Público
Público
coronavirus

El lleure fa mans i mànigues per tirar endavant durant el Nadal

Tot i que impulsen tan sols un 25% de les activitats habituals, entitats i agrupaments posen en valor la bona feina feta a l’estiu mentre les cases de colònies afronten una situació crítica per la manca d’estades.

Dos monitors de la Cooperativa Lleure Quàlia preparant material per als casals d'estiu.
Dos monitors de la Cooperativa Lleure Quàlia preparant material per als casals d'estiu. Oriol Bosch / ACN

Enguany el lleure s’ha hagut d’adaptar a la pandèmia i també ho farà durant aquestes vacances, en què patirà nombroses modificacions i una disminució important de l’activitat. Menys casals, parcs de nadal en línia i no poder sortir de la comarca per fer sortides són algunes de les casuístiques derivades de les restriccions vigents i que impactaran en un sector ja molt afectat.

La reducció de les ràtios i les restriccions de mobilitat són dos dels principals obstacles

Segons la Direcció General de Joventut (DGJ), tant el nombre d’activitats notificades com els infants inscrits arriben amb prou feines al 25% respecte el 2019, ja sigui en casals de Nadal, colònies o d’altres activitats. Tot i aquestes dades, fonts de la DGJ posen de manifest "el reconegut èxit del lleure a l’estiu i la ràpida resposta del sector per adaptar-se", que esperen que permeti el manteniment de l’activitat.

Lluís Nadal és el director de la cooperativa de lleure Quàlia, de Tàrrega, que organitza menjadors, extraescolars, casals de vacances i colònies. Normalment organitzaven una trentena de casals de Nadal a la zona de Ponent, però aquest any n’acabaran fent 10. El director explica que "les famílies estan apagant la vida social" a les portes d’unes festes complicades. Les inscripcions han patit una caiguda de prop del 80%. Un dels esculls és el preu, que s’ha vist incrementat en un terç per la reducció de les ràtios, que han passat d’un monitor per cada deu infants a un per cada sis. Les famílies s’han organitzat per poder tenir cura dels infants, ja sigui fent teletreball o combinant-se les vacances entre la parella. "Qui per conciliació familiar no té alternativa, els ha acabat apuntant", assenyala Nadal.

La coordinadora general de relacions de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Laura Benseny, posa de manifest dues principals restriccions de cara a dur a terme l’activitat de lleure habitual en l’àmbit dels caus i també en general: les restriccions de mobilitat i la reducció de la ràtio de sis infants per monitor. També que només es permetin trobades de sis infants en un espai tancat, perquè la baixada de temperatures limita les activitats exteriors.

Encara que no s’ha perdut el contacte amb els infants i Minyons no percep una baixada en la participació, sí que veuen que "parar i tornar fa que l’assistència sigui desigual", diu Benseny, amb relació a l’aturada de l’activitat entre octubre i novembre. "Però els agrupaments continuen a tot gas i els caps fan una feina increïble", subratlla.

El Nil i la Jana, de 8 i 11 anys, van cada dissabte al seu cau, l’Agrupament Escolta i Guia Xaloc, de Tarragona. Tot i la pandèmia, els seus pares creuen que és un entorn segur i necessari pel seu creixement. "Ens fa respecte, però creiem que és tan important el respecte al virus com la necessitat que poden tenir ells de desenvolupar-se i socialitzar amb les amistats en un espai de lleure", explica el seu pare, Jordi Saperas, en conversa amb Públic. La mare, Maica Agudo, fa èmfasi en què "el risc 0 no existeix, però igual que van a l’escola cada dia, el cau s’ha reinventat i la precaució hi és".

Benseny explica que als caus hi ha famílies amb reticències sobre les sortides de més d’un dia, però no més que les que hi ha en una situació de normalitat. "Ha passat sempre, no només en pandèmia", explica. "No veiem que la gent s’hagi despenjat, sinó el contrari", celebra. Minyons mou unes 15.000 persones, entre infants i caps.

