La llengua materna com a eina per combatre l'exclusió dels joves migrats

Ayoub Zahraoui té 21 anys, en fa quatre que viu a Catalunya i no té papers. N'havia tingut, però no els va poder renovar i fa més de dos anys i mig que espera la resolució d'un recurs. És una situació gens anòmala entre joves migrats que, com ell, van arribar quan eren menors a Catalunya. En complir 18 anys, tot se'ls complica: sense possibilitat de treballar, l'accés a l'habitatge és pràcticament una quimera i el risc d'exclusió social, molt gran.

Ensenyar la llengua materna és una manera de reconnectar amb la societat

Però, tot i les dificultats, l'Ayoub no s'atura. Està fent un cicle de grau mitjà d'informàtica i fa més d'un any que està vinculat a Prollema, un projecte que forma joves migrats perquè puguin ensenyar la seva llengua materna. Això els dona una ocupació, ingressos i obre la porta a què creïn xarxa. "Són joves amb una situació complicada a qui només se'ls demana coneixement de català o de castellà", explica l'Ayoub amb un cafè amb llet al centre cívic de Sant Narcís, a Girona.

Ell, el curs passat, va formar-se com a ensenyant a Barcelona, on hi ha la seu de Prollema. Al cap d'uns mesos va impartir un taller de darija a cinc educadors de carrer que volien aprendre'n per tenir més vincle amb els nois amb què sovint treballen. I, com que fa temps que viu a les comarques gironines, ara és el responsable d'expandir el projecte a l'Ateneu Popular Coma Cros, a Salt. A Tarragona també se n'ha impulsat una rèplica.

"Crear el grup de Salt és un pas endavant. M'agrada ensenyar a altres joves la meva experiència". L'Ayoub es troba tres cops per setmana amb un noi que té de llengua materna el fula -és de Gàmbia-, un noi i una noia que parlen darija -àrab del Marroc- i un altre que parla amazic -una llengua bereber també parlada al Marroc. Han passat per processos migratoris diferents, perquè no tots van arribar com a menors no acompanyats, però tots s'han vist en risc d'exclusió social. I, el més important, els motiva aprendre: "Ara pensen que ensenyar el seu idioma serà molt complicat, però jo els tranquilitzo perquè ja he passat per això".

Durant quatre mesos, els cinc s'aniran trobant fins que ja estiguin apunt per ensenyar la seva llengua. "Cada jove té la seva manera d'ensenyar: un ho fa amb el cos, un altre amb fitxes, o amb jocs. Primer treballem junts i després cadascú ho farà de manera diferent", aprofundeix l'Ayoub. La majoria ensenyaran darija, amazic o wolof, llengua parlada al Senegal i a Gàmbia, a persones que treballen amb col·lectius migrats, principalment.

Un pont per tornar a estudiar

Prop de 30 joves han passat per Prollema al llarg de set edicions. La majoria són del Magreb, però també de l'Àfrica subsahariana i de l'Àsia Meriodional. Sis de cada 10 estan en situació irregular i això els aboca a no poder estudiar ni treballar. Però la qüestió, en acabar el projecte, es capgira. Per exemple, dels cinc joves de l'última edició, quatre no tenien cap ocupació quan la van començar. En acabar-la, tots menys un estaven cursant una formació.

No tenir papers els aboca a no poder estudiar ni treballar

I és que, més enllà de capacitar-los per ensenyar la seva llengua, la raó de ser de Prollema és tornar a connectar aquests joves a la societat, principalment a través de l'educació. "Els primers mesos la seva activitat principal és Prollema, però l'objectiu és que progressivament sigui una cosa complementària i la principal sigui començar una formació", detalla David Garcia Savalls, responsable del projecte. L'entrada al món laboral és encara més complicada.

Prollema ocupa un buit de l'Administració respecte els joves migrats, especialment els extutelats. A Catalunya, en els últims cinc anys han arribat 9.000 menors, que han entrat dins el sistema de protecció de la Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA). En complir els 18, però, la manca de places, el racisme i un mercat de l'habitatge excloent els aboquen al carrer, com denunciava el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) en l'informe Del sistema de (des)protecció al carrer: Joventut migrada extutelada a Catalunya i vulneracions del dret a l'habitatge.

Garcia Savalls ho veu de primera mà amb els joves que entren a formar part de Prollema. "Cada cop hi ha més joves en vulnerabilitat residencial, des del sensellarisme fins als que viuen en habitatges ocupats o en pisos d'acollida, però temporals". Els recursos a què tenen accés són sovint "assistencialistes" i no afavoreixen que puguin desenvolupar el seu projecte vital. "Són joves sense documentació, invisibles. Tenen un accés molt limitat als recursos", afegeix Garcia Savalls.

"Són joves sense documentació, invisibles. Tenen un accés molt limitat als recursos"

Davant d'aquesta falta de perspectives, Prollema també facilita que els joves creïn xarxa entre ells i amb els aprenents i això, a vegades, soluciona situacions molt crítiques. Com quan un dels nois es va quedar sobtadament al carrer i un dels aprenents li va obrir les portes de casa seva. "Es crea una relació de confiança i això també permet l'accés a altres fonts d'ingressos, regulars i dignes", afegeix Garcia Savalls.

A més, conèixer altres joves en la mateixa situació i poder compartir experiències i pors és un flotador enmig de processos personals i burocràtics molt difícils. "Per la majoria és el primer cop que treballen aquí i així agafen confiança. També ajuda als que acaben d'arribar a treure's la vergonya", diu l'Ayoub. I clar, també millora el currículum, una cosa que preocupa a qualsevol jove en edat d'entrar al món laboral.

Una de les pors que té l'Ayoub és que li acabin denegant els papers. Però acompanyat de la xarxa que té al seu voltant i ocupat amb l'FP d'Informàtica i Prollema, intenta no pensar-hi més del compte. Manté l'esperança; ha aportat molta documentació sobre els cursos que ha fet, de jardineria, de magatzems, de monitor en el lleure, de català, de castellà. Espera que tot això demostri que ell és aquí on vol estar i s'està movent perquè així sigui. "Sense NIE tens molts problemes, no pots fer res", conclou.