Público
Público
animalisme

La venda en botigues posa en risc la vida dels animals

L'Ajuntament de Barcelona ha intervingut 900 animals des de 2014 a 10 establiments. El negoci de la venda i el desig de les famílies de comprar cadells que semblin joguines són una amenaça per al seu creixement i supervivència.

Gos trobat durant una inspecció feta a la botiga Bitxets per l'Ajuntament de Barcelona.
Gos trobat durant una inspecció feta a la botiga Bitxets per l'Ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Barcelona

La venda d'animals en botigues és legal a Catalunya, però la mala gestió d'alguns propietaris ha provocat malalties i morts de cadells. Dos dels casos més recents han estat les botigues Ladridos (Barcelona), on van trobar 18 cadells morts en un congelador i gairebé una trentena malalts, la qual cosa va provocar una manifestació enfront de l'establiment, i Bitxets (Barcelona), on el desembre del 2020 van trobar 33 malalts, i el 2021 en van trobar un de mort en una segona inspecció. Tots dos negocis estan precintats a causa de l'acció del consistori barceloní. Des de 2014, quan es va aprovar l'ordenança sobre la protecció, tinença i la venda d'animals, l'Ajuntament de Barcelona ha intervingut més de 900 animals a 10 establiments. La legislació de la capital catalana és molt garantista amb els drets dels animals, segons l'advocada de la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), Ana María Estarán, però no és suficient per acabar amb la cobdícia d'alguns dels propietaris, que s'aprofiten del negoci que mou la venda d'aquests éssers vius.

Laia Bonet: "A les últimes botigues que hem precintat hi havia cadells morts que no constaven al registre"

La tinenta d'alcaldia de Benestar Animal de Barcelona, Laia Bonet, explica que les principals condicions per la venda de mascotes són: que els establiments tinguin constituït un nucli zoològic -agrupació zoològica per a l'exhibició d'animals-, que les instal·lacions siguin les adequades per al benestar dels animals, que els cadells no tinguin menys de vuit setmanes i que no estiguin més de tres setmanes a la botiga. Les últimes indicacions, sobretot el temps de vida dels cadells, solen ser les que més s'incompleixen. Tots els animals han de constar al llibre de registre d'entrades i sortides de l'establiment, mesura que també desobeeixen els propietaris. "A les últimes botigues que hem precintat hi havia cadells morts que no constaven al registre d'entrades i sortides", recorda Bonet. D'aquesta manera, és com si no haguessin estat en l'establiment i no es pot fer un seguiment del seu estat.

La venda prematura

"La dinàmica del consum és la que força que en origen s'infringeixin les normes"

Una de les principals causes de la venda prematura de cadells és la mateixa demanda dels consumidors. "Moltes famílies volen tenir una joguina, i com més petit, més joguina és. I els animals no són joguines", denuncia Bonet. Per part seva, Estarán afegeix que el que agreuja més la situació és la immediatesa amb la qual les famílies reclamen una mascota. "La llei exigeix que siguin cadells de més de tres mesos, però quan vénen de països de l'Est amb menys d'aquesta edat vol dir que han passat la frontera de manera il·legal", puntualitza. Això és perquè la vacuna de la ràbia ha de fer-se al cap de tres mesos i esperar 21 dies perquè faci efecte. "No només s'incompleix l'ordenança, sinó la llei europea", subratlla. "Falsegen les edats, perquè sinó no podrien vendre els cadells a l'edat que la gent els vol comprar. La dinàmica del consum és, a vegades, la que força que en origen s'infringeixin les normes", lamenta la responsable del Departament de Gestió i Protecció dels Animals de l'Ajuntament de Barcelona, Anna Ortonoves.

De fet, en algunes inspeccions han trobat cadells de menys d'un mes, i a molts d'ells els fan tractaments abans del temps indicat, per la qual cosa podrien morir per malalties per les quals no haurien de morir, entre elles parvovirus -conegut com a coronavirus caní- o brom -una malaltia infectocontagiosa d'origen viral-. Per què és important esperar fins a les vuit setmanes? Els cadells necessiten aquest temps de lactància per generar defenses, i que així les vacunes els siguin efectives. També és vital per a la seva socialització. "La socialització és bàsica perquè és on el cadell aprendrà a relacionar-se amb altres espècies entre elles la humana", insisteix.

Cadells morts dins de bosses d'escombraries dins de congeladors a la botiga Ladridos.
Cadells morts dins de bosses d'escombraries dins de congeladors a la botiga Ladridos. Ajuntament de Barcelona

Via penal i administrativa

Amb la legislació actual, malgrat que es tanqui una botiga, a través de la via administrativa és molt difícil aconseguir que un propietari deixi d'exercir, fet que s'acostuma a aconseguir més fàcilment a través de la via penal, que es donaria en casos de maltractament animal. Això vol dir que, malgrat que li tanquin la botiga, pot obrir una altra, com han fet Bitxets o Mascotes Numància. Això es deu al fet que els delictes de via administrativa afecten les persones jurídiques -l'empresa-, però no a la física -propietari-. Els delictes penals sí que poden anar contra la persona física. En els casos de Ladridos i Bitxets, els expedients d'activitat estan cessats, les botigues precintades i estan en processos legals que el consistori no ha pogut detallar.

Què passa amb els animals després de les inspeccions?

Les inspeccions es fan quan l'Ajuntament, la Guàrdia Urbana o entitats animalistes com FAADA o l'Associació Defensa Drets Animals (ADDA) reben alertes de persones que han comprat cadells en aquests establiments i han caigut malalts i/o han mort. L'equip inspector està format per l'equip veterinari clínic, persones del centre d'acolliment, la tècnica superior de l'oficina de protecció d'animals i agents de la unitat canina de la Guàrdia Urbana. Una vegada requisats, els animals són derivats a l'equip veterinari del Centre d'Acolliment d'Animals de Barcelona, des d'on se'ls deriva als hospitals si és necessari i se'ls manté ingressats fins que la seva salut els permet estar en una situació de "custòdia especial". "Mai es formalitzen els acolliments fins que no ha acabat el procés administratiu o penal, però sí que els posem en una família acollidora", detalla Bonet.

Barcelona ha intervingut més de 900 animals 

Des de 2014, l'Ajuntament ha tancat 10 establiments. El 2014 Mascotes Numància i Jamila Exotics; el 2015 Mundocachorro (antiga Mascotes Numància), Puppies BCN; el 2016 Doggies (anterior Puppies), Peluts; el 2017 Sweet Puppies, el 2018 Bitxets (es va tancar el local i va haver-hi un canvi de titular); el 2020 Bitxets per segona vegada i el 2021 Ladridos BCN. Botigues com Bitxets o Mascotes Numància han reobert perquè s'ha sancionat a l'empresa però no al propietari. Per a la presidenta de l'Associació Defensa Drets Animals (ADDA), Carme Méndez, serien necessàries més inspeccions per part del consistori barceloní. "S'haurien de fer més d'una inspecció a l'any a aquestes botigues", reclama.

És possible prohibir la venta?

L'Associació Defensa Drets Animals (ADDA) i la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) reclamen que es prohibeixi la venda d'animals en botigues. L'advocada de FAADA, Ana María Estarán, explica que des del 2007, als Estats Units hi ha estats, com Albuquerque o San Francisco, on han prohibit la venda d'animals a les botigues físiques. També ho han legislat així a Suècia, Polònia, Finlàndia, Croàcia, Gran Bretanya i França. La idea és prohibir la venda amb intermediaris i que, si una persona vol adquirir una mascota, que en primer lloc vagin a un refugi d'animals, que estan "plens", però si la persona desitja un animal d'una raça concreta, que vagi a un criador professional i de proximitat. En aquest sentit, l'advocada insisteix que també s'hauria de regular les granges. Per part seva, la presidenta de l'Associació Defensa Drets Animals (ADDA), Carme Méndez, apunta que, mentre hi hagi animals abandonats en els centres d'acolliment en les protectores, la botiga podria viure perfectament de vendre productes que necessitin les mascotes.

"Aquest cadell et pot costar 50 euros als països de l'Est i aquí els venen per 900 i 1.000 euros"

Malgrat l'ordenança de l'ajuntament de la capital catalana, la legislació catalana no s'actualitza des del 2008. A més, l'advocada de FAADA té clars els motius pels quals aquesta activitat es continua produint. "És una qüestió de diners", contesta. Per a ella, el modus operandi d'aquestes persones és sempre el mateix: porten als cadells de països de l'Est, però usen una seu pròpia nacional i els canvien la documentació. "Aquest cadell et pot costar 50 euros als països de l'Est i aquí els venen per 900 i 1.000 euros", assenyala. "No és només que els venguin més barats en comparació a un criador professional i responsable. Ara ja els venen al mateix preu", remarca.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?