El lleure, pioner

Els festivals infantils de Nadal, afectats: a Tarragona serà telemàtic i a Barcelona, no es farà

El lleure va ser dels primers espais que es va posar en marxa pels infants després del confinament. Lluís Nadal destaca que van tenir un rol pioner en l’adaptació a les mesures covid, que després van servir de guia a les escoles. Els mesos estivals, Quàlia va registrar tan sols un 10% menys d’inscripcions, una tendència similar a casals i colònies de tot Catalunya. Nadal posa de manifest la gran necessitat de sortir que tenien els infants després del confinament. Ara, després de tres mesos d’escola, els infants "no estan tan afectats". Sí que trobaran a faltar, però, activitats lúdiques com els parcs de Nadal, també coneguts com a fires de Nadal o salons de la infància, cita anual per aquestes dates en què els infants passen un temps d’oci amb les famílies.

Marina Borràs és tècnica del Club dels Tarraconins, entitat que organitza cada any el Parc de Nadal de Tarragona. Es tracta d’una fira on es fan tallers i espectacles per a infants de 0 a 12 anys durant una setmana de les vacances. Enguany es farà en línia i en petit format: alguns tallers i dos espectacles de teatre gravats prèviament. Habitualment, aquesta activitat congregava unes 800 persones per torn, és a dir, més de 1.500 per dia. "Hi havia molt de moviment i això l’ha fet inviable", destaca Borràs. L’equivalent a Barcelona, el festival batejat com a Ciutat dels Somnis, s’ha suspès.

La tècnica posa de manifest que, encara que s’hagi recuperat l’activitat presencial a les escoles, els infants "segueixen una línia molt monòtona" des de l’inici de la pandèmia i aquest Nadal "es perdran molts moments". "És una època que ells recorden amb molta il·lusió, i s’intentarà fer des de casa però no deixes de perdre una mica aquesta màgia", lamenta.

Una caiguda en picat

El Nil i la Jana segueixen fent les extraescolars habituals d’abans de la pandèmia -futbol i natació, respectivament- però no és el cas de molts altres infants. Nadal explica que tota activitat essencial per la conciliació familiar ha baixat, però de forma reduïda -al voltant d’un 15% o 20%- mentre que l’extraordinària, que implica contacte amb infants fora del grup escolar estable, "ha caigut en picat". Lleure Quàlia ha passat de tenir 90 extraescolars a unes 20.

Tota aquesta reducció en el lleure afecta els professionals contractats en el sector, que normalment tenen un perfil jove, d’estudiant, i a temps parcial. Quàlia ha contractat 15 monitors enlloc dels 90 que tenien habitualment. "Molts depenien d’això per pagar-se els estudis o la vida estudiantil a la capital", apunta Nadal.

Les cases de colònies, en situació crítica

Les instal·lacions juvenils han tingut una caiguda de la facturació del 90% el 2020

La disminució de les sortides de diversos dies fa que les cases de colònies, albergs i instal·lacions juvenils en general afrontin una situació crítica. "Portem tancats nou mesos", alerta Pedro de Haro, gerent de l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC). Tot i un breu parèntesi al juliol, en què van obrir però amb una ocupació baixa, De Haro explica que des del març pràcticament no han facturat. Això comporta que dels prop de 80 establiments que agrupa l’associació, cinc ja hagin hagut de tancar definitivament.

És el cas d’una de les dues cases que tenia la cooperativa de lleure Quàlia. L’altra només la mantenen perquè no han de pagar un lloguer mensual. "Si no, seria inviable. No tenim estades des de l’agost", diu Nadal. Les activitats "costaven moltíssim" degut a què caus i esplais van anul·lar-ne bona part.
El perfil majoritari d’aquest sector són empreses petites, fins i tot micro, i familiars. De Haro destaca que són "petits motors econòmics", especialment els que es troben en un entorn rural, que creen activitat econòmica i llocs de treball. Actualment, el personal estable està en ERTO, i no s’ha contractat a treballadors temporals, la majoria dels quals són joves. "Ens preocupa l’impacte en l’ocupació juvenil, que la covid està agreujant", lamenta el gerent.

Ajudes insuficients per les instal·lacions juvenils

La Direcció General de Joventut ha activat aquest mes diferents ajudes tant per a les activitats extraescolars, per a les associatives i també per a les instal·lacions juvenils, que poden arribar a percebre fins a 40.000 euros. Encara que es tracti de quanties importants, no serveixen per pal·liar una caiguda de la facturació de prop del 90%, lamenta Pedro de Haro, de l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC). L'entitat demana un rescat per part del sector públic i vol insistir a mestres i famílies de la importància d’aquest tipus d’estades. "Esperem que el context permeti una campanya mínimament més normal [a la primavera] i que els centres docents tornin a apostar per fer colònies, amb garanties de seguretat".