La Ciutat Meridiana, punt de trobada per defensar el català
La Plataforma per la Llengua celebra un concert al barri de la Ciutat Meridiana per defensar la llengua. Hi actuen Mishima, la Iaia, Joan Garriga (La Troba Kung Fú), Mazoni i Koers. Les entitats del barri valoren positivament la iniciativa i expliquen com viuen el conflicte lingüístic des de la seva vivència
Publicidad
BARCELONA,
La Plataforma per la Llengua ha organitzat la catorzena edició del concert en defensa del català, aquest cop a la Ciutat Meridiana, a Barcelona. Barri tradicionalment abandonat per la institució, allunyat del centre urbà entre la muntanya de Collserola, amb llarga tradició d’acollida; obrer, migrant i on el català comparteix carrer amb moltes altres llengües.
Publicidad
Quan tot just comença l’activitat, a l’antic camp de futbol de la Ciutat Meridiana s’hi concentra poca gent, unes 200 persones que s’apleguen davant l’escenari. Hi actuaran grups de renom del panorama català, dels que omplen sales, com Mazoni, la Iaia o Mishima, i ho faran gratis. La Plataforma assegura que no tenen unes expectatives clares d’assistència; l’objectiu és portar la reivindicació lingüística a un barri on, com molts d'altres, el català es parla essencialment a l’escola.
El mapa lingüístic de Ciutat Meridiana
A banda de l’escenari, el parc també acull una filera de carpes que aixopluguen les entitats del barri. La Plataforma les ha convidat a ser-hi i explicar els seus projectes al públic que vingui de fora. Hi ha veïns que van lluitar per la immersió lingüística als anys 80, com l’Ignasi Tarzan, membre del Club de Heavys de la Meri: "Érem anarquistes i antisistema, aquell sistema que també anava en contra nostra, perquè el heavy estava censurat. Vam sortir a la guerra i a defensar el català com la nostra llengua. I molts heavys veníem de famílies migrades", explica.
No tothom ho té tan clar. La Yohanny Medina i la Mery Elisabeth Puebla formen part de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, des d’on expliquen que dediquen totes les seves energies en parar desnonaments i ocupar habitatges en cas que alguna família ho necessiti. La urgència social i la diversitat del barri els deixa poc temps per integrar la demanda lingüística: "Aquí només es treballa el català a les escoles, amb els més petits. No hi ha classes per a adults. De vegades, des de l’Associació fem cursos", explica Medina.