La medicina complementària reclama la seva regularització

La medicina complementària no té la finalitat de substituir la medicina exercida per metges ni hospitals. Així ho assegura la presidenta executiva de la Societat d'Acupuntura de Catalunya, María José Domínguez de l’Álamo i la secretària del Gremi d'Herbolaris Apicultors i Alimentació Dietètica i Biològica de Catalunya, Griselda Cardona Alzina. "És complementària: alternativa és una terminologia que s’utilitza però que no m'agrada perquè no som una alternativa de res", apunta Dominguez de l’Álamo, també secretària de teràpies complementàries de CTAC Autònoms (la divisió d'autònoms de la UGT). Tots dos sectors s'han trobat amb dificultats per exercir, ja que hi ha hagut casos puntuals de professionals que realitzaven males praxis, però totes dues representants tenen molt clar que aquestes medicines pot ajudar a les persones que estan sotmeses a uns certs tractaments.

"Els professionals de la meva associació mai li han dit a un pacient que deixi la medicació"

Segons explica Domínguez de l'Álamo, els pacients que més atenen els professionals d'acupuntura són els que tenen ansietat o dolors crònics, o que prenen molta medicació perquè pateixen diverses patologies. "Els professionals de la meva associació mai li han dit a un pacient que deixi la medicació. Al contrari", insisteix. El mateix opina Cardona. "En un herbolari venem productes per prevenir malalties o millorar la salut, mai com a substitut i sempre amb el consentiment del metge si aquesta persona té una condició o patologia crònica", afegeix. Núria Cusó, acupuntora amb més de 10 anys de formació, puntualitza que en cas de prescripció mèdica, la funció de la seva teràpia és pal·liar els efectes secundaris d'un tractament. Respecte als pacients amb quimioteràpia, per exemple, explica que el que fa és aconsellar una millor alimentació, fer exercicis, pujar el sistema immunològic i intentar que aquesta persona estigui millor, també amb el seu estat anímic. Per part seva, Maria Jesús Cuartero Moncada, propietària de l’Herbolari el Born des de fa 37 anys, assegura que la salut passa pels hàbits de vida, i el que ella fa des de la seva encantadora botiga és donar-li a la persona "una pauta perquè es millori". "Parlo amb la gent, que m'expliqui què li passa, quins són els seus hàbits, i miro si puc ajudar a canviar alguna cosa", desenvolupa amb modèstia.

Falta d'oficialització

n dels problemes que arrosseguen disciplines com l'acupuntura i les herboristeries és la falta d'oficialització dels dos sectors: no tenen ni estudis reglats ni col·legis oficials. "Fa més de 40 anys que estem intentant regularitzar el sector", explica Domínguez. "Vam portar el projecte per regular el sector de la medicina complementària el 2007, proposta que s'havia aprovat a Catalunya, però el Congrés dels Diputats la va tirar enrere perquè les autonomies no tenen competència per fer la legislació". Reconeix que si hi ha gent mal formada és perquè no hi ha estudis oficials, però insisteix que la majoria de professionals fan cursos durant mínim cinc o sis anys, i molts d'ells continuen formant-se. "Això s'ha de regular per poder protegir l'usuari", denúncia.

D'altra banda, en la declaració de la renda aquests professionals han de declarar sobre l'Impost sobre Activitats Econòmiques, en l'epígraf 841: Naturòpates, Acupuntors i altres professionals parasanitaris. Això que va provocar, durant la pandèmia? Que va arribar el confinament, i amb ell el cessament d'activitat, però com se'ls defineix com parasanitaris, l'Administració entenia que podien obrir, per la qual cosa no podien demanar les ajudes governamentals. A més, com que no estan col·legiats, explica Cusó, han de pagar l'IVA del 21% perquè "ets sanitari no reconegut", un dels motius pels quals reclamen aquesta regularització al govern estatal. De fet, l'acupuntora detalla que diversos companys seus han deixat la professió a causa dels impostos.

Mentre no es regularitza el sector, des del CTAC Autònoms (la divisió d'autònoms de la UGT) reclamen fer un registre de treballadors, entre altres coses per a detectar els professionals amb males praxis. "Tenim un registre de teràpies per sector, perquè tenim un epígraf que classifica cada tipologia. Si elaborem el registre, tindríem un cens perfecte per si algú es queixa d'un professional, detectar-lo i que sigui exonerat o expulsat", explica Domínguez. Cusó, en canvi, insisteix en la necessitat de regularitzar com més aviat millor el sector perquè no qualsevol pugui entrar en ell. "Hauries de tenir titulacions reconegudes pel Ministeri de Sanitat o la Societat d'Acupuntors de Catalunya", proposa.

"Des del 2016 fins al 2018 a Catalunya han tancat 40 herbolaris. Abans érem 150 botigues"

En el cas de les herboristeries, en formar part del sector de la venda d'alimentació, també van poder obrir durant la pandèmia, però les seves vendes van caure igualment pel fet que la gent "té por de sortir al carrer", apunta Cardona. En el cas de Maria Jesús, en trobar-se en un negoci que està al Gòtic, una zona ambientada pel turisme i la restauració, les seves vendes també han caigut. Però el tancament d'aquests establiments ja va començar abans del coronavirus. "Des del 2016 fins al 2018 a Catalunya han tancat 40 herbolaris. Abans érem 150 botigues", lamenta. Malgrat que des del Gremi d'Herbolaris aposten per la regularització del sector, també recriminen que s'hagi de tenir una formació específica per vendre certs productes quan ja hi ha grans empreses i cadenes que els estan venent sense tenir cap permís especial. Ara bé, Cardona insisteix que el professional que no tingui formació no tindrà èxit. "Fa falta una formació contínua perquè cada vegada hi ha més productes", apunta.

Per part seva, Maria Jesús reclama que des del gremi i des de les escoles de naturopatia hauria d'haver-hi més unió per reclamar l'oficialització dels estudis. Com que els productes que venen estan regulats com a complement alimentari, en la majoria de caixes no hi ha prospectes ni indicacions. "Els nostres productes han perdut el valor terapèutic", lamenta. Aquesta problemàtica augmenta quan els mateixos productes que ven Maria Jesús a la seva botiga també ho vénen grans cadenes, com Mercadona o Lidl, i també les farmàcies. A part que deixa de ser exclusiu, aquestes botigues, que solen ser petites, no poden competir amb els preus als quals vénen les grans marques. Malgrat tot això, els clients continuen sent exigents i, perquè no hi ha prospecte en molts productes, ella ha de tenir la informació de manera ràpida, per això recomana no deixar mai de formar-se. "Hem de ser la internet instantània", explica. En aquest sentit, Maria Jesús valora que s'haurien de regular també els preus d'aquests productes, perquè considera injust que ella hagi de vendre el mateix a preus més elevats, ja que no té la capacitat econòmica per a fer enviaments gratuïts ni compres massives.