemblea quinzenal i diverses comissions per definir el projecte i avançar conjuntament.

Més de 50 entitats i grups socials i culturals estan vinculats a la Lleialtat

Hi ha més de 50 entitats i grups vinculats actualment amb la Lleialtat, molt diversos entre ells. Diverses companyies de teatre, que resideixen a l'espai i són convidades a presentar les seves obres a l'auditori de l'edifici; grups ecologistes; diverses corals, com la coral xinesa i la coral xilena; i altres grups sociopolítics, segons Giralt, com Òmnium Sants o Stop Mare Mortum de Sants, entre molts altres.

Agus Giralt també explica que l'educació és un dels punts clau del projecte. Per això, compten amb grups com La Troca, una escola comunitària de formació permanent. A través del projecte es fan classes de tota mena, des d'idiomes fins a informàtica o costura. La població de Sants és diversa, però atenen especialment veïns migrats amb interès a aprendre castellà i català. Cada grup té el seu espai, però Giralt assenyala que no es buscava que l'equipament fos "un hotel d'entitats" i els socis no són els únics que poden fer ús d'ell. Les classes, tallers, xerrades o activitats estan obertes a tothom. També compten amb dues sales insonoritzades, que es lloguen a les bandes musicals per assajar. "La gent s'ha apropiat de la Lleialtat; és la seva casa", explica Miró. "En un centre cívic convencional potser es té més la sensació de ser un usuari, però aquí hi ha una vida quotidiana", agrega.

Al bar, la cooperativa de treball Capirota serveix productes casolans, ecològics i artesanals

Els valors associatius i de transparència també es reflecteixen en cadascuna de les decisions que es prenen. "Triguem un any a obrir el bar, però la cooperativa que ara el gestiona, Capirota, té un sentit de transformació social", explica Giralt. Capirota és una cooperativa de treball que serveix productes casolans, ecològics i artesanals. L'ús de la tecnologia també és objecte de debat en la Lleialtat. "Des del principi volíem que els programes que s'utilitzessin fossin de codi obert", explica Giralt. Amb aquesta finalitat es va crear la comissió Lleialtec, que investiga quines solucions tecnològiques "obertes, lliures i ètiques", segons l'organització, poden funcionar millor, per no dependre d'empreses multinacionals com, per exemple, Google.

Agus Giralt: "És un equipament viu, es va redefinint sobre la marxa"

Durant el confinament, la Lleialtat també va haver de tancar. Segons Giralt, les entitats van continuar actives teletreballant, i des de l'organització es va començar a pensar com la pandèmia afectaria Sants. "La Lleialtat és un edifici al servei del barri, si hi ha noves necessitats ens haurem d'adaptar". "Un equipament d'aquestes característiques es va redefinint sobre la marxa: és un equipament viu", conclou Giralt